Destacados
Creación
La mandra
Ser músic sent jove constitueix la clau del bon artista
Nous espais en una nova ciutat, un nou auditori si no el més bonic fet mai per les mans de l’home, i sobretot un repertori d’infart per compartir durant uns dies. Llargues hores d’assaig per negociar un resultat final, grans coneixedors d’aquelles notes i aspirants a la gloria entre tanta gent a l’escenari. Una orquestra […]
Creación
Coses de ser criat
Vingueren de la capi, i n’eren molts, i nosaltres pocs. Vingueren amb gana, i s’ho menjaren tot. Per a nosaltres, quedava més bé poc. Volien caminar per damunt les lloances aconseguides, que no n’eren poques, i sufragaren les despeses de l’esforç, i no van ser poques, per a nosaltres també foren moltes, les que ofrenàrem […]
Creación
Tertúlia
Una petita pausa per un cigarret i uns glops d’aigua, i tots quatre vam continuar amb el segon moviment. L’assaig anava ben encaminat i els posteriors compassos d’aquell meravellós quartet demanaven per prendre forma. Des del violoncel, amb menudes observacions d’afinació molt prompte encaminàrem un so correcte i empastat. La peça prenia forma a vistes […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: ' La casa está llena de borrellones' entre d'altres
Josep Sou, 20/05/2018

Se ha pegado una bacada…, (s’ha pegat una bacada). Quan les, i els, finolis es tiren al riu, sempre troben aigua. Quina cosa més gran!!! Millor seria dir: «se ha caído un porrazo», però no. Com que fan una mica d’aigua pels descosits de la llengua, i no volen reconèixer-ho, dons s’atropellen ells mateixos i s’espolsen la gran «bacada». Vés per on…Encara que si ho mirem bé, podria referir-se el/la parlant a la possibilitat de que l’individu en qüestió, i amb determinació cèlica, s’ha fotut una bota de vi sencera, l’elixir màgic del déu Bac.

 Estoy mona, pero un poco asaonada, (estic mona però un poc assaonada). Hui, la cosa, pinta malament. Si tu li dius a la teua parella que està assaonada, però mona, l’has cagada de veres. Mai no t’ho ha de perdonar, ja pots pegar-li les voltes que vulgues. Ara bé, si l’assaonat ets tu, ella t’ho diu amb tendresa, mentre et passa la mà per la panxa, amb una mala llet que el déu… La parlant, en aquest cas, està clar que parla d’ella, i amb cert grau de benevolència: «un poco…», encara que ha relliscat una mica, car hauria d’haver dit: «un poco rellenita», Seria millor. «Assaonada» sembla una expressió, un tant, masera. El pa de pagès (ací masero), resta prou assaonat. Clar que sí.

  Una mala ansígnia, (una mala insígnia). Frase per a l’exemple: «ahir vaig anar a la filà i em vaig estacar una mala ansígnia de cafè» Ja no sabem com minvar, als ulls dels altres, els centilitres de beuratge que deixem caure per la gola un dia qualsevol «d’ensayo». Tenim com una mica de vergonya. I tampoc és això, fotre!!! A més, els cafeters també tenen dret a viure, no? Però arrear-se una «ansígnia», té una mica de delicte. És com si algú estaqués el cap entre els barrots del Pont del Viaducte, i li costés un munt de traure’l. I no és que ens agrade massa l’ortodòxia, però cal arrimar-se al bou i que no t’agafe. Hale!!!

 La casa está, por culpa de mi marido, llena de borrellones, (la casa, està per culpa del meu marit, plena de borrellons). I tenen raó les dones. Com quasi sempre. Nosaltres tenim esperit de «cartutxero», veritat? I si diem que tenen raó, és que la tenen. No som massa nets, i anem escampant-ho tot per on anem. Si no ens digueren res, les cases caminarien òrfenes per la ruta del colesterol, ben fartes de borrellons, i de pols, i d’escombraries diverses i sense reciclar. Però no hauria de dir Visitació Nagore  i Boades això de «borrellones», perquè sembla que ho fa de conya i un poc a posta. Cal corregir i ja està. Tot solucionat. Veus?

 El muy puerco se ha tirado una lima, (el molt porc s’ha tirat una llima). Resta molt i molt lleig açò. Atenció!!! Si anem fent el groller arreu, mai podrem gaudir d’un alt grau d’urbanitat, i ens retractaran al «Tratado de la finor», tot engolint-nos una bona llambroixada social. Veges, veges, veges… Mira que «tirar-se una lima»? Si de cas, va i se te’n fuig un xiulet, doncs no pots fer-li res, no? Però, «tirar-se la lima»? No ens ho podem creure… La pobra Adalsinda Filigrana i Màrtir no es mereix un marit tan rústec. Clar que no!!! A més, i si al tirar-se-la, «la lima», li pega a qualsevol persona al cap, i li fa mal de veritat?  I si li fa un trinxet? I si li buida un ull? I si li arromanga una orella? Tot s’ha de tenir en compte, i vigilar, almenys, per la seguretat dels demés. És necessari. Ho esperem pel bé de tots!

 (ja no continuarà)
j. s.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario