Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado
-Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado. Traducció, més o menys: (ay, a mi marido, ayer, le cogió un síncope de pronóstico reservado.) Ja sabem que batistot és batistot i que síncope és una altra cosa de semblant, però no. Però sí. Ja sabeu. Resulta que Anatoli Bonastre, de […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida
Josep Sou, 9/01/2018

Che, cojones, estamos en Navidad y todavía no han quitado lanramá de fiestas, (xe, collons, estem en Nadal i encara no han llevat l’enramada de festes). Són uns exagerats! Total…si s’esperaren una miqueta més els de l’ajuntament, ja no caldria llevar-la ni tornar-la a posar. Total… A més, com ens agrada d’escoltar, o bé de llegir, això de «grímpolas i gallardetes se mecen en la brisa abrileña sobre las almenas del castillo o fortaleza»
Mira, a nosaltres, també a mi, perquè forme part del (nos+alteros), m’agafa un cuquet allà dintre que per a què vaig a contar més coses.
Però, demanem una mica de mirament, i si s’imposa Cervantes, almenys no hauríem de fer l’apòstrof en castellà, i a més estacant-ho tot junt: «lanramá???» Per favor, home…una mica de consideració i solidaritat.

 El meu home sempre porta els mateixos calsonsillos, (el meu home sempre porta els mateixos calçotets). NOOOOOOOOOOOOOOO!!! La senyora no vol dir que el seu marit no s’hi canvia de roba interior mai de la vida. NO! Perquè si no, el pobre home, caminant per la senda del colesterol, i baixant cap al centre urbà, des de Batoi ja diria la gent: «per allà ve Albó, i no gasta sabó…» Pobre… El que vol dir la senyora Miracles és, que sempre du els calçotets de la mateixa marca, eixos amb la part de la bossa reforçada i tot. El que té  castanyes (mai millor dit) és canviar «calsonsillso» per «calçotets». És bonic el mot «calsonsillo», però no volen, els del diccionari, que ho diguem, perquè fa una fotracada de riure, i ja sabem com són els del diccionari…no s’hi riuen ni per saber morir… són del morro prim, i tesos com una moixama. Ai!!!

Raimundo Regalícia tiene, en la paradita del mercao, un ambuchao…, (Rodolf Regalèssia té, a la paradeta del mercat, un embutxat…). Nyàs cantí!!! En una línia tres cosetes de no res… «paradita», «mercao» i «ambuchao». Així no anem enlloc. «paradita» no té pedaç. És una castellanada de dues quartes i mitja, i punxada en vena. «Mercao», és per a pixar i no treure ni gota. En pla bèstia!!! Ara bé, en castellà també diuen «deo», «tejao» «comío», etc, sense despentinar-se. Un poc animals sí que ho són, no? I, finalment, «ambuchao», és el remat final, la guerra civil de l’estratègia terminològica. Ànim i… «adelante l’entrada…»

Ay! Nos tomamos un pislocabis más buenooooo…, (Ai! Ens vàrem prendre un piscolabis més boooooo..). Hi ha una petita diferència: «co» per «lo», una metàtesi  sense massa importància. Almenys ho sembla així. El que denuncia aquesta frase és l’alt nivell ultra fi que ha acabat fent figa. El/la parlant vol ser del puntet i la tíria, i les presses, li fan una mala passada. Butuniatus habemus!!!

– No tardaràs, idat?, (no tardaràs, veritat). És molt d’ací això de «idat?». És més curtet i significa, no obstant, el mateix. És una afèresi que ajuda a estalviar una miqueta el parrupeig insensat. I, també, com que s’acurta el missatge, doncs es pot preguntar a cent per hora: idat?, idat?, idat?, fins que l’interlocutor es talla les venes en acte definitiu d’immolació.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario