Destacados
Creación
Un Bando Real atípico para un año atípico
Pep Jordá -fundador de Tipografía La Moderna,  patrono de la Fundación Mutua Levante y perejil de innumerables salsas culturales alcoyanas- es el autor  del texto que ayer leyó el Embajador Real anunciando la llegada de los Reyes Magos. Es un Bando que pasará a la Historia por la inusual forma en la que llegó al […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística LI
Cinc hores amb Conxi, i Nadal tocant la porta  
Conxi, la nostra Conxi de tota la vida, resta atrafegada fent pastes per al nadal. També remena per la cuina adobant les coques boves, i que costen un muntó de fer, les fotudes coques. I no diguem la perolada de rotllets d’aiguardent…, les males llengües diuen que quan Conxi s’hi posa, en mengen tots els […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLVI
Cinc hores amb Conxi
A manera de proemi ens caldrà dir que Conxi és una àvia com les d’abans, com les de tota la vida, vaja. Una dona gran que xerra com un lloro, tot i estant sola a casa seua asseguda a l’agrunsadora i davant del televisor, sempre a tota pastilla, doncs Conxi és ben dura d’oïda des […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Casi me botan el ojo y me dejan biga'
Josep Sou, 4/11/2018

 Casi me botan el ojo y me dejan biga. La pobra dona només fa que contar-ho. Sí, l’altre dia, a Pepita Redondillo (natural de Serena de la Entretenida), un home que descarregava un camió de ferralla per a la construcció, quasi li treu un ull i mig, doncs sense adonar-se’n li va fotre un colp amb una vareta de ferro, just al costat de les temples, i per poc no li l’estaca fins el moll de l’os.

Quina barbaritat de sang!!! I Pepita, cada vegada que veu a algú a qui no li ho ha contat encara, doncs l’empoma i li fa una barcella d’hora i mitja, almenys…, ay, ay, ay, casi me dejan biga y todo, no veas, no veas y no veas. Mi marido me ha dicho: «…pos qui l’entorta se l’emporta, saps.» És más brutooooooo que el cerrojo del purgatorio…

-Mangaloxa… Sempre s’ha dit per ací (eixe només sap fer mangaloxes…), i és clar, se’ns ha quedat. Doncs sí. Fer-ne, de mangaloxes, és una pràctica antiga, i que hui sembla que resta una altra vegada de moda, perquè hi ha un fotimer de gent que en practica la cosa. A la tele ja ho diuen, i n’hi ha a muntons tots els dies amb el jersei al cap i eixint de la comissaria. Però, hi ha tipus de mangaloxa que no són tan agressius, com per exemple quedar-se amb el canvi de la compra del pa, o del periòdic, o del sifó…, total només són uns centimets de no res. I els xiquets, així, ens hem pogut comprar pipes, tramussos i regalèssia. Pura subsistència d’entre guerres…

 …higa al aire. Clar està, una cosa és «figa a l’aire», i una altra de ben distinta és «higa al aire.» Si ho diu un animalot, a qui tot li para bé, és una cosa que vol dir al voltant de la llibertat: «se n’anem de vacances i hala, figa a l’aire, menjar i beure i no creure…» Però si ho diu una remirada, o un mal dimoni remirat, és una altra: «aquella chica, no lo sé cierto, però me parece que tenia la higa al aire.» I això no pot ser. De cap de les maneres. És una porcada…, a no ser que estiga, la chica, en Eivissa, a una platja de nus. No?

 …el teu marit, hui, l’ha tastat, tenia «dinà», de nada tengo ganas. Pur «mesclote» idiomàtic que posa de manifest les bondats del bilingüisme. Paquita Riquelme i Bofarull, enraona, a tort i a dret, en ambdós idiomes, i a vegades en tres o quatre, segons tinga el dia. I ha educat la filla en un mig i mig que fa goigs de veres. I Consuelito, la filla, sap ben bé, que la seua mare té raó, i que el seu marit Jordi Montllor i Matarredona-Gisbert, quan arribe de la «hilada», i se «tombe una miquita» començarà a rebufar com un búfal salvatge de la sabana, i li desfarà els cabells, i tota la permanent, després de cada xiulit. És el que té ser un fester des de la soca fins a les arrels. No?

 -Mi marido está androgat con tanto fúmbol. El mundial té eixes coses. I Jordi Cucarella Fitor, arreplega unes acalorades que el déu, tot bramant com si estigués boig del tot…, perquè un poc si ho està, clar que sí. L’altre dia, el platet de clòtxines va anar pels aires, i un tros de llima s’hi va quedar penjant dels llums com un OVNI gastronòmic. Total, perquè el baló va eixir fregant el pal, Jordi bramà GOOOOOOOLLLLL, i no ho va ser. La trompada a la tauleta, on hi havia els musclos, va anar de viatge sideral, el caldo escampat a la catifa, i la sogra, amb un bigot espès com el Mariscal Petain, mirant-lo de reüll amb cara de de pantera, li retreu la conducta: «Jordi, por dios, te has vuelto loco. No te das cuenta que lo has puesto todo hecho una mierda?» I Jordi, que respon: «no m’emprenye, collons. No veu que quasi marquem. Tinc els nervis que me’n fuig per la finestra…, rehòstia la dona aquesta…» I la sogra li retruca: «Mary poppins!!!!!!!!!!!!!!!!!»

(continuarà un poquiu més…, curtet)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario