Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mi marido trabaja de chaufer' entre d'altres
– «Y le salían unos llombrígols por la caca…» A vegades, els xiquets mengen porcades, i s’afarten de llepolies de molt distinta varietat: la típica xuxe, el pirulí de sempre, caramels ben plens de sucre, regalèssia, i tot ben mesclat amb pipes, crispetes, quicos, i un llarg etcètera. I clar està, la «caca» sembla la […]
Creación
Llegendes d’època
Conten també, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein feren amistat tots tres
Un piano al centre amb uns quants espills, enrenou de cambrers d’una banda a l’altra i aroma a cafè per totes bandes.
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Picú' entre d'altres
-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants,  Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?»
Creación
Microcoraeta psicolingüística X
Les millors expressions alcoianes de sempre en castellano de toda la vida
Josep Sou, 29/11/2017
Sally explicándole a Harry cómo hubiera triunfado si se la llega a tocar por bajo un poco antes

Si me la toques per baix, Jordi… (si me la toques per baix, Jordi…) Tot bé. No hi ha cas en aquest cas. Es tracta, però, de posar en valor, i avisar, que hi ha frases que semblen porcades, però de les bones. Lloc: local de filà. Situació: quarts de final del Campionat Mundial de Cotos, d’ací.

Frase sencera: «Si me la toques per baix, Jordi, un poquet abans, jo t’hauria triomfat de seguida, i les deu d’últimes haurien sigut nostres…recollons, Jordi!!!» Però, si un es queda, només, a les primeries de la frase, o la veu escrita en un paperot, la cosa canvia de valent, doncs sembla que Paco Maganxes, i Jordi Perspicàcia, s’entenen. I no és que passaria res del món, això podríem fer ara, amb aquestes edats que anem tenint. L’amor és lliure, i cadascú l’expressa com vol, o pot. Veritat? Doncs…

  Abans, Jaume era chaufer, (abans, Jaume era xofer). Hi ha en aquest terme, així expressat, una clara influència francesa: del francès «chauffeur» ens arriba el mot «chaufer», tot apuntalant-se amb el peu esquerre per a pronunciar-lo sense esqueixament auditiu. «Chaufer», pot provocar galteres per l’esforç desmesurat en la pronúncia. Una llàstima perquè resta molt bonic i sonor. La primera síl·laba és tan i tan sonora, «chau-», que sembla que escoltem la primera «platillada» de «Churumbelerías». Tot molt eufònic, però sense cafè espirituós.

 Tenim un poblema, (tenim un problema). Tot és qüestió de la crua realitat en l’alteració consonàntica. Per poquet, però hi ha tema. Entre la «p» inicial i la «o», s’han armat un embolic del dotze…Però també s’ha de mirar com és de difícil dir «pro-» amb la facilitat, en canvi, de dir «po-». La qüestió és fregar el personal. Els del diccionari haurien de tenir aquestes coses ben presents. Però no. Ací cadascú va a la d’ell. Senyorrrrrrrrrr…

 Encara no ha eixit el pograma, (encara no ha eixit el programa). Mira, xaval, tu podràs pensar el que vulgues, però a mi m’agrada dir «pograma». Té un puntet graciós que m’apanya d’allò més, i ja està. «Libertad, libertad, sin ira libertad…» Doncs sí. Bé, ara en serio. Si diem «pograma» se’ns veu el plomer, i encara que ens llevem la boina, la rosca del monyo resta present per a delatar-nos, i escampar arreu, que portem a sobre el pèl de la devesa. Cal prestar atenció a l’ordre lògic de les coses.

 Pepito se coge como una lapraza, (Pepito s’agafa com una llepassa). Pepito és un descarat i té molt llargues les mans, podríem arribar a pensar. Però no, açò és una acusació molt falsa, i de tota falsedat. Perquè ho sabem amb tanta seguretat? Doncs perquè coneixem el tal Pepito…i assegurem que és un bon xic. I que d’això res de res. El que passa és que als jocs infantils, o juvenils, s’hi generen situacions d’alt risc, i a vegades una sarpada a contratemps, posa de manifest la blanor dels éssers humans. A més, i què passa? Fotre, quanta explicació!!! Ací parlem de llengua, o de mitja llengua. «Lapraza» vol dir «llepassa», el que passa és que el/la parlant s’hi trabuca i canvia la morfologia del mot en qüestió. I podem pensar que una «lapraza» és un animal perillós, i molt verinós, segons s’hi mire. Però no, la «lapraza» és una herba inofensiva, però s’agafa de valent a la roba, la molt borda, i per això al pobre Pepito l’acusaven d’agafar-se fort, i sense pietat. Pobre…

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario