– Me he asmusado toda entera, (m’he esmussat tota sencera). Menys mal que es tracta de «toda entera» perquè, si arriba a ser per parts, semblaria un gat remullat. Un pèl per ací i un altre per enllà. Quin numeret… Ara bé, «asmusado» té molt de delicte, i pertany al gènere «espardenyada». I tot per voler presumir d’allò que un no és. Resultat: 1/4 de «pija», 1/4 de baiosa, 1/4 de cursi, i 1/4 de poc trellat. Total: 1 quilo de un sí és no és. I això que no sabem, no ens ho han dit encara, què ha vist Veremunda Carrasco per a «asmusase». Serà, per casualitat, un «Don Remigio» amb boina i tot?

 – Xe, fotre, eres un artiste!!!, (xe, fotre, ets un artista). És molt d’ací, açò…la terminació amb «-e» dóna molts bons resultats per ací: «eixe és comuniste», «aquell és maquiniste», «Tonin és analiste», etc. Fa guapet i, almenys és tracta d’un signe d’identitat. «Idat?» A més, dir-li a un «artiste», és molt d’agrair, fa que se’ns puge la moral (aquesta sí és tota d’ací) fins el sostre. És molt i molt psicològica aquesta expressió. Vaja…

 – Se me ha metío el tacón en el ambellón, (se m’ha estacat el taló en l’albelló). I si camines molt de pressa, pots arrimar-te un «hostion» de pronòstic reservat (com una panera). Té molt de perill una situació com aquesta…pots acabar en la casa de socors faixat fins el melic, i dient: aiii, aiii, aiii!!!, i si et posen l’antitetànica, acabes tot un tremol. No volem ni pensar-ho! Ni pensar-ho volem! Dient, però, «metío», qualsevol cosa pot passar. I rematant amb «ambellón», la cosa no podia acabar d’una altra manera: ambulància i a urgències. Redéu, «ambellón»!!!

 – Tengo una gargantita que el dies, (tinc una goleta que el déu). Així, sense més! Redéu gargantita… Ja no es pot ser més bleda com aquest personatge ho és. I total, perquè Jaume i Puri se n’han anat a Benidorm un cap de setmana, va i Enriqueta (la brava), sent enveja, de la fotuda d’empassar-se-la. Què hi farem? La traducció és moníssima del tot, i pot fer fortuna entre el personal d’ací i d’enllà. Ben cert…

– Eiiii!!! tu, me’n vaig a Nava Llorc, (eiiii!!! tu, me’n vaig a Nova York). Veus? Açò sí que pot fer «gargantita», i de la més lletja del món. Pafnuci Bisquert i Abad, volia anar a Nova York i que tots, però tots, l’entengueren quan parlara en valencià: «home, si jo sóc toriste, i sóc el que paga, doncs que s’aspavilen (sic) i que facen per entendre’m, què collons! Dixit Pafnuci… I no li manca raó a l’home. Fins i tot la sogra, la Margalida Clotet i Gisbert, per una vegada, no li ha llevat la raó al gendre. Ja veus, tu..

(continuarà)
j.s.
u.a. e.