Destacados
Creación
Microcoratea psicolingüística XXVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Argimbori
– Veas tú, para qué quiero tanto angimborio. Traducció: (veges tu per a què vull tant d’angimbori). Enriqueta Solsona Poc, natural de Massalfassar, però un poc estiradeta deprés de tocar-li la loteria, i és per això que infla el morro quan parla en castellà, està farta dels regalets que li endolça la sogra, la senyó […]
Creación
Elsa Ferrer, una vida de pel·lícula
Homenatge pòstum a una escriptora alcoiana que mai va ser profeta a la seua terra     
Elsa Ferrer als 87 anys al jardí de la seua casa a Kilkenny. Foto: Aidan Sweeney
El passat dissabte, va morir a Kilkenny (Irlanda) Elsa Ferrer Terol, de casada Elsa O’Duffy, alcoiana, escriptora, lluitadora contra tot tipus de totalitarisme, militant feminista i membre de la Royal Irish Academy. Tenia 94 anys. Cap mitja de comunicació digital o escrit nacional ni local s’ha fet ressò. Llevat, es clar, d’aquest article que Tipografia […]
Creación
Frases típicas de madres alcoyanas (V)
Quinta entrega (primera de la segunda parte) de la recopilación del habla de las madres alcoyanas analizadas por la RAA y la Fundación Endeu
Quinta entrega, de un total de nueve, que realiza la Real Academia Alcoyana, la cual, ha continuado estudiando el léxico de nuestra lengua y ha conseguido extraer las frases más representativas de nuestras madres para ponerlas en conocimiento del público en general.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XIII
Les millors expressions alcoianes de ahir, d'avui i de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Me he asmusado toda entera'
Josep Sou, 6/03/2018

Me he asmusado toda entera, (m’he esmussat tota sencera). Menys mal que es tracta de «toda entera» perquè, si arriba a ser per parts, semblaria un gat remullat. Un pèl per ací i un altre per enllà. Quin numeret… Ara bé, «asmusado» té molt de delicte, i pertany al gènere «espardenyada». I tot per voler presumir d’allò que un no és. Resultat: 1/4 de «pija», 1/4 de baiosa, 1/4 de cursi, i 1/4 de poc trellat. Total: 1 quilo de un sí és no és. I això que no sabem, no ens ho han dit encara, què ha vist Veremunda Carrasco per a «asmusase». Serà, per casualitat, un «Don Remigio» amb boina i tot?

 – Xe, fotre, eres un artiste!!!, (xe, fotre, ets un artista). És molt d’ací, açò…la terminació amb «-e» dóna molts bons resultats per ací: «eixe és comuniste», «aquell és maquiniste», «Tonin és analiste», etc. Fa guapet i, almenys és tracta d’un signe d’identitat. «Idat?» A més, dir-li a un «artiste», és molt d’agrair, fa que se’ns puge la moral (aquesta sí és tota d’ací) fins el sostre. És molt i molt psicològica aquesta expressió. Vaja…

 Se me ha metío el tacón en el ambellón, (se m’ha estacat el taló en l’albelló). I si camines molt de pressa, pots arrimar-te un «hostion» de pronòstic reservat (com una panera). Té molt de perill una situació com aquesta…pots acabar en la casa de socors faixat fins el melic, i dient: aiii, aiii, aiii!!!, i si et posen l’antitetànica, acabes tot un tremol. No volem ni pensar-ho! Ni pensar-ho volem! Dient, però, «metío», qualsevol cosa pot passar. I rematant amb «ambellón», la cosa no podia acabar d’una altra manera: ambulància i a urgències. Redéu, «ambellón»!!!

 Tengo una gargantita que el dies, (tinc una goleta que el déu). Així, sense més! Redéu gargantita… Ja no es pot ser més bleda com aquest personatge ho és. I total, perquè Jaume i Puri se n’han anat a Benidorm un cap de setmana, va i Enriqueta (la brava), sent enveja, de la fotuda d’empassar-se-la. Què hi farem? La traducció és moníssima del tot, i pot fer fortuna entre el personal d’ací i d’enllà. Ben cert…

Eiiii!!! tu, me’n vaig a Nava Llorc, (eiiii!!! tu, me’n vaig a Nova York). Veus? Açò sí que pot fer «gargantita», i de la més lletja del món. Pafnuci Bisquert i Abad, volia anar a Nova York i que tots, però tots, l’entengueren quan parlara en valencià: «home, si jo sóc toriste, i sóc el que paga, doncs que s’aspavilen (sic) i que facen per entendre’m, què collons! Dixit Pafnuci… I no li manca raó a l’home. Fins i tot la sogra, la Margalida Clotet i Gisbert, per una vegada, no li ha llevat la raó al gendre. Ja veus, tu..

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Botí says:

    Xe, fotre, Sou, tú si que ets un “artiste” i ho dic de debò, que amb tanta cabòria com están reballant-mos al damunt amb açó de Catalunya i el governet de merda a Madrid “MADRIT” i fins i tot el Trump i el coreà ja es menester de riures una mica. Gracies pels teus intel.ligentíssims acudits.

  2. Sou says:

    Moltes gràcies a tu, Botí. Potser una mica d’humor, i de pebre, a la vida, ens facilita les coses.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario