Destacados
Creación
Microcoratea psicolingüística XXVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Argimbori
– Veas tú, para qué quiero tanto angimborio. Traducció: (veges tu per a què vull tant d’angimbori). Enriqueta Solsona Poc, natural de Massalfassar, però un poc estiradeta deprés de tocar-li la loteria, i és per això que infla el morro quan parla en castellà, està farta dels regalets que li endolça la sogra, la senyó […]
Creación
Elsa Ferrer, una vida de pel·lícula
Homenatge pòstum a una escriptora alcoiana que mai va ser profeta a la seua terra     
Elsa Ferrer als 87 anys al jardí de la seua casa a Kilkenny. Foto: Aidan Sweeney
El passat dissabte, va morir a Kilkenny (Irlanda) Elsa Ferrer Terol, de casada Elsa O’Duffy, alcoiana, escriptora, lluitadora contra tot tipus de totalitarisme, militant feminista i membre de la Royal Irish Academy. Tenia 94 anys. Cap mitja de comunicació digital o escrit nacional ni local s’ha fet ressò. Llevat, es clar, d’aquest article que Tipografia […]
Creación
Frases típicas de madres alcoyanas (V)
Quinta entrega (primera de la segunda parte) de la recopilación del habla de las madres alcoyanas analizadas por la RAA y la Fundación Endeu
Quinta entrega, de un total de nueve, que realiza la Real Academia Alcoyana, la cual, ha continuado estudiando el léxico de nuestra lengua y ha conseguido extraer las frases más representativas de nuestras madres para ponerlas en conocimiento del público en general.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Paelleta amb' entre d'altres
Josep Sou, 17/07/2018

Paelleta amb: pesolius, floricoleta, allets tendrets, carxofiua, favetes tendretes, bajoquetes, espinaquets, esclatassanguets, joliverdet…tot ben sofregidet, amb un poquiu de pebre i bojoquiua picaeta, i hale, que bulla un ratet i a xuplar-se els ditets. Ens agrada molt la paelleta, i si s’agafa un poquiu, i es fa socarradet, encara és més bona i tot. Als xiquets els agrada massa, i sobretot la que fa, els diumenges, l’agüeliteee. Idat? Som terra de diminutius, molt afectius, i la gent sembla contenta…

Lambrochada. És, segurament, un participi pertanyent al verb “lambrochar”. Quan algú agafa la brotxa, i s’estaca tot el matí emblanquinant la paret del rebost, es diu que està “lambroxando”, i, a més, per culpa, segur, de la dona… sempre donant feina. Pobre Basili!!!. Carmencin diu: “mi marido lleva toda la mañane lambroxando el rebostito…”, i a la mitja hora, a Carmencin, li atorguen el Princesa d’Astúries d’Humanitats.
Gastar la llengua en condicions, té avantatges. I ací, restem contents de debò. I ho traurem al periòdic.

Fosca!!! Terme polisèmic. És a dir, que segons s’ho mirem, i segons la intenció que hi posem, el significat canvia. Així, diem: “hui la casa està fosca”, o bé: “a la fosca, ell li acaronava els pits”, també: “fosca, quin pardalot!!!”, així com si diguérem “collons, quin pardalot” I darrerament: “fosca!!! jo no tinc la culpa”, una manera de dir: “mira tu aquest, jo no tinc la culpa, no he fet ni dit res…” (amb to de disculpa).El llenguatge té unes coses que, anant anant, s’hi menegen.  Què dir? Ens agrada molt i molt la llengua…

Bufar en caldo gelat. És, clar està, una cosa ben inútil. I vinga a bufar, i vinga a bufar encara més… a bufaaaaar. Total? Si el caldo ja resta gelat, sembla imbècil fer morrets i arrear-li amb força al pulmó. Si Ja està gelat, el brou, no cal continuar l’operació BUFA!!! Però…
Ara bé, crec que ací no es tracta veritablement de caldo, ni de bufar els arreplegons de la cullera. Ací està parlant-se dels galindaines que s’hi pensen ser “coseta”. Dels babaus de la fava que s’hi estiren més que la pell prepucial. Dels bresquilles, a la fi, que diuen, amb el morro fent flautí: “mi papó…mi mamó”, i baiosos com un botovadeu. Marededeusantíssima!!!

Verdat? La veritat siga dita: si qualsevol mortal s’apuntala, i acaba un raonament amb la pregunta, verdat?, eix home és d’ací, o bé de les rodalies. Qüestió de fonètica. I a més, caldrà fer-li una revisioneta a les dents, doncs s’ha pogut espatllar molt els ponts, tot botant-li els tirants després d’esgarrar-li les genives: “lo que se dice toda una destroza…” I tot per culpa de la paraula “verdat” de la merda. Mira que açò serà el dimoni…

j.s
u.a.e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario