-Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado. Traducció, més o menys: (ay, a mi marido, ayer, le cogió un síncope de pronóstico reservado.) Ja sabem que batistot és batistot i que síncope és una altra cosa de semblant, però no. Però sí. Ja sabeu. Resulta que Anatoli Bonastre, de tradició «vermella» a més no poder «Popoli Uniti», no volen deixar-lo fer de Rei Melcior a la cavalcada d’enguany.
La junta, de la presidència, del consell, de la magistratura ciutadana, de la comissió encarregada, del consorci, de la rededéu, i més encara, s’ha oposat a la candidatura d’Anatoli perquè diuen que és un republicà de peus a cap i a l’inrevés. I clar està, argumenten, un republicà no creu amb els reis i per tant, a fer la mà! (sic), i sense anestèsia…
Anatoli, amb una il·lusió, el pobre, de mil parell de collons, no se n’ha pogut avindre de la mala llet regnant a la ciutat del nadal, i ha patit un batistot de pronòstic reservat, almenys incert. La seua dona, que en sap de la gràcia que li faria ser el Rei Melcior el seu Anatoli, ha trucat la ràdio, a «Suya es la radio», per a manifestar la seua queixa i el seu descontent. Tot seguit l’anècdota:
– …aquí Suya es la radio. Diga, diga, señora. Qué desea? De dónde nos llama?
– Pos llamo des del teléfono de mi casa. Deseo una queja. Puedo ya?
-Claro, claro, usted dirá señora. Cómo se llama?
– Yo, o a mi marido?
– Usted, usted. Sí, cuál es su nombre, si puede saberse?
-Me llamo Fuensanta, mi padre era de Murcia, y mi madre de Batoi, se conocieron hasiendo la mili aquí, en el Viscaya 21…
-Muy bien, señora, y qué nos quiere contar?
-Un asunto un poco grave…
-Cómo de grave?
-Gravísimo!
-Sí?
-Sí!
-Pues, venga con el asunto…
-Pos a mi marido, los de la junta de la comisión, y del consell, no lo dejan haser de Melcior. Y eso es una canallada…, total porque es un poco rojo y un poco republicano…y eso es descriminasión, verdad? Cómo lo ve?
-Nosotros no lo vemos de ninguna manera. Nosotros le ponemos el micrófono para que usted diga lo que quiera decir, y ya está.
– Los de la radio siempre igual. Primero t’enganchan, y luego…
-Algo más señora?
-Puedo saludar?
– Ummmm…salude, pero rapidito.
-Este año el rey negro será una mujer!!! Nyàs cantí!!! Con dos ovarios!!! Adiós…y saludo a mi madre que me estará escuchando, la pobre…
j.s.
del CAT i de la FSP
