Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué...'
– Ay, lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué…(l’altre dia la meua sogra li pegà un estufó al xiquet que per a què…) Els xiquets, a l’estiu, tot ho inunden amb la seua alegria i, allà on estan, la felicitat és una constant tatuada al cor dels més grans […]
Creación
Fins que la mort ens separi
Quan el discurs sonor sorprèn el públic inexpert i familiarment anomenat profà pels afiliats al gremi, pot esdevenir-se pel total desconeixement dels afers interns de la pràctica musical.
Com una sorpresa de bon matí quan els nens recullen els regals el dia de reis, o un glop d’aigua que ens demana el següent per matar la gana assedegada d’aquell elixir, vaig necessitar seguir escoltant aquella melodia màgica, emocionant i a la vegada incomprensible pel meu cor. Havia estat enverinat del beuratge més perillós […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Éste no se encanta en pajas'
– Éste? Éste no se encanta en pajas. (Aquest?, aquest no s’encanta amb palles) Frase que il·lustra una clara manera de ser, potser arriscada o vehement. En la filà, seu social, i a la taula d’escotti, s’escolta, a vegades, la frase que així diu, tot referint-se, per exemple, a que Toni, ni més ni menys, […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XIII
Les millors expressions alcoianes de ahir, d'avui i de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Me he asmusado toda entera'
Josep Sou, 6/03/2018

Me he asmusado toda entera, (m’he esmussat tota sencera). Menys mal que es tracta de «toda entera» perquè, si arriba a ser per parts, semblaria un gat remullat. Un pèl per ací i un altre per enllà. Quin numeret… Ara bé, «asmusado» té molt de delicte, i pertany al gènere «espardenyada». I tot per voler presumir d’allò que un no és. Resultat: 1/4 de «pija», 1/4 de baiosa, 1/4 de cursi, i 1/4 de poc trellat. Total: 1 quilo de un sí és no és. I això que no sabem, no ens ho han dit encara, què ha vist Veremunda Carrasco per a «asmusase». Serà, per casualitat, un «Don Remigio» amb boina i tot?

 – Xe, fotre, eres un artiste!!!, (xe, fotre, ets un artista). És molt d’ací, açò…la terminació amb «-e» dóna molts bons resultats per ací: «eixe és comuniste», «aquell és maquiniste», «Tonin és analiste», etc. Fa guapet i, almenys és tracta d’un signe d’identitat. «Idat?» A més, dir-li a un «artiste», és molt d’agrair, fa que se’ns puge la moral (aquesta sí és tota d’ací) fins el sostre. És molt i molt psicològica aquesta expressió. Vaja…

 Se me ha metío el tacón en el ambellón, (se m’ha estacat el taló en l’albelló). I si camines molt de pressa, pots arrimar-te un «hostion» de pronòstic reservat (com una panera). Té molt de perill una situació com aquesta…pots acabar en la casa de socors faixat fins el melic, i dient: aiii, aiii, aiii!!!, i si et posen l’antitetànica, acabes tot un tremol. No volem ni pensar-ho! Ni pensar-ho volem! Dient, però, «metío», qualsevol cosa pot passar. I rematant amb «ambellón», la cosa no podia acabar d’una altra manera: ambulància i a urgències. Redéu, «ambellón»!!!

 Tengo una gargantita que el dies, (tinc una goleta que el déu). Així, sense més! Redéu gargantita… Ja no es pot ser més bleda com aquest personatge ho és. I total, perquè Jaume i Puri se n’han anat a Benidorm un cap de setmana, va i Enriqueta (la brava), sent enveja, de la fotuda d’empassar-se-la. Què hi farem? La traducció és moníssima del tot, i pot fer fortuna entre el personal d’ací i d’enllà. Ben cert…

Eiiii!!! tu, me’n vaig a Nava Llorc, (eiiii!!! tu, me’n vaig a Nova York). Veus? Açò sí que pot fer «gargantita», i de la més lletja del món. Pafnuci Bisquert i Abad, volia anar a Nova York i que tots, però tots, l’entengueren quan parlara en valencià: «home, si jo sóc toriste, i sóc el que paga, doncs que s’aspavilen (sic) i que facen per entendre’m, què collons! Dixit Pafnuci… I no li manca raó a l’home. Fins i tot la sogra, la Margalida Clotet i Gisbert, per una vegada, no li ha llevat la raó al gendre. Ja veus, tu..

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Botí says:

    Xe, fotre, Sou, tú si que ets un “artiste” i ho dic de debò, que amb tanta cabòria com están reballant-mos al damunt amb açó de Catalunya i el governet de merda a Madrid “MADRIT” i fins i tot el Trump i el coreà ja es menester de riures una mica. Gracies pels teus intel.ligentíssims acudits.

  2. Sou says:

    Moltes gràcies a tu, Botí. Potser una mica d’humor, i de pebre, a la vida, ens facilita les coses.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario