Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué...'
– Ay, lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué…(l’altre dia la meua sogra li pegà un estufó al xiquet que per a què…) Els xiquets, a l’estiu, tot ho inunden amb la seua alegria i, allà on estan, la felicitat és una constant tatuada al cor dels més grans […]
Creación
Fins que la mort ens separi
Quan el discurs sonor sorprèn el públic inexpert i familiarment anomenat profà pels afiliats al gremi, pot esdevenir-se pel total desconeixement dels afers interns de la pràctica musical.
Com una sorpresa de bon matí quan els nens recullen els regals el dia de reis, o un glop d’aigua que ens demana el següent per matar la gana assedegada d’aquell elixir, vaig necessitar seguir escoltant aquella melodia màgica, emocionant i a la vegada incomprensible pel meu cor. Havia estat enverinat del beuratge més perillós […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Éste no se encanta en pajas'
– Éste? Éste no se encanta en pajas. (Aquest?, aquest no s’encanta amb palles) Frase que il·lustra una clara manera de ser, potser arriscada o vehement. En la filà, seu social, i a la taula d’escotti, s’escolta, a vegades, la frase que així diu, tot referint-se, per exemple, a que Toni, ni més ni menys, […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'endolzar-se una piñaaaaa' entre d'altres
Josep Sou, 8/04/2018

Me he endolzado una piñaaaaa…, (m’he clavat una tamborinadaaaaa…) Si caus i t’esporreges és, normalment, perquè has fet l’animal. Cal anar a poc a poc, ja ens ho diuen les agüeles, les nostres agüeles. I sembla que el participi faça referència a «endolcir», però no. Ni pensar-ho. Açò es refereix a tot el contrari: a arrear-se una bona bescollada i res més. I dit amb aquest castellanisme, amb la «z» de rigor, la parlant, amb boqueta de «pitiminí», no pot reprimir la seua dèria per ser hi més, una mica més que els altres. La llengua té eixes coses, i tot ho facilita…però amb «z».

Mi marido se ha hecho una lanfarnada en el traje nuevo que…,(el meu marit s’ha fet una llenfarnada en el tratge nou que…). Vaja que sí!!! Sí, sí, «lanfarnada». Això és de deu!!! De «lanfar», nada de nada. Açò de la «lanfarnada» és com una escopetada de lladre, sona com un retret a la cara de l’interlocutor. I la taca al tratge deu ser com una coca bova, de gran i grossa. I, potser, siga de fregit amb conill, amb la qual cosa ja l’ha fotuda ben bé, i li tocarà dur el tratge, segur, a la tintoreria. I ara demanen un fotre per a netejar-te un tratge. Ja veurà, ja…

Mi primo se quedó enchancado en el replanell, (el meu cosí s’hi quedà enxancat al replanell). La posició és dura de veritat: una cama ací, l’altra allà, i els satèl·lits orbitant al voltant de la gallofa. Ben dur per a suportar-ho sense anestèsia. Però llençar per eixa boqueta «enchancado» vol dir alguna cosa…Igual, Eunòmia Llinares, s’hi vol dedicar a l’estudi dels jocs populars: «enxanc», fent una bona desinència en «-ado» que pega un tro. I nosaltres badant!!!

Eiiii, vols que demà juguem als clomos?, (eiii, vols que demà juguem als cromos?) Hi ha una metàtesi que no altera pas el significat del mot. Un canvi de «r» per «l». A més, és més fàcil dir «clomo» que no pas «cromo». I així no hi ha confusió possible amb l’element químic de número atòmic 24, i símbol Cr. Nyàs, coca!!! Encara que nosaltres, aleshores diríem «crom». Però del cert és que hem escoltat moltes vegades dir «clomo», i prou!!!

Ermengardeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!! Fes-me unes bandonguilleteeees mentre veig el fúmbol. Però no tardes gens que et conec (Ermengardaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Fes-me unes mandonguilletes  mentre veig el futbol. Però no tardes gens que et conec). El nom ja no té pedaç… Eixos pares mereixen la presó per posar-li tal nom a la xiqueta, fotre!!! Si  ja no s’estila gens ni mica… I no podem canviar les lleis del sistema solar. Ara bé, Baccus Pérez té prou delicte per demanar «bandonguilletes» a la seua senyora. I és que la gent s’apuntala i allà va, pel Gurugú fins a Ferrandis i Carbonell. I quan es gasta el diminutiu, sembla més mono, però no. De cap de les maneres.

(continuarà) j. s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. sento masià says:

    En sembles genial !!! xiquet…

  2. Josep Sou says:

    ARTISTAAAAAAA! Sento, artista i mestre!!! Ens n’hem de fer una…de Sou, primera marca nacional, clar està. GRATITUD I ABRAÇADA CORDIAL

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario