Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ay, me he rebanado los sesos!!!
– Ay, me he rebanado los sesos!!! Traducció: (Ai, m’he debanat el cervell) Doncs sí, Conxín Miralles i Esplugues de Llobregat, s’ha pogut quedar sense cervell, o quasi. Qui ens ho havia de dir! Si se ha «rebanado los sesos», doncs almenys un tros li’n deu faltar, segur. I tot perquè resta, quasi tres hores […]
Creación
Ora et labora
Abans d’anar a Barna  em vaig posar a  treballar  en l’ambientació de la pel·lícula “HECTOR”. No guanyava diners, però  em sentia lliure
Este matí he anat a la Tresoreria  General de la Seguretat Social  a demanar un informe de la meua  vida laboral. Hui és 9 d’Agost, no hi havia gent i a més un amic que treballa allí al veure’m,  m’ ha atès de seguida.  Jo li he dit que segurament  seria un bon taco de […]
Creación
La mili i una nit
La tanca on darrere estava el carrer encara hi era molt lluny. NO QUIERES LA FOTO DE TU JURA?  No, no gracias. SEGURO? No, no, te lo juro!
Jo vaig anar a ”SERVIR A LA PATRIA”  perquè era obligatori i sense massa amor. No m’havien ensenyat a estimar-la. Allò era forçat i no tenies més collons que acotar el cap i anar. Encara que podia haver-me declarat “OBJECTOR”.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
Josep Sou, 30/06/2019

– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la sogra es posa a tremolar, perquè creu, la senyó Concepció Blanes, que poden  ocórrer fets luctuosos i de molt difícil reparació: «Ai, pos sí. Si al meu gendre li donen el cabo, que s’apreparen. Jo no vull dir res, però…, que s’apreparen. Si està loco com una amoto.

L’otro día ansayando el cabo por el pasillo de casa, con el hueso del cuixot en la mà, i a manera de caixporra, va y se le escapa, estampándolo contra el cuadro de la foto del meu home… Ai! Me hace más miedo que una pedregada! Està com un llum el pobre, encara que, això sí, té molta il·lusió. La por que tinc és que m’ho ascle tot abans de que vinguen festes. Ai!!! Mira, no sé què collons haser…Lo del quadre del meu home té un passe, però si em trenca la foto de la comunió de Jorge Antonio, me’l menge tot sencer…pos claro que sí! Però la meua por és per si en el carrer, el dia de l’entrada, espatlla qualsevol que estiga sentat en les cadires mirant a veure qui passa. Tu mira que se lis capa la caixporra i li arranca el cap a una persona…nada más y nada menos…  de pensalo m’escagazo viva: todo mescladito, sangre, sudor y lágrimas. Avisaremos a la Crus Roca para que estén enlerta…La meua filla no para de posar-li ciris a San Espedito de Melitene per a veure si no li donen el cabo del dimoni al meu gendre, el pobret…té una il·lusió…»

 Ese es un bolsa. Traducció (Eixe és un «bolsa» sic.) (A vegades bolsa es confona mb pixorro.) No penseu que no, doncs açò és un insult de primera divisió. Ser o estar (eixa és la qüestió principal) un bolsa, té molta molla. Així doncs, si eres un bolsa, la cosa ja no té remei, i l’has cagada. Ja ho eres per a sempre. Eres un bolsa «sine die.» I quan vas pel carrer Sant Llorenç, si et veuen i diuen: eixe, eixe és un bolsa! la cosa, el fotut qualificatiu, dura tota la vida del Nostre Senyor. Altra cosa és estar fet un bolsa, I per què? Doncs perquè la temporalitat de l’esdeveniment (bolsari) pot passar aviat, i no deixar rastre. Xe, collons, estat fet un bolsa! Però al moment deixes de estar-ho, i «santaspascuasamenjesus.»

Una altra acció, i molt important per allò que implica, és la de «fer-se el bolsa.» Sí. Tu pots fer-te el bolsa però no ser-ho de veritat de la bona. És una mena de fer-se el «llonguis», i passar de puntetes per damunt de les coses, per si de cas es reparteixen bufetades… fer-se el bolsa és un signe de intel·ligència, i d’un alt coeficient intel·lectual, doncs vol dir que te n’assabentes de tot i fas com que plou una miqueta només. A la fi, tot és qüestió d’intel·ligència emocional, com es diuen ara a la psicologia moderna.

Però si dues dones (solen ser més o menys com si fossen mil i escaig per la transcendència dels comentaris) t’empomen en falta  del calibre: «menos leve, leve, menos grave o grave» i diuen tot referint-se a tu: ese es un bolsa, «arrejúntate Jeroma y verás lo bien que lo vamos a pasar.» Això és la fi del món. Ja no pots anar enlloc, doncs l’espècie bolsa t’haurà de perseguir allà on vages. La depreciació que sofreix el teu carisma és de tal magnitud, que ja pots anar pensant en canviar de poble o, almenys, de carrer. És com si et circumcidaren però al viu… Idat que deu fer molt de mal la fimosi sense anestèsia? No vull ni pensar-ho… Ara sí que no pots fer-te el bolsa. En aquest bon punt has d’eixir per cames i no parar fins l’Ull del Moro. Amb les coses de menjar (és un dir), no s’hi juga.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario