– Ay, me he rebanado los sesos!!! Traducció: (Ai, m’he debanat el cervell) Doncs sí, Conxín Miralles i Esplugues de Llobregat, s’ha pogut quedar sense cervell, o quasi. Qui ens ho havia de dir! Si se ha «rebanado los sesos», doncs almenys un tros li’n deu faltar, segur. I tot perquè resta, quasi tres hores i mitja, buscant als calaixos de l’armari de lluna que té a la seua habitació, els calçotets de Jaume Jordi, el seu marit.

I aquest, amb una lleteta ben agra, esbufega de valent traent foc pels queixals: …si no els trobes té igual, me n’aniré amb la penjada fent dolon-dolon…, hi ha que veure per a creure!!! I és que Conxín té al cap massa coses, i ara, de moment, s’ha quedat en blanc i no troba el que necessita: …siempre me passa lo mismo, si busco una cosa no la encuentro, y cuando no la busco la encuentro…pos sí que te veré. Lotro día perdí la samarrita del Barça de mi nene i casi se bebe la lejía de rabia que le entró…, chica, chica y chica…, bueno, bueno y bueno…, total pos si al Barça le espolsaron de valiente en la Champions esa…, no? Seguiré buscando, què collons hem de fer!!!

I la vida, plàcida i sense massa ensurts, passa de puntetes per les cases de la ciutat en flames…, l’estiu amolla tones de xafogor damunt dels terrats, on els llençols estesos semblen una reunió de fantasmes… (nyàs fume)

-La mare que ho va parir tot junt…de la figa ta tia!!! Traducció castellana (a vegades és molt difícil i cal apuntalar-s’hi de valent): (La madre que lo parió todo junto??? … el higo/vulva, etc. de tu tía) Tot sembla un enrenou i una barbaritat sobrehumana, dit així, de sobte. Doncs ens falten dades eloqüents per a conèixer l’abast d’aquestes exclamacions, certament extemporànies. O no? Ens haurem d’explicar una mica.

Juanito Almanaque (alies calandari), té el costum de fer la paelleta els diumenges a la caseta, per a tota la família, gendre inclòs. Com ho fan molts ací. L’altre dia, diumenge passat, mentre sofregia el pollastre, i altres peces culinàries de gran presència, els esquitxos de l’oli li socarren la cara, tota sencera, tot alçant-li unes bombolles immenses per tot el rostre. Juanito llença la cullera llarga, la de remenar, a prendre pel cul, és un dir, i crida com una vedella a punt de parir: …la mare que ho va parir tot junt!!! Clar, la seua dona, espantada per la brama incontinent de Juanito, vol aturar l’episodi cridaner i li diu: Juan, quieres hacer el favor de no blasfemar ya más, qué dirá Jorge Antonio, tu yerno, de las barbaridades que estás diciendo? Total por cuatro gotitas de nada…mira, te van a oir hasta en Benilloba, bruto más que bruto. Yo no sé de dónde sacas ese vocabulario… I Juanito, amb la cara com un pa socarrat i sense gens de sucre, li aboca el cabàs: …de la figa ta tia!!!, amb un punt acusat de malícia.

Ara, sí, tenim l’explicació pertinent davant tanta calamitat vehement que hi surt per la boca de Juanito (calandari). La gent no s’ho creu, però fer paella els diumenges, i a la caseta, pot resultar una arma de destrucció massiva. Poden hi haver morts i ferits. Ens han comentat, de fonts ben informades de Tipografia la Moderna, que des d’ara endavant, a l’Altet de Cocentaina van a posar una ambulància de guàrdia tots els diumenges, per si de cas. Una vegada, diuen, van veure volar un OVNI, però en realitat era una paella…, amb gambes i tot…

 j.s.