Destacados
Creación
Llegendes d’època
Conten també, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein feren amistat tots tres
Un piano al centre amb uns quants espills, enrenou de cambrers d’una banda a l’altra i aroma a cafè per totes bandes. Tertúlies i converses de negocis i tractes envolten tota la sala al centre i terrassa de l’establiment. Les façanes carreguen els seus murs de motius florals i de fauna noble i viva. Un […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Picú' entre d'altres
-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants,  Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?» I és que, fins i tot, un trist «picú» de tota […]
Creación
La sort dels cordòfons
Altre moment per gaudir de bona música, o al menys si no, de gran activitat d’aquest art, el trobem a l’estiu
Un dels darrers assajos abans dels concerts a enllestir estava a punt de prendre forma. Tots llestos des de fa uns minuts per escalfar la gola, llavis, dits i braços. Últims retocs a les partitures i tot just pel primer cop de batuta. Una calor força molesta a vegades, algun estiuenc mosquit feia revoltar les […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mostruori', entre d'altres
Josep Sou, 24/06/2018

Mostruori. «Mariiiiiiiii, on m’he deixat el «mostruori» de la fàbrica? És que he de fer unes quantes «vesites», i se’m fa tard…» Jordi va desesperat, de tanta pressa com té, i clar, escridassa la dona, perquè, en certa mesura, la fa culpable de la pèrdua del bloc de monstres.

Jordi ha perdut el «mostruori» i no podrà fer feina per a guanyar-se les garrofes. O potser el contracten en Holliwood com a representant de calaveres, caretes i d’altres estris per a fer cinema. Mira que si Jordi l’encerta i acaba fent el Capità? Acabarà essent millor el «mostruori» que el «mostrari»?

 

Fum de canyot. Frase que s’utilitza per a posar, ben claret, que algú que s’hi pensa ser, no ho és tant. «Eixe paio és fum de canyot» La qual cosa vol dir que és un presumptuós de fotre, i que no val ni poc ni molt. Així hi ha molta gent, o potser massa gent, que si rasques i rasques una mica, no trobes cap cosa d’interès. I clar, el foc del canyot, el que provoca el fum de referència, ja sabem que no dura massa, i que en un tres i no res s’apaga.

Masmotreto.  Frase que escoltem sovint: «Mi marido me trajo, lotro dia, de la filada, un masmotretoooooooooo, que para qué…» I és cert, a vegades ens llancen unes filigranes ben plenes de coloraines i d’agimboris què déu. I clar, la pobra Elviriues ja té el menjador arrebossat de figures, de banderins, d’escuts, d’encenedors i de culleres de fusta signades, que no sap, ja, on posar la gitana ballant, que li va regalar la sogra pel seu cinquantè aniversari, dels ous.

Ahora, ésto, es chicotito, pero cuando la anchample…. Podem endevinar en la cara del comunicant, de l’emissor del missatge per dir-ho clarament, un alt grau de satisfacció, o d’orgull i satisfacció com bé diria l’emèrit. El podem intuir content, esperançat de debò, quan la conquesta de l’amplària siga un fet revestit de realitat. Però la xerrada no té malbarat: «chicotito» i «anchample», de res tinc ganes… Tots entenem el que vol dir el parlant, però no ho comprenem, veritat? L’esforç que fa el pobre Manolo per enraonar en llengua cervantina, acabarà amb la seua salut. O almenys, amb una cara encesa de grans com el dit polze. Els esforços sense control, tots, tots, tots, acaben pagant-se molt cars. Els metges estan farts de dir-ho. Però, i fer cas?

A del. Com sona: curtet i al peu. Frase il·lustrativa: «Mi sarquento, yo siempre me porto bien y hago esfuersos por cumplir con mis obligasiones de soldao, y ahora resulta que todos los buenos servisios se los dan «a del» Homeeeeee!!! El pobre Jaume, en la mili, en la puta mili que deien, portant-se com un soldat honrat i de valor contrastat, y ara va i el tio collons del sergent (segur que seria reenganxat i pilota), li fa el salt a Jaume i no li dóna la sort que mereix. Com per a anar a la mili… Si Jaume hagués estat un Rambo ferotge i hagués fet la pista americana en deu segons, segur que no hauria tastat serveis mecànics, ni pardalades semblants. Però com era un drapaire discret del seu poble, doncs «los buenos servisios se los daban a del», és a dir, a l’altre. Recollons i quin sergent…i quin món, aquest!!!

j.s.
u.a.e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario