-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants, Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?» I és que, fins i tot, un trist «picú» de tota la vida, el que hom ha utilitzat des del Pleistocè Superior per a lligar als «guateques», i arrimar «embutxat», sembla un producte rar de l’enginyeria espacial. Ja veus, un trist i senzill «picú», amb més anys que un bancal, resulta ser un robot de raresa transversal. Collons, pape!!!
-Mamprendida. Dit com cal: «mampresa». Frase: «L’otro día (l’apòstrof, en castellà de Castella la Vella, és moníssim del tot, i acompanya la finor com una sensual delicadesa), tuvimos, la asistenta y yo una mamprendida…no veas cómo tenía los «almarios» (també moníssim i amargoset), todo a «muntones» (i tres que te’n pintes vint-i-una). Carmencín, amb tanta refinada suavitat, no deixa, però, de fotre’s uns entrepans de botifarra de ceba que cau de tos. És el que té la «grandeur»…
-Despampolada. Frase: «Mira, Davinia María, llevo toda la falda despampolada, me siento en la butaqueeeee un ratito y, cuando me levanto, el despampolamiento es para morirse; se me hacen «acurrufones» por aquí y por allá, y voy hecha una gran visicitud (???)» No cal fer una gran exegesi d’aquesta frase pronunciada per Charo Carraspo i Benimeli, doncs l’anàlisi seria menester fer-la de sang, però.
-Mastegote. El mastegot pot ser fill de diverses circumstàncies. A saber, una podria estar la de «fotre un mastegot a qualsevol», i la podríem trobar a frases com la que segueix: «Xiquet, si no estàs quiet t’espolsaré un mastegot…», i el xiquet resta tranquil, almenys, una estona, pel comte que li té. Una altra realitat possible és la que encontrem a frases com: «m’acabe de menjar un xulla de xai i se m’ha fet un mastegot que déu…estava més tellosa i eixuta que la figue de sa tante…» (frase que incorpora un cert grau de coneixement d’idiomes, i en aquest cas concret, del francès). Ara bé «mastegote» és una altra cosa ben distinta, encara que semble pareguda. Edel (Edelmira Esguard) no vol referir-se a un mas de nom Tegote (Mas Tegote) perquè no hi ha per ací de masos amb aquest nom, Edel el que vol dir és que se li fa bola qualsevol ingesta de menjar casolà. Resta inapetent, potser perquè estiga «crompaora», però, els seixanta-vuit anys que marca, ho fan, un poc, difícil. Edel, quan parla així, del «mastegote», es refereix a l’emoció que li puja i baixa, a glopades, quan veu Cuéntame cómo pasó a la tele, perquè se’n recorda de sa mare i de la seua agüela, també de sa tia Virtudes, i per culpa de l’emoció : «la sena, todos los jueves, se me hase mastegote… algun día bosaré y en pas…»
-Remenando. No. No es tracta d’una conjunció amatòria de dos que resten molt i molt enamorats: Reme i Nando. No. Ni pensar-ho ni somniar-ho!!! Ací hi ha un poc de maripilisme combatent: «Ayyyy, para hacer la olleteeee, tienes que estar mucho rato «remenando» con la cuchara de madera, para no estropear los «fresols», y para que no se deshaga la botifarra de cebolla.» I té raó la xica. Si no volem que se’ns agafe l’olla, cal remenar i restar atents per a que no se’ns acabe el caldo. Però remenar molt tampoc és de reglament…només de mica en mica. I les botifarres es posen al final, per a que no es defacen massa. A mi m’ho han dit.
j.sou
u.a.e.
