Els mals mai no venen sols, solen venir acompanyats de malícia, tempestes i carregadets de bombo. I això passa seguit, aquí i allà, i molt més lluny encara. Mira, quan te n’adones, la tens tota dins…, és un dir, clar està. Vaig a explicar-vos una historieta que potser no la creureu, però us assegure que ha passat ben a prop d’aquí, o almenys la he somniada, de debò us ho dic…

 – Fotris, casi nada dice el papelito, el tio collons!!! Açò, més o menys, ho podríem traduir per: «Quasi res diu el paperet, el tio collons», tot fent un mix d’aproximació ultraista dels que fan època. Doncs, sí. I açò és només, una lleu engruna de tot el que va passar, un dia, entre Patrosinio (la sogra), Elviriu (la filla) i Ataülf Jordi (membre de número en una filà mora que duu bombatxos). La cosa fou com segueix, i anà com anà…, prou malament. És un divendres qualsevol…

 Elviriu.- Ai!!! Mare, estic patint. Hui, Ata tarda molt. Ja són més de les 12’30 de la nit i encara no ha vingut. Li haurà passat alguna cosa? Ai, el pobre…, tinc ganes de plorar.

Patrosinio.- (Com si lladrés a l’estil «rottweiler») Eixe, eixe, mira: eixe hui la caga. Sembles una bleda pansida, recollons! No vull ni una llàgrima més. I tu deixa’m a mi fer…, quan vinga el perdut del teu home, deixa-me’l una miqueta i te l’apanyaré enseguideta. Baia que te l’apanyaré. Te’l deixaré com una malva…

Elviriu.- (Acollonida). No mare, matar-lo no. Per favor… 

Patrosinio.- (Rient com una gralla) No dona no, matar-lo no, només ferir-lo una mica a l’ala dreta…, ja ja ja. No passes pena, però este se’n recorda pa sempre. Baia que se’n recorda. Com a mi em diuen Patro que este se’n recorda.

(La clau al pany denuncia la presència d’Ataülf Jordi al domicili conjugal, amb sogra incorporada per motius aliens a la voluntat, clar està, d’Ata…)

Ata.- (Sorprès) Vos feia dormint. Se m’ha fet una mica tardet. És que Jordi Lluís i Emili Jordi sempre tenen gana de broma, i no paren de fer el xempla i explicar acudits, i tot això… (La llengua un poc espessa, entropessa amb les dents i li costa articular en condicions…, el puto cafè, pensa.)

Elviriu.- (Blaneta i comprensiva) Home…, no podies pensar que jo patiria?

Patrosinio.- (Radical i intempestiva. Avalotadora.) Deixa’m a mi!!! Refotre, refotre…con que esas tenemos, eh? Mira, tu, a mi no me la das con queso, saps? Tu, i els teus amigachos veniu d’on veniu. A mi no me la pegues. Idat? Vosatros veniu de «sucar el melindro», sí o sí. Idat? Idat què sí? Me lo sé de memòria chaval, el meu home, què en glòria estiga, ja ho feia, també. El tio porc!!!

Casi nada dice el papelito. Tu vens de rascar-li l’entrecuix a una. Yo me lo sé! I ademés viene calentito el niño…Tens tot el bascoll roig com un perdigot, i pintura dels lavios en el coll de la camisa….tros de sompo!!! Vaig afer-te un ecciomo!!! Iliputiene!!! Mira-lo, no alça un ou gitat i es fa l’home…Pa haserlo què, te subes ensima d’una silla? Te diria un millón de brofegadas…, però cómo de pequeña vaig anar a les Carmelites, pos tinc eixe puntet d’educació que fa falta tindre. Mussol!!! No si ya, asín se carda la lana…

I saps què? Enguany el Barça no guanyarà la cope…nyàs!!! (Li llença plena de vitriol i molta mala llet, per cert)

Ata.- (Li acaben de tocar la fibra sensible, i aboca) Enguant el Barça farà el triplet, bruixa!!! Tenim a Ansu Fati (Es defensa com pot)

Patrosinio.- (Brutal i sense pietat) Ansu Fati? Jo vaig a anchufate una bascollà de quilo i quarta, ave de rapiña. Gamberro!!! T’has de condenar, panerola, què eres una panerola…Mira-lo si s’ha posat més serio que Petiot…, però si encara no ha ascomensat la reunió i ja poses el llom? Pobriu…Mira com t’ho dic: si tornes a fer-li una mala passà a la meua chica, el faig la cara com un «panquemao». I res de tardar els divendres…, estaré aspiante…, sentiràs el meu alè a l’esquena, t’eixiré pels cantons…Nunca más!!! M’ascoltes? Nunca más!!!

 (Elviriu contempla l’escena, i a la mare un poc acarnissada amb el seu marit, però no gosa ficar basa per si de cas, també ella, acaba rebent una repassada). Algú ens ha contat que Ataülf Jordi ha demanat la baixa temporal a la filà per qüestions d’infermetat llarga. I ho creiem de debò.)

j.s.

del CAT i de la FSP