Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mostruori', entre d'altres
Josep Sou, 24/06/2018

Mostruori. «Mariiiiiiiii, on m’he deixat el «mostruori» de la fàbrica? És que he de fer unes quantes «vesites», i se’m fa tard…» Jordi va desesperat, de tanta pressa com té, i clar, escridassa la dona, perquè, en certa mesura, la fa culpable de la pèrdua del bloc de monstres.

Jordi ha perdut el «mostruori» i no podrà fer feina per a guanyar-se les garrofes. O potser el contracten en Holliwood com a representant de calaveres, caretes i d’altres estris per a fer cinema. Mira que si Jordi l’encerta i acaba fent el Capità? Acabarà essent millor el «mostruori» que el «mostrari»?

 

Fum de canyot. Frase que s’utilitza per a posar, ben claret, que algú que s’hi pensa ser, no ho és tant. «Eixe paio és fum de canyot» La qual cosa vol dir que és un presumptuós de fotre, i que no val ni poc ni molt. Així hi ha molta gent, o potser massa gent, que si rasques i rasques una mica, no trobes cap cosa d’interès. I clar, el foc del canyot, el que provoca el fum de referència, ja sabem que no dura massa, i que en un tres i no res s’apaga.

Masmotreto.  Frase que escoltem sovint: «Mi marido me trajo, lotro dia, de la filada, un masmotretoooooooooo, que para qué…» I és cert, a vegades ens llancen unes filigranes ben plenes de coloraines i d’agimboris què déu. I clar, la pobra Elviriues ja té el menjador arrebossat de figures, de banderins, d’escuts, d’encenedors i de culleres de fusta signades, que no sap, ja, on posar la gitana ballant, que li va regalar la sogra pel seu cinquantè aniversari, dels ous.

Ahora, ésto, es chicotito, pero cuando la anchample…. Podem endevinar en la cara del comunicant, de l’emissor del missatge per dir-ho clarament, un alt grau de satisfacció, o d’orgull i satisfacció com bé diria l’emèrit. El podem intuir content, esperançat de debò, quan la conquesta de l’amplària siga un fet revestit de realitat. Però la xerrada no té malbarat: «chicotito» i «anchample», de res tinc ganes… Tots entenem el que vol dir el parlant, però no ho comprenem, veritat? L’esforç que fa el pobre Manolo per enraonar en llengua cervantina, acabarà amb la seua salut. O almenys, amb una cara encesa de grans com el dit polze. Els esforços sense control, tots, tots, tots, acaben pagant-se molt cars. Els metges estan farts de dir-ho. Però, i fer cas?

A del. Com sona: curtet i al peu. Frase il·lustrativa: «Mi sarquento, yo siempre me porto bien y hago esfuersos por cumplir con mis obligasiones de soldao, y ahora resulta que todos los buenos servisios se los dan «a del» Homeeeeee!!! El pobre Jaume, en la mili, en la puta mili que deien, portant-se com un soldat honrat i de valor contrastat, y ara va i el tio collons del sergent (segur que seria reenganxat i pilota), li fa el salt a Jaume i no li dóna la sort que mereix. Com per a anar a la mili… Si Jaume hagués estat un Rambo ferotge i hagués fet la pista americana en deu segons, segur que no hauria tastat serveis mecànics, ni pardalades semblants. Però com era un drapaire discret del seu poble, doncs «los buenos servisios se los daban a del», és a dir, a l’altre. Recollons i quin sergent…i quin món, aquest!!!

j.s.
u.a.e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario