-Ascolta, tu, la senyó Amparito té la llengua com una astral. Traducció: (Oye, tú, la señora Amparito tiene la lengua como una hacha). No sona molt bé, però ho deixarem anar, no? Doncs sí, la senyó Amparito, la del Paco’s Bar, (carrer de La Cova Santa), es gasta, tots ho sabem, una mirada de Tauró Tintorera, i un bigot de carrabiner, però de molta bel·ligerància a simple vista i des de lluny, i de prop més encara.

Quan hi ha bufats, a la nit, al bar, la seua cruor en el tracte s’hi fa notar, i s’envist, com sols els bous del Puig ho fan, a la primera, sense res ni més, i contra tot allò que s’hi mou al local, tuguri o botxinxe. Un dia, quan el soroll escandalós al bar s’hi feia notar un poc massa  per la brega dels clients, en moure’s la cortina de canuts de plàstic greixós, que separa la petita cuina de l’antre de parroquians, surt la figura de la senyó Amparito amb cara de mil fúries en vol salvatge, i sentencia: «…vaig a cagame en algo negre i amb pels, i no serà un sepillo…» I quin desori! I quines carreres per a abandonar les diminutes instal·lacions del vell local! Quanta llàgrima vessada pels ulls d’aquells que s’hi trobaren atrapats entre el taulell de marbre i la paret de manisetes d’un verd claret! Quanta por al cos dels més pròxims a la patrona que brama! Quin malson, recollons! I és que la veu rogallosa d’Amparito, una veu de mardà selvàtic, mig tigre de Bengala, quan s’unfla, fa pànic de veritat, i espanta els dimonis de l’infern. I no és broma, no. I si al bram l’acompanya un ronc de tos, rotllo cassalla barata, aleshores és el final de la vida com l’havíem coneguda fins aleshores, Sí. Allò millor, però, sens dubte, fou la pregunta de Conchín Ferri quan veu entrar  a casa el seu marit, groc com un pecat, o com l’aliacrà: ¿…de dónde vienes tan pronto? ¿Te han tirado del Paco’s Bar? Sí, sí, pronto…, contesta Vicent Corretxer, cagat des de baix (zona florí), fins els ulls, entre vergonyós i commogut pel sinistre… Què hi farem?Sí senyor, açò ha estat un veritable merder.

–Diana del carbonato. Traducció (Diana del carbonato) Açò no té traducció, ni remei. És així i prou! Una frase qualsevol: «Pos a mi marido, este año, le ha tocado el carbonato…» Una altra frase: «Eiiiiiii, tu, que t’ha tocat enguany?» «A mi, el carbonato i els collons…» Més frase: « Eiiiii, voleu que fem enguany, tots junts, el carbonato, i que mos toquen Churumbelerías?» Ara bé, tant d’entusiasme sempre té la seua contrapartida. Sí. El «Carbonato» és un acte de festa, tots ho sabem, quasi per a «desauciats». Ens expliquem. Quan un és jove, s’ho menja tot cru, i el primer que prepara dins la borsa de fester són els condonets, per si de cas, la pela, el desodorant, per si de cas, les ulleres de sol, les agulletes, algun tangueta, per si de cas, el tabac, i la petaca amb herberet, per si de cas. Idat? Però quan un entra en anys, i l’abranor (hipercloridria) de l’olleta  de la nit anterior comença a remenar primer l’esòfag i després el ventre, allò que el fester duu a la seua borsa és una farmaciola d’urgències. A saber: àlmax per a l’abranor, esomeprazol per a protegir l’estómac, B12 per a no embufar-se massa, paracetamol per al mal de cap, sinalar rectal per si de cas, mai se sap, Pazbronquial per als darrers brots neumònics després del puro ritual, i una agulleta o dues, però de gafa, per si de cas se’t desfà i et cau el llaç de la faixa… Total un desastre més gran que la pèrdua de les colònies d’ultramar. O dit ras i curt: una merda!!! Una veritable «acachonà!!!» A més, caldria dir, clar està, «Diana del bicarbonat sòdic», però el cos, i més a ixes hores del matí, no està per a massa fineses ni deliqüescències. Però si sona Churumbelerías «desde la rompiente del Partidor», tot s’apanya en un instant: un rot, (eructe és més fi) dos àlmax de sobret i, a mig gas, i poquet a poquet, cap avall…!!!

(Mentre, la policia:)

P 1 A ver niño, sube a la acera…
P 2- Señora no empuje, por favor…
P 1- Caballero, tiene la bondad de ir bajando?
P 2- A ver, los fotógrafos, por favor circulen, circulen…, pónganse junto a la Fuente Redonda.
P 1-Dejen paso, dejen paso. Por favor, dejen paso…

j.s.
Membre en actiu del C.A.S.T.