Els que més em van agradar de la pel·lícula van ser dell i della, (els que més em van agradar de la pel·lícula van ser ell i ella). Ens fixarem, només, amb els pronoms (ben reforçats, per cert) «dell i della». Frase: «a La violetera, Sarita Montiel i Raf Vallone estan que s’asclen, de guapets i de monos. Ho fan massa bé: «dell» va i torna, un poc calavera, desvergonyit i «nemorat», però «della» canta massa bé, i encara no s’havia fet tan tremenda. Ai!!!» Açò no ens ho han contat, ho hem escoltat…Vaja que sí!!! «Dell i della». S’apuntala la cansalada informativa i ens apercep de la gràcia del parlant.

 Ahir vàrem anar al treato, (ahir vàrem anar al teatre). Mourinho (the special one) l’anomenava molt, això del teatre, però no deia «treato», això ho diem ací… «y a mucha honra», què collons!!! Almenys tenim algunes cosetes que, només, són nostres… «y que nos quiten lo bailao», «idat?» A més tenim una metàtesi rareta i poca cosa més. La cosa rutlla d’allò més, i cada vega ens fem més sabuts, «idat?».

 No ha vingut dingú, (no ha vingut ningú). Aquest pronom indefinit «dingú», si no fos per l’accent, semblaria una recialla del «bantú»: «dunga/dunga…dingu /dingu». Estaria bé, i bonic, perquè quasi tot ve d’Africa, i així, junt al «Petrolio» i la «Casa del Pavo», podríem presumir de tenir pronoms indefinits derivats del Bantú africà. Però no. Llàstima!!!

 M’han canviat el mosàquio de la cuina, (m’han canviat el mosaic de la cuina). I ha quedat la mar de mono. Clar que sí, faltaria més. Ara, salut per a gaudir d’ell!!! I nosaltres que ho puguem veure, «idat?» Al pobre «mosaic» li ha agafat un terratrèmol de sis punts en l’Escala Richter, i ha esdevingut «mosàquio», hereu directe del castellà «mosaico». Un més a la garjola, què hi farem?

 Camiseta de transports, (samarreta d’esport). A vegades, l’estil imperi, juga males passades. Una cosa són els transports (públics o privats), i una altra de ben distinta són els esports. Han pres el rave per les fulles i ens han abocat confusió a sobre (por doquier). Els més valents del poble, i amb la carabassa pelada, i amb un bon figamoll a sobre del cap, a vegades van amb samarreta de «transports» pel carrer, mostrant bona cosa de tatuatges, verds com un suc d’herba, als braons, i cantant per Camarón, mentre fan palmes, això sí, massa boniques i tot que les fan.

(continuarà)
j.s.
u.a. e.