Destacados
Creación
Memòria
Em preparava per a tastar l’escenari. Tastar-lo de nou , encara que cadascuna de les seves taules em recordessin a la perfecció. Però aquesta vegada era diferent. L’instrument a la mà i els pocs i necessaris nervis que aquella tarda necessitava. Estava a casa, amb una orquestra al darrere i el meu poble al davant. No ho creia possible fa uns anys, ni per mi mateix, ni per l’atmosfera que hui m’envoltava, la qual a considerava impossible; però avui m’hi trobo en aquesta gran final, del concurs de casa, al teatre de sempre, amb la meva gent asseguda al davant
Pot ser una de les pianistes de casa que la història, o la memòria actual, no te tan present com pot ser es mereixeria, és Trinidad Sanchis Picó. Directora de l’himne de festes en la passada trilogia, però sobretot més, molt més.Citant una breu biografia, ha brindat la seva presència en una de les més […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Paelleta amb' entre d'altres
Josep Sou, 17/07/2018

Paelleta amb: pesolius, floricoleta, allets tendrets, carxofiua, favetes tendretes, bajoquetes, espinaquets, esclatassanguets, joliverdet…tot ben sofregidet, amb un poquiu de pebre i bojoquiua picaeta, i hale, que bulla un ratet i a xuplar-se els ditets. Ens agrada molt la paelleta, i si s’agafa un poquiu, i es fa socarradet, encara és més bona i tot. Als xiquets els agrada massa, i sobretot la que fa, els diumenges, l’agüeliteee. Idat? Som terra de diminutius, molt afectius, i la gent sembla contenta…

Lambrochada. És, segurament, un participi pertanyent al verb «lambrochar». Quan algú agafa la brotxa, i s’estaca tot el matí emblanquinant la paret del rebost, es diu que està «lambroxando», i, a més, per culpa, segur, de la dona… sempre donant feina. Pobre Basili!!!. Carmencin diu: «mi marido lleva toda la mañane lambroxando el rebostito…», i a la mitja hora, a Carmencin, li atorguen el Princesa d’Astúries d’Humanitats.
Gastar la llengua en condicions, té avantatges. I ací, restem contents de debò. I ho traurem al periòdic.

Fosca!!! Terme polisèmic. És a dir, que segons s’ho mirem, i segons la intenció que hi posem, el significat canvia. Així, diem: «hui la casa està fosca», o bé: «a la fosca, ell li acaronava els pits», també: «fosca, quin pardalot!!!», així com si diguérem «collons, quin pardalot» I darrerament: «fosca!!! jo no tinc la culpa», una manera de dir: «mira tu aquest, jo no tinc la culpa, no he fet ni dit res…» (amb to de disculpa).El llenguatge té unes coses que, anant anant, s’hi menegen.  Què dir? Ens agrada molt i molt la llengua…

Bufar en caldo gelat. És, clar està, una cosa ben inútil. I vinga a bufar, i vinga a bufar encara més… a bufaaaaar. Total? Si el caldo ja resta gelat, sembla imbècil fer morrets i arrear-li amb força al pulmó. Si Ja està gelat, el brou, no cal continuar l’operació BUFA!!! Però…
Ara bé, crec que ací no es tracta veritablement de caldo, ni de bufar els arreplegons de la cullera. Ací està parlant-se dels galindaines que s’hi pensen ser «coseta». Dels babaus de la fava que s’hi estiren més que la pell prepucial. Dels bresquilles, a la fi, que diuen, amb el morro fent flautí: «mi papó…mi mamó», i baiosos com un botovadeu. Marededeusantíssima!!!

Verdat? La veritat siga dita: si qualsevol mortal s’apuntala, i acaba un raonament amb la pregunta, verdat?, eix home és d’ací, o bé de les rodalies. Qüestió de fonètica. I a més, caldrà fer-li una revisioneta a les dents, doncs s’ha pogut espatllar molt els ponts, tot botant-li els tirants després d’esgarrar-li les genives: «lo que se dice toda una destroza…» I tot per culpa de la paraula «verdat» de la merda. Mira que açò serà el dimoni…

j.s
u.a.e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario