Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Oh, gavina voladora
Un relat refrescant, amb mar i platja, que pertany al llibre 'Libèl·lules roges'
Pep Jordà, 6/08/2015

La platja no és una d’eixes platges que s’anuncien als fullets de les agencies de viatges. No hi ha cap palmera tombada pel vent. L’aigua lluny de ser cristal•lina sembla un suc de bledes. L’arena és grossa i negra. A una banda hi ha una siderúrgia, a l’altra un col•lector pudent i, per tot arreu, objectes que el mar ofereix generós als banyistes, o que els banyistes –igualment generosos- li han ofert a ell,

de fet a estes hores la platja sembla un mercat d’oportunitats, on es poden trobar plomes de gavina, plàstics, una samarreta esfilagarsada, burilles per omplir un cartró de tabac, llaunes de refresc estripades, la funda d’un preservatiu, una caixa de taronges de fusta, les restes de la tassa d’un excusat, un rosegó de pa, i una sabata sense cordons. No és una platja idíl•lica però, com cadascú construeix els paradisos a la seua mida, m’estire sobre la tovalla, tanque el ulls i, mentre el sol m’escalfa, m’endormisque imaginant que estic en una d’eixes platges que s’anuncien als fullets de les agencies de viatges.

Em desperta el flaire de bronzejador d’una dona que porta un bikini que imita la pell d’un lleopard, i que camina per la platja de presa, com si algú la perseguira tot i que ningú no la persegueix. Al mar hi ha una gavina deixant-se bellugar per les ones. Prop de la vora, l’aigua no li arriba ni als turmells, hi ha un home amb un tub i unes ulleres de fer submarinisme amb el cos doblegat per la cintura i el cap dins l’aigua, com si fora un estruç marí. A la dreta hi ha una noia que sembla estrangera amb el cabell ros, la pell bruna i unes cames exageradament llargues. A l’esquerra, dins d’una mena de tenda de campanya, hi ha una família; el pare fa exercicis de gimnàstica, la mare intenta rebentar-se un porus del genoll, i els xiquets es barallen per un cocodril de goma.

De sobte l’estrangera s’aixeca, s’ajusta el bikini que li havia desaparegut entre les natges, entra dins l’aigua, en dues camades arriba a l’altura de la gavina i es queda mirant-la. Un dels xiquets de la família també es llença a l’aigua. A la vora de la platja, el seu germà plora i sa mare, que ha deixat de rebentar-se porus i que ara s’arrenca pels de les cames amb unes pinces de depilació, li diu que calle. Mentrestant el xiquet arriba al lloc on estan la gavina i l’estrangera. La gavina està quieta no fa cap intenció de fugir, tampoc l’estrangera. El xiquet les mira a totes dos sense apropar-se. L’estrangera li diu alguna cosa. El xiquet s’acosta a la gavina i comença a acaronar-la. La gavina mou les ales intentant remuntar el vol però no ho aconsegueix entre d’altres coses perquè l’estrangera l’acaba d’agafar i estrenyent-la contra els seus pits, l’ha tret fora de l’aigua.

De tornada a la platja li examina les ales amb minuciositat i amb l’ajuda del xiquet, que ha anat a la tenda de campanya per un rastell i una pala, fa un forat en l’arena on diposita la gavina. Està a punt de completar l’operació de salvament quan el pare, que ha deixat de fer exercicis, s’apropa i sense treure els ulls dels pits de l’estrangera creua unes paraules amb ella. Durant un instant la mare observa la conversa amb atenció però de seguida atura la depilació, s’acosta també i també mirant-li els pits li diu alguna cosa al seu marit. Poc després la família se’n va cap a les dunes carregada com una tribu nòmada, abans de desaparèixer, però, el pare fa una ullada de comiat a l’estrangera, un adéu que ella no pot percebre perquè a hores d’ara s’allunya nedant entre les ones amb l’elegància d’una campiona de natació.

Encara es distingeixen els seus braços com serps en la llunyania quan un home – cabell ros, bigoti negre i banyador dues talles més menudes del que s’escau – ensopega primer amb la muntanya d’arena que rodeja el forat on hi la gavina, i tot seguit amb la pròpia gavina. En recuperar l’estabilitat, després d’observar-la una estona amb els ulls clucs a causa del fum del cigarret, s’agenolla i, amb els dits plens d’anells, l’agafa per les potes. La gavina, que s’havia quedat endormiscada desperta sobtadament i comença a batre les ales. Les bat amb més intensitat quan l’home per agafar impuls la gronxa abans i arrere, i quan la llença a l’aire amb la destresa d’un llançador olímpic de pes, i quan s’eleva i cau a l’aigua com un pes mort, i no para de fer-ho fins que no veu com l’home s’allunya per la banda de la platja on hi ha el col•lector pudent.

M’embadaleix-ho mirant com la gavina s’adorm bellugada per les ones que també acaronen les llargues cames de l’estrangera que quasi ja no puc percebre en l’horitzó. Em fa tornar a la realitat un flaire conegut, el del bronzejador de la dona amb el bikini de lleopard que camina de pressa per la platja, ara en direcció contraria. En veure la gavina s’atura de cop, gira el cap a una banda i a l’altra, es fixa en una parella que hi ha dins l’aigua, a prop de la gavina, i assenyalant la gavina els diu alguna cosa sense aconseguir que deixen d’abraçar-se ni de fer-se petons. Llavors es lleva les ulleres de sol, la cinta groga que porta als cabells, ho deixa tot damunt l’arena i entra a l’aigua amb parsimònia mentre passa a ran de terra un ventilador gegant amb un llençol on hi ha escrit el nom d’una immobiliària. Quan l’aparell volador desapareix la dona està parada a la platja mirant a un costat i a l’altre amb la gavina en braços. Deixa la gavina al terra al costat d’on hi ha totes les seues pertinències, després les agafa, i empren de nou la marxa. Només fer dues passes es creua amb un home – panxa grossa, barba de tres dies – que ve en direcció contraria. L’home sembla que diu alguna cosa sense adreçar-se a ningú, però en sentir-ho la dona es gira amb brusquedat i, assenyalant primer el mar i després la gavina, comença a escridassar-lo. L’home s’atura, es gira d’esquena, desfà el camí i quan arriba a l’altura de la dona li diu alguna cosa amenaçant-la amb el dit índex. Llavors la dona, sense parar de cridar ni de gesticular, s’acosta a la vora de la platja, s’adreça a la parella que hi ha dins l’aigua i s’està allí fins que aconsegueix que ixca i s’afegeixca a la discussió. També obliga a aturar-se i a unir-se al grup, a una embarassada que parlava pel telèfon mòbil, a un estranger que estava muntant una vela de windsurf, a una dona gran vestida de negre que es mullava els peus amb la falda arromangada fins els genolls i a un socorrista, que no s’assembla gens a un vigilant de la platja, que passava per allí camí de la seua torre de vigilància.

Quant la discussió està en el punt culminant veig com la gavina ix entre el bosc de cames trontollant lentament, com s’acosta a la vora de la platja i desplega les ales, com s’enlaira en el cel blau enfosquit pel fum de la siderúrgia i com comença a volar fins que desapareix per l’horitzó, seguint la mateixa direcció que l’estrangera que nedava com una campiona de natació i que a hores d’ara ja deu ser molt lluny, camí d’una d’eixes platges d’arena blanca i palmeres tombades pel vent que s’anuncien als fullets de les agencies de viatge.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario