slogan tipografia la moderna
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Mi marido ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo
Josep Sou - 27/05/2019
Microcoraeta psicolingüística XXIX

Mi marido ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo. Trducció: (El meu marit ha anat a fer-se el tos i l’han deixat un ecce homo) Sí, Enrique Jorge de la Encarnació Torregrossa i Vercher Bonifaci, ix de la perruqueria del carrer Sant Jordi fet un Sant Llàcer (senllase).

Però un espant de veritat! Resulta que el perruquer, un xic jove i becari en pràctiques, l’ha empomat i li ha fet una tonsura monacal de cal déu. Li ha arreplegat el tos i se n’ha entrat de valent bescoll amunt, solsint la maquineta tot allò que trobava al seu pas. I el resultat ha estat un desficaci «incommensurable» doncs el cabolo de frare franciscà llueix la carabassa resplendent i la veta de cabells, pobrissona del tot, remata la faena adobant l’atemptat capila

«El pobre Enrique Jorge ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo…», comenta Leo (Leocàdia Magallanes, natural de Fuendetodo i recriada ací), a les seus amigues de tota la vida. « Sí, ahora, como parece un fraile capuchino, el pobre, me da un no sé qué hacer el amor con del. A ver si hago concuspisencia, o algo por el estilo. No sé, no sé lo que me siembla el pobre. Lotro dia, cuando llegó de la barbería, gritaba como un bucéfalo: Ja no torne mai més a eixa merda de perruquer, i que li donen pel cul… Hecho una furia entró en casa…», continua la seua narració entusiasmada, Leo.

«Mira, el meu marit Jorge ja no cal que vaja a la perruqueria, està més pelat que el cul d’un mico…», intervé Merceditas, la veïna del primer pis, i que des de fa temps ixen juntes a passejar, i a berenar els dijous a Chocolates Valor. La veïna en qüestió estova de valent el seu marit i no li guarda respecte ni absència de cap de classe.

«Pos el mío ni os cuento. Se ha de levantar una hora antes para enrollarse los 22, 23 o 24 pelos que le quedan, modelo ensaimada, para poder salir a la calle con un poco de disimulación. Mira, yo es que me meo toda entera…, primero cap ací, endespués cap allà, no sé como no se enredra toto el melón y se arranca los pocos pelos que todavía le quedan. Lotro día gritaba, él solo, mirándose al espejo: un día em talle el cap i ja està, recontracollons. Porte mitja hora per a aclarir el tall i no m’ix esta cataplama dels ous, estic negre…!!! I jo le dije de repente: pos ya puedes salir a lasquadre…Casi me mata. Se enfadó maaaaaaaássss! Total, ya ves lo poco que le dije… 

Pal meu cumpliaños m’han regalat, la done i les xiquetes, unes fregàncies molt bones. Fan une olorete més boneeee. Traducció: (Per al meu aniversari m’han regalat, la dona i les xiquetes, unes fragàncies molt bones. Fan una oloreta més bonaaaaa.)

Així és i així ho conta Kevin Obdulio als seus amics, devanit com un mig pollet i agraït per l’obsequi de la seua família. Tou com una «coca bova» i despampolat com la cua d’un gall d’indi, presumeix d’aromatitzar tot el carrer amb el seu pas. Però els amics mai no perdonen, i solen posar els punts damunt les is. «Fregàncies t’han regalat, Kevin?» Pregunta Jaume, el de la botiga de sedalines. «Pos ara, a friegar tot el dia, caracollons!» S’incorpora Boyero, el carrosser. «Si a mi, la done, em regala una fregància, seria la primera volta en set mesos i mig que les taste de sal…» Es pronuncia Toni Sarja («gavardina» per als amics). «Endéu fregància, quién la pillara…», manifesta Mateu Sant, amic de tota la vida, i un poc així, així.

I és que l’idioma, si et decantes, et pot ocasionar ferides de difícil tractament, perquè la gent té memòria i et recorda dia sí, i dia també, la sucosa esvarada que t’has fotut en un moment de guàrdia baixa. La llengua sempre, sempre, s’ha de vigilar, i mirar on la poses, perquè segons la col·locació, la cosa pot assolir compromisos de complex ajornament. A mi, m’ho han explicat així. I els mestres són els mestres: «Pepito, tu fes-li cas als mestres…Tú llegarás que yo te empujo i el teu mal no serà res. Septiembre está a la vuelta de la esquina…Consells majúsculs de la mestra Carmen…

«Tempus est quaedam pars aternitatis» (El temps és certa part de l’eternitat), ens apunta el savi Ciceró…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario