Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...
Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]
Creación
Microcoraeta psicolingüistica XLIII
Greus successos en un habitatge del carrer Sant Blai. La policia, alertada pels veïns, acudix "rauda y veloz", en companyia dels bombers, Creu Roja i psicòlegs de guàrdia
Josep Sou, 26/07/2020

Pilarín, la perruquera del carrer Sant Agustí, que ho va viure en carn pròpia, els ho conta tot, i fil per randa, a les clientes que té al davant, i feta encara, un manoll de nervis…

«Mireu, si me pinchan, no sangro. Ni gotiua que me sacan….pos no va y ayer por la tarde mi madre, como una loca, se abalansó contra el meu pare, su marido, y le gritaba como un dimonio: «vaig a arrancate la dent que tens viuda en les genives, encara que t’aprofite pa aguantate els ponts que dus, hasta el pont de Serelles taguanta…, jajaja…vinem ací, maldimoni, no fuisgues…tae agarrar, vine, vine. Jo em cambie la nevera com a mi em diuen Carmencín la del Preventori.

Vine tros dagüelo, no fuisgues…total, un estironet de no res, jajaja. Vineeeeeeee! Ja voràs si ve o no El Ratonsito Péres!!!»

Continua Pilarín amb el seu relat: «y todo perquè volia que el «Ratoncito Pérez» li duguera una nevera nova porque desia que la westinghouse dels collons ya no enfriaba casi nada, i se le esporreaban las verduritas.»

I encara continua Pilarín, mentre li treballa la permanent  a Maruja Barcella i Mitja: «pos el meu pare ni os lo cuento. Corría como un perro perdiguero…y también gritaba de valiente: tas tornat loca? A que tarranque a tu la dentadura y la reballe pel balcó?  Cada dia estàs més fotuda del sostre…Pilarí, Pilarín, vols llevame a ta mare de damunt? No puc en ella…recontracollons!!! Y ya os podéis imaginar el rebomborio que se armó. Dasta la polisía tuvo que venir a casa. La avisó el vesindario. Y subió a casa un bombero y todo para poner paz. Los psicólogos me atendieron a mi, y em vaig beure mig litro d’aigua amb sucre y per poc caic espatarrada d’un atac de sucre…ay, es que tinc un poc de diabetis!!!»

I pren part en la conversa Maruja, tota de bigudís al cap, i amb una pudor a tint que tomba d’esquena: «ai, no me lo puedo de creer. Li volia arrancar l’única dent que li quedava? I del no se dejó, claro…el pobre hombre…no me extraña que corriera como una perra perdiguera, el pobre, y eso que padese astrosis, osinos  le pega la vuelta a la marina fugint…el pobre.»

I ara qui s’estaca a la conversa és Diadema Matute, que com que restava a sota del secador no podia escoltar massa bé el que deien les amigues: «pero tu madre se ha cambiado o no la westinghous.? Ai, filla no manterat de res…y a tu padre, con lastrosis, le permiten arrancase la dent? Y per què corria ton pare, si està coixo? Ai, fotre, m’ho voleu contar?Y lo encontraron en el Preventorio? Y qué dijo Don Sirilo?»

I la vida segueix fent camí, i els nostres personatges viuen al compàs del xa-xa-xa…

j.s.
del CAT i de la FSP

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario