EFEMÈRIDES (Notes de societat)
Per les autoritats polítiques locals, ben acompanyades pel reverend clero arxiprestal, per representants de les forces armades, i amb assistència de les vives, tingué lloc ahir de matí, 11’45 am., la inauguració de l’Atzucac Sr. Pussa (Callejón Sr. Pulga en castellà.) L’alegria al rostre dels allí presents posà de manifest, ben evidentment, la necessitat de dur a terme aquest tan just reconeixement popular.
Feia ja molts anys que l’oposició política reclamava, a vegades amb insistència malaltissa i amb certa violència verbal, que tal mostra de gratitud oficial es produís: «Ja era hora que se rindiese tributo de admiración y de recuerdo a uno de los nuestros, y tan grande como fue… El Sr. Pulga, cuando silbaba, a bordo de su destartalada moto, mientras transportaba las asaduras, hígados, riñones, es decir todo tipo y género de casquería, elevaba el tono circunstancial ciudadano, y su trino era semejante al de los gorriones en estado de feliz y sempiterna primavera…» Assegurava el líder de la sempre lleial i noble oposició municipal; amb un castellà refinat i de cultíssima factura. Per la seua banda, el reverend clero, no ha volgut deixar d’expressar la seua opinió al respecte: «Claro está, y no podía ser de otra manera, que finalmente la conveniencia de ajustar los paradigmas conductuales a la recepción del beneficio del general reconocimiento, fuese un acontecer de aprobación unánime, por lo cual nos hermanamos en júbilo e imploramos la gracia, toda vez que sugerimos un recuerdo franco, límpido de interpretaciones que hoy día ni van ni vienen, aunque caminan, eso sí, por los senderos de la manifiesta comprensión entre los hombres…verbi gratia»
Al seu torn, i interpel·lats pels mitjans de comunicació (la canallesca) les forces armades no han deixat passar l’ocasió per a pronunciar-s’hi, però com només ells saben fer-ho: «Hombreeee, gummmmmm, no parese puta mare»
Al discurs principal, l’efectuat per la primera autoritat local, no faltarenni el record, o la presència generosa als carrers de la vila, tampoc el perfil inimitable de l’homenatjat, i tantes altres qüestions que des de sempre han acompanyat la imatge del Sr. Pussa: «No hemos hecho lo de la placa porque nos lo haya pedido la oposición. No. Nosotros ya lo teníamos previstpo desde hace, por lo menos, siete u ocho años. Por lo menos…(adreçant-se al tinent d’alcalde) veritat, Jaume?Tampoco se nos puede pedir mayor celeridad en el desarrollo de nuestras funciones espacio-temporales. (A Jaume…) Idat, Jaume? Se m’entén, Jaume? Endeu, soc com Demóstenes…, però ya está todo consumado…
I no podien faltar, al remat de la cerimònia inaugural, les paraules del secretari de la FSP (Fundació Sr. Pussa), home amb molts estudis i àgil versificador, Sr. Ampolla: «Senyors jo parlaré en valencià perquè si no ho faig se m’arromangarà la llengua i se’m farà estopenca. A més no vull semblar un posma fent botiges com si fos un magüela. En la guerra tiraven bombes, però ara ni les escopetes ni els canons podran arrancar la placa del Senyó Pussa (per als amics i coneguts.) Ara farà falta vèncer tot el Biscaia 21 per a tocar aquest taulell tan merescut, i que sap a cultura patriòtica local, com el cafè licor recorda la pols dels telers. Au! I anem a fer-nos dos colps i repic de l’èpica beguda que viu ajupida als barrals de tota la vida. Visquen el senyó Pussa i la Tatà!!! Au!
Els senyors Kordà i Golpet (Tresorer i President de l’entitat respectivament, i des de la data fundacional de la mateixa), no pogueren resistir l’embriac de l’emoció, tot esgarrant-se en plors d’emoció incontenible durant més de mitja hora. Els ulls encesos i el nas com un pebrot han estat, a tall de denúncia, les mostres evidents d’allò que comentem.
I per a concloure l’acte, la banda local interpretà «La Milagret…», que fou cantada per tots els assistents amb visibles mostres de satisfacció i de domini de lletra i música.
La frase més escoltada durant tot el temps de la cerimònia fou: «…eh, per a que no mos ho conten…»
j.s
del CAT i de la FSP
