–Astorado. Frase: «Ay! Fui a la pelu y me dejaron todo el pelo astorado», diu Luz Impossible de la Calle, natural de Argamasilla del Troncoso, i que viu ací des de fa uns quants anys. I no pot ser, idat? No pot ser de cap de les maneres, pronunciar aquest participi sense que hi haja conseqüències. No? Astoradoooooo? Segurament vol dir Luz que li han deixat els cabells (monyo) com si hagués ficat els dits en un endoll.

I tot per culpa dels pentinats d’ara…, tan moderns com són. Així, els cabells, tots de punta (The Boja’s Fashion), i amb les puntetes de color corinto, constitueixen el sant i senyal més «emblemàtic» de l’alcoiana coiffure, i que ha traspassat fronteres i tot.

-Sucosito/a. Frase: «Mi suegra hizo un guisaet de carne con patatitas cantonezas más buenooooo! Estaba de rechupete y, bien sucosito, para mojar de lo lindo, asín que no paramos de engordar…» És el que tenen les maniobres de distracció se la senyó Reme, tan faenera i tan bona cuinera. No vol la sogra, que la nora lluïsca bon tipet per a Sant Jordi, perquè tot són provocacions de la carn, i li fot unes platades a la pobra Fleuma Riolobo que fan feredat. El guisadet, amb pèsols i tot, resta per a fotre’s una barra de pa de pagès, i clar, la Fleuma només fa que tirar panxa que ja sembla un tabalet. Però això de sucosito, on s’ha vist? Qui pot dir cosa semblant sense que li agafe un bon escagassó? Creiem que Fleuma vol, amb el diminutiu afectiu, minvar la cruor de la mullada al plat d’estofat, però no ens la cola tan fàcilment. Per a restar prims cal tancar la boca! Això ens diuen els metges, idat? I tenen molta raó!!!

-¿Cómo te has llevado? Traducció de: com t’has portat? La pregunta correspon a l’interrogatori que l’agüela Gumersinda li fa al seu nét Jorgito el dia de Reis: Corquito, ¿cómo te has llevado? I segueix l’agüela. ¿Te has llevado bien? I assegura l’agüela Gumer: «si te llevas bien el duran moltes coses…» La mescleta idiomàtica és preciosa i, a més, original quan si fa amb els verbs portar/llevar. Una gràcia del tot. Això sí, plena de tendresa. L’agüelita vol aproximar-se a la llengua del nét i, encara que li costa un poc, aconsegueix la comunicació desitjada. A la fi, ens hem enterat que a Jorgito li han dut un baló del Barça, una samarreta del Barça, una altra samarreta del Alcoyano, i la game boy. Jorgito s’ha portat de collons. Bon senyal! I a l’any que ve que li ho milloren…

–A ese lo han hecho como la caña de la doctrina. Traducció: (A eixe l’han fet com la canya la doctrina) Nyàs Coca!!! El pobre Garcia, alies Sandalio, tot per regentar una espardenyeria en el carrer Forn del Vidre, se l’ha endut per davant l’autobús del Viaducte, i l’ha deixat baldat de veritat. No saben els metges si li donaran l’alta per a poder fer de cabo en la diana del dia 22 (quasi sempre,   a voltes). El «susuit» ha tingut a veure, i molt, amb la mala sort, doncs una relliscada de peu l’ha fet baixar de la vorera d’un sol bot, en el precís instant que passava l’autobús del Viaducte. La frenada, no obstant, ha estat «minsa» de debò, fins i tot per la fregada se li han recremat els calçotets al senyó Antonio, el del Tossal, que ha anat pegant bacs per dins de l’autobús com si fos «el hombre araña ataca de nuevo». Ara bé, el pitjor de tot ha estat la cançoneta, plena de mala llet, que els amics de la taula d’escoti li han tret, per a només veure’l entrar a la filà, llençar-li-la a sobre: «Ya llegaron por la siudat, quatre coixos i un baldaaaat» No hi ha res com tenir amics, idat?

–(Açò té molla…) No es tracta de cap expressió apuntalada ni força complexa. No es tracta de cap pa de pagès ni de cap cargol gegant. Tampoc de cap figa de la gota de la mel. Nooooooo!!! Es tracta d’una conversa que hem escoltat a la porta del metge de capçalera, allò que diem segur, vaja. Doncs la conte i, així, en acabant, vosaltres mateixos podeu jutjar.

«…mi uan, uando ar fumbol sala en el torneo filae de lo coone, sa exho una mielda la roilla, y cha no podrá salí a la fiegte. En te lo igo de veldá: no hay quien puea con del, de la mala leshe que lantrao…»

Y este que lo es, tu cuñado Juan, el yerno del molinero… Fins aviat y que la salut us acompanye sempre.

j.s.
Membre en actiu de C.A.S.T.
Cofundador de la F. S. P.