Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVII  
Efemèride
Ahir divendres, a les dotze del migdia, s’inaugurà la nova denominació de l’antic Carrer del Mantecao, que passa a ser des d’avui «Ca La Gamba». Amb aquest gest s’ha volgut honorar, i fer-ne l’extensió, a totes les cases, on d’una manera o una altra, els més vells del poble pogueren satisfer les seues necessitats d’amerar […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Josep Sou, 2/03/2021
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...

Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la tele, i fent barcelles amb el seu home (que en pau descanse), Jaume. A cada poc, fa una mitja becaina; es deixa anar com si tal cosa, tot esbufegant com un rinoceront al bell mig de la sabana africana.

Les mosques, atuïdes, volen sens esma d’un costat a l’altre del petit saló. Hi ha dies que, a l’altre costat de l’envà que separa els dos habitatges del replanell, se senten colps de puny i crits de: collooooons, pare ja senyó Conxi. Descanse una miqueta i descansarem tots, refotre!!! I els dies van passant, i les setmanes, i els mesos i els anys. I quan ens adonem: ja estem una altra volta en nadal!!! I així successivament…

Conxi xerra de tot amb el seu marit (que en gloria estiga), Jaume. I eixes coses…
Mira tu per a on, hui he pegat una becaeta. Sí. I ma vingut la mar de bé. Ahir no vaig dormir ni poc ni molt, gens ni miqueta. Em fea mal la cama per lastrossis. Fa dies que tinc una remoreta al ginoll que ja voràs tu si men dona. Men donarà pa salar el ginollet dels collons este. El mege ma dit que prenga banys de sal i que em prenga unes pastilletes.  I saps què, Jaume? Que ni pastilletes, ni sal, ni punyetes. No tinc alivio. Però no mos podem queixar, idat? Bueno, tu, pobret meu, ja fa anys que estàs en Cantagallet, i no et farà mal res del món, però jo…jo estic mig florida i desrenyonà. Santíssim Nom de jesús!!!

Saps que ma fet hui de dinar? Uandevines? Un guisaet de calamarets…estaran de «rechupete». Només de pensaro ja me se fa la boca auia. Ai, Jaume! Sap què? Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar…tenia mal genit la mestra…com li dien? Ai, sí, Doña Mari. Una volta li va pegar una bascollà a Visentín Soliveres per furgarse el nas i fer rollos…el porc!!! A tu també el va arrear, i en raó, per abaixate els pantalons i ansenyamos les beceroles a les xiquetes de l’escola. I sap què? Pos que enseguidiua em vaig anamorar de tu. To creus o no to creus? Ho tenies tot molt guapet…jajaja. Jo vaig dir: eixe pa mi!!! Ai, Jaume!

Conxi és molt familiar, i eixes coses…
Ai, la meua filla és un dimoniet. Vol crompali una amoto al meu net Adolfito, el seu fill. I la vol que tinga molts celindros d’eixos. A mi em fa molta por que es pegue una bocinà contra un abre de l’Alamera. Els joves de hui en dia només volen «tocamientos» i correr com una gàbia loca amb les amotos i les becicletes. Recontracollons! A mi em fan por, da deveres. Jo li regalaré un caixco de «reglamento» pa que no sacle la cabota tan dura que té, el meu Adolfito. Jaume, saps què? Pos que el chicon va en una, i tot el dia «dale que te pego». Jo li dic que astudie perquè osinos «tú llegarás que yo te empujo i el teu mal no serà res» Les carabasses regolaran pel pasillo. I la teua filla tan feliç! Li cau la bava amb el chicon…

La meu germana, la viuda, pareix que va en uno del «Jobilado». Ma dit que és de la junta i tot…Fotre la meua germaneta…fuma en pipa, la tia! Sempre ha tingut facilitat per als hòmens, la meua germana. Quan festejava en Abilio, el d’Aspejo, ja els tenia a tots darrere com les formigues. Sempre ha sigut guapeta, la meua germana…, però en un genit «que si te lo cuento no me vas a de creer». I la meua cosina Antonia, «pa qué te la dejas?» Eixa sempre ha picat i ha volat, la tia collons! Eixa entra al «jobilado» i li prenen tanda, el hòmens. Quina barbaritat més gran…

El veïnat, el carrer, les notícies de la ràdio, i eixes coses…
Jaume: estic ansesa! Com to dic! Saps què? Pos que la aradio ha dit que li han posat un carrer a la Gamba!!! Ai, Senyor, perdoneu-me si peque!!! Tu creus? Tu to creus? Pot ser això? Pos sí, és això. I han posat una placa a la fachà prencipal de la casa on estava denantes Ca La Gamba. A mi va agarrame algo…, to jure!!! I diuen que ha anat l’ancalde, els consejals, els melitars i els obispos, i tot. No mo puc ni creure! Ni creuremo puc! Hale, tots allí, fent festa i celebrant que havia una casa de putes!!! Ai, senyor vaig a condename per dir paraulotres!!!

 Això sí, la banda del meu cosí Lisardo, el de Benimarfull, va tocar una marcha molt antiga, diuen. Algo aixina com: «…a la vora dun sequiot havia un burro picant pedra, i San Visente que lo vió astirons aufega el macho» Home, molt fineta, la marcha, no és, però antiga sí, idat, Jaume?

Ai, mira, men vaig a la cuina…, no vull que me se creme el guisaet. Ummmm, tan bo que deu estar. Seria una llàstima…Enseguida que puga, torne. Tu asperam que vinc…

Fan quatre gotes. La gent entra la roba que té estesa al desllunat. La vida bull al si de les cases, i la tele anuncia tronades «por el levante español». Estem apanyats!!!

j.s.

del CAT i de la FSP

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario