Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...
Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda
Josep Sou, 21/09/2020

-Ay! Pos mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda…, me dice unas cosaaaaas!!! Me tiene llena de ponsoña…Traducció: «Ai! Doncs el meu marit em diu que soc una minsa i un poc somorda…, em diu unes coses! Em té plena de «ponsonya»)

Així, amb aquests termes tan perniciosos, i amb un dolent regust a vinagre de poma «Los tres manzanos», Rosarito Bleda i Álamo de las Batuecas (son pare era de fora, creiem que de Castella – Lleó, més o menys pels voltants de Salamanca, i que va vindre a treballar a les olives d’ací), parlava les seues amigues del montepio de fer l’excursió anual a Gandia…

«Ai, filles meues!!! Mi marido me dice que soy una minsa…, i yo no sé lo que me quiere dicir con eso. Veges tu, minsa! Vosatros què penseu? I a veces dice que me hago, la minsa. Y yo no sé qué decirle…Total porque me resisto un poco a darle gusto en todo lo que quiere. Sempre, sempre, está pensando en lo mismo. Ay! Yo se lo dije a mi confesor, y el me dijo que sí, que ànim i endavant!!! El confesor es de armas Tomàs. Menudo… Yo le dije…, si hombre!!! Aquí te cojo y, hale, paca dins!!! No puede ser, tanto y tanto, no lo veo normal. Al final iríamos espernegados por ahí, no? Además, a veces me viene a casa, de la filà, un poco perote, y entonces yo podría decirle: hale, vamos al menester matrimonial…, pero no se lo digo porque es capaz de todo…, i em fa por, es muy bruto mi marido…, fijaos, aunque lleve una bufa como una cuerda de tender, con pinzas y todo me pide tutti frutti. Fotris!!!»

Li contesta Ritiu Soliveres i Garratutxamendia (son pare era del nord i alçava pedres per a divertir-se i fer esport a casa. Era un home molt fort i d’una sola peça. Es bevia les ampolles de cafè, de la primera marca nacional, això sempre, de dues en dues, i amb una salpada al plat de tramussos el deixava net com un calze. Les males llengües diuen que se’n feia collars amb les mandonguilles d’aladroc  mentre cridava com un salvatge: Aúpa!!! Els amics li contestaven, Eiiiii!!!! Te n’entres com el tio del quinzet, recollons Andoni!!!) Diu Ritiu: « Mira Rosarito, si a mi em diu el meu home Minsa, l’arreplegue ben arreplegat, i s’enrecorda de mi per a tota la vida. Minso serà ell, que sempre està xorrant-li la baveta quan veu una xicona de divuit anys. Tots són iguals, els hòmens. El meu va voler alçar-me la veu l’altre dia i el vaig mirar pel dret, per l’ull dret…, ja sabeu que per l’esquerre no mi veig gens, ai! pos cada dia menys, i va callar de sobte. No pos ma mare. A mare li té més por que a la guàrdia civil de carretera. L’altre dia no sé què li va dir a ma mare, asín de soslayo, i ma mare es va regirar i li digué poquet i bo: Tú sabes lo que eres, pos un senserro que hase dolón – dolón, i qualsevol dia t’agarre de l’anxova i t’arrastre per tot el pasillo de casa. No t’has d’escapar. Siempre bebiendo sin parar i llevando a casa unos pedos como destrales…, no si ya…, ya voràs tu el que et passarà qualsevol dia… I segueix Ritiu: «I ma mare no va en cuentos. Si ho diu, ho fa. El meu marit sí que està cagat quan la veu que s’alça de la cadira i va cap a dell bramant-li a la cara…, a voltes no se li entén el que li diu, i fa més por encara…ufff, sí. Si ma mare haguera sigut home, seria cabo reenganxat de l’exèrcit d’infanteria. Amb el bigot que té, si se la veuen entrar per la porta en el Biscaia 21, ixen tots corrents al crit de «sálvese quien pueda…» »

Ara és el torn dels consells de Consuelito, la modista de blanc del carrer La Sardina: «Mira Rosarito, cuando te diga minza, le arreas una espardeñada en la boca, i asín  sentera de valiente. A los hombres se les tiene de marcar de serca, i con hierro colado, como las vacas de la Teulaina, porque osinos se despampolan enteros y se hasen los chulitos. Ah, pos yo no. Jo, al mío, si marremango lo tengo en el bote. Y si me dise cualquier cosa que no me gusta, pues entonses él se hase la comida y se lava los cansonsillos. Y como no le gusta haser nada de la casa porque dise que «això són mariconaes», pos se porta bien y me hase caso. Tu lo mismo, Rosarito. Si te dise minza le contestas con un bramido y endespués que se haga la sena y ya está. I si te pide «tema» pos le dises que con su mano se lo coma. Verdat?

Un món en els mons, i així són les coses que ens han contat: veritat o ficció? Potser tot, absolutament tot, un destrellat de quilo i quarta. No ens ho prengueu malament, doncs us estimem força…

 

j.s.
del CAT i de la FSP

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario