Claro que el cáncer cambio mi vida, los cuidadores somos los que sufrimos esta enfermedad en silencio. A mí se me paro el tiempo, lo deje todo para estar al 100% con mi compañero de viaje. La enfermedad viene sin manual de instrucciones, y tienes que apañártelas para poder realizar las funciones de acompañar, escuchar, […]
Era una manera de parlar, o de referir-se al dia en què, al cinema Goya, una dona, acompanyada d’un home (xaval, jove o adult), podia entrar debades al local on es duia a terme la projecció (cine)… I així, a la cua que s’hi formava, les ofertes anaven d’un costat a l’altre: «…vols que fem […]
Soy Berto y si algo marcó mi vida fue la aceptación al devenir de los acontecimientos que se sucedían y el cáncer no iba a ser menos. Nací con una discapacidad motora importante y mi familia creyó que lo mejor sería tener una ocupación dentro de casa. Por esta razón me introduje en el mundo […]
En un tranquilo pueblo de la provincia de Alicante, nació nuestro hijo David, llenando de alegría y esperanza nuestro hogar. Helena y yo no podíamos estar más felices. Sin embargo, nuestra felicidad se vio pronto ensombrecida por la devastadora noticia de que David había nacido con cáncer. Desde su llegada, David se convirtió en nuestro […]
Ara li diuen: «El Verger». Un poble de la Marina Alta veí d’Ondara i de Dénia. Però, per a nosaltres (mireu com col·loque i faig valdre el plural), sempre ha estat molt més que un territori concret, un municipi o, inclús, un conjunt d’habitants, de cases o de terres de labor. Per a nosaltres, Verger, […]
Del grec «meta» (més enllà) i «univers». Fins aquí, tot correcte. O millor dit: fins aquí, encara arribem. I no és poca cosa açò, no. Però si continuem la batuda especulativa en ares del coneixement aprofundit, aleshores res de res. Ni pruna… A saber. Hem volgut fer una ullada a les informacions que abunden en […]
Potser les experiències lisèrgiques han obert camps d’experimentació creativa. Potser, també, han ajudat quelcom a reeixir-se’n dels mals endreços mentals. Inclús, han foragitat infinitat de monstres, per a res del món convocats, a l’hora de la migdiada. Mai ho podrem confirmar, ja que aquestes experiències, aquests estats hipnòtics, són de caràcter privat, i d’ús estrictament […]
L’estat adult, de vegades, comporta tot un seguit d’absències. I és força natural que així siga, perquè la vida és, precisament, açò: fluir constant, nul·la possibilitat de repetir la jugada, la bugia que consum la tija de cera, a poc a poc, i sense esquit…el ramat de garses que cerquen latituds millors per a passar […]
Estem dins d’un parc temàtic i encara no ens hem adonat de tal circumstància? Serà possible? I qui té la culpa d’aquest terrabastall que ens encega, capgira i dificulta, fins i tot, la respiració? Quines són les mans que ens dirigeixen sense que ens puguem defensar de cap manera? Quin és l’oli que fertilitza la […]
No volia, no volia, però a la fi no puc evitar parlar-ne una mica d’açò que ja n’ha parlat tothom: la pandèmia!!! (del grec pan – demos). Però ho faré des d’un punt de vista distint, car no soc cap especialista en la matèria, ni en sé un mos de virologia, ni d’epidemiologia, ni tampoc […]
Cada vegada més, la proliferació d’aquests individus ha capgirat el fet d’anar a ballar, ja que tenen la insana mania de manar tot el temps. I furguen els aparells de tres en tres i, fins i tot, de quatre en quatre, com si no hi hagués un demà on acudir. Les mans s’esllavissen per la […]
Diu la «vox populi» (perdó per dir «vox» sense que m’haja passat res, almenys encara) que, a partir de certa edat, la nostra cara és el resultat del pas del temps. També hom diu que, fins a un moment determinat, l’aspecte de la nostra cara obeeix al llegat dels nostres pares. I inclús hem escoltat […]