Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXVI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Fregar más que el gallo de la pasión
–Ese friega más que el gallo de la pasión. Traducció: “Eixe frega més que el gall de la passió». Açò ho diem ací en sentit figurat, a manera de metàfora luxuriosa. I tot és pura enveja que li tenim al crack, a eixe tipus que pensem frega sense mesura. Però a vegades només ens ho […]
Creación
Llar per pocs, i per pocs dies
La internacionalitat del nostre món i globalització comercial i cultural, envaeixen cada cop més tota generació que naix al nostre voltant
Lluny de casa però prop de la terra coneguda. Un sac amb roba i una capsa amb l’instrument a dintre. Tot llest per enlairar un nou projecte que des d’aquell avió s’iniciava. L’aeroport fou punt de partida per a la Colometa, on un parell de setmanes a milers de quilòmetres de casa, esperaven les seves […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Llengua com una astral
-Ascolta, tu, la senyó Amparito té la llengua com una astral. Traducció: (Oye, tú, la señora Amparito tiene la lengua como una hacha). No sona molt bé, però ho deixarem anar, no? Doncs sí, la senyó Amparito, la del Paco’s Bar, (carrer de La Cova Santa), es gasta, tots ho sabem, una mirada de Tauró […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Picú' entre d'altres
Josep Sou, 10/09/2018

-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants,  Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?» I és que, fins i tot, un trist «picú» de tota la vida, el que hom ha utilitzat des del Pleistocè Superior per a lligar als «guateques», i arrimar «embutxat», sembla un producte rar de l’enginyeria espacial. Ja veus, un trist i senzill «picú», amb més anys que un bancal, resulta ser un robot de raresa transversal. Collons, pape!!!

-Mamprendida. Dit com cal: «mampresa». Frase: «L’otro día (l’apòstrof, en castellà de Castella la Vella, és moníssim del tot, i acompanya la finor com una sensual delicadesa), tuvimos, la asistenta y yo una mamprendida…no veas cómo tenía los «almarios» (també moníssim i amargoset), todo a «muntones» (i tres que te’n pintes vint-i-una). Carmencín, amb tanta refinada suavitat, no deixa, però, de fotre’s uns entrepans de botifarra de ceba que cau de tos. És el que té la «grandeur»…

 -Despampolada. Frase: «Mira, Davinia María, llevo toda la falda despampolada, me siento en la butaqueeeee un ratito y, cuando me levanto, el despampolamiento es para morirse; se me hacen «acurrufones» por aquí y por allá, y voy hecha una gran visicitud (???)» No cal fer una gran exegesi d’aquesta frase pronunciada per Charo Carraspo i Benimeli, doncs l’anàlisi seria menester fer-la de sang, però.

 -Mastegote. El mastegot pot ser fill de diverses circumstàncies. A saber, una podria estar la de «fotre un mastegot a qualsevol», i la podríem trobar a frases com la que segueix: «Xiquet, si no estàs quiet t’espolsaré un mastegot…», i el xiquet resta tranquil, almenys, una estona, pel comte que li té. Una altra realitat possible és la que encontrem a frases com: «m’acabe de menjar un xulla de xai i se m’ha fet un mastegot que déu…estava més tellosa i eixuta que la figue de sa tante…» (frase que incorpora un cert grau de coneixement d’idiomes, i en aquest cas concret, del francès). Ara bé «mastegote» és una altra cosa ben distinta, encara que semble pareguda. Edel (Edelmira  Esguard) no vol referir-se a un mas de nom Tegote (Mas Tegote) perquè no hi ha per ací de masos amb aquest nom, Edel el que vol dir és que se li fa bola qualsevol ingesta de menjar casolà. Resta inapetent, potser perquè estiga «crompaora», però, els seixanta-vuit anys que marca, ho fan, un poc, difícil. Edel, quan parla així, del «mastegote», es refereix a l’emoció que li puja i baixa, a glopades, quan veu Cuéntame cómo pasó a la tele, perquè se’n recorda de sa mare i de la seua agüela, també de sa tia Virtudes, i per culpa de l’emoció : «la sena, todos los jueves, se me hase mastegote… algun día bosaré y en pas…»

 -Remenando. No. No es tracta d’una conjunció amatòria de dos que resten molt i molt enamorats: Reme i Nando. No. Ni pensar-ho ni somniar-ho!!! Ací hi ha un poc de maripilisme combatent: «Ayyyy, para hacer la olleteeee, tienes que estar mucho rato «remenando» con la cuchara de madera, para no estropear los «fresols», y para que no se deshaga la botifarra de cebolla.» I té raó la xica. Si no volem que se’ns agafe l’olla, cal remenar i restar atents per a que no se’ns acabe el caldo. Però remenar molt tampoc és de reglament…només de mica en mica. I les botifarres es posen al final, per a que no es defacen massa. A mi m’ho han dit.

j.sou
u.a.e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario