Pinxo irredempt, Pep Casanova i Antich, de malnom el Teuladí, així, com si es tractés d’un professional del crim, arrapa tot el que pot. I quan diem arrapa, volem dir això. Justament això. Que viu pendent de les senyoretes que, assegudes als tamborets dels bars, conversen en vesprades interminables, posant oli i gust a les […]
Hola bona nit. El meu nom és Rossana i soc una alcoiana addicta. En primer lloc vull agrair-vos l’assistència a aquesta primera sessió d’Alcoians Anònims una associació sense ànim de lucre formada per persones amb un desig compartit: curar-se del vici de l’alcoianía.
Quan a les vuit quaranta-cinc [14:45 hora local] el primer del avions s’estavella contra la torre situada més al nord, cap de les tres dones que ocupen l’habitació 209 de la planta de medicina interna s’adona del que passa a la pantalla.
-Santa Desvergüenza- Gris era un agregado. Gris era infeliz porque era célibe, porque tenía más de cuarenta años, porque no tenía trabajo y sobre todo, porque vivía con su familia: una abuela adicta al sacerdote, una madre adicta al tranxilium y una perra castrada adicta a los embarazos psicológicos.
-T’he dit, una i mil vegades, que amb els meus diners faig el que em ve de gust! Ho entens, o és que ets una mica curt de gambals? Fes un esforç, home…Sé que t’ha de costar una mica, però intenta-ho, cagondena!!! -Li diu, un tant seriosa i esverada, i amb el to pujat de […]
La platja no és una d’eixes platges que s’anuncien als fullets de les agencies de viatges. No hi ha cap palmera tombada pel vent. L’aigua lluny de ser cristal•lina sembla un suc de bledes. L’arena és grossa i negra. A una banda hi ha una siderúrgia, a l’altra un col•lector pudent i, per tot arreu, […]
-Ja no ho ajorne més. De hui no passa. Saps? Açò no pot ser, ja. A la vesprada me’n vaig a l’acadèmia i m’apunte al curs d’anglès per als que comencen. Bé, ja en sé una mica, jo, perquè és la cinquena vegada que ho intente i, per tant, ja en tinc de coneixements bàsics […]
Verano. 3 de julio. Una playa en cualquier lugar del Mediterráneo. O en el Cantábrico o ¿qué más da dónde sea? Como en la canción de “Eva María”, me voy a la playa con mi bikini de rayas, pero en este caso no llevo la maleta de piel.
Joan, el pobre, no fa ni metre i mig d’alçada, la pell rugosa i l’edat imprecisa. Aquella edat que només tenen els homes del camp, escarnits com estan de sol i de vent. La crua intempèrie dels dies eterns de rella i d’aixada resta present als esglaons del seu front, esblanqueït pel tap de la […]
Fa cinc mesos que estic parat. Quan estàs en esta situació penses, tinc una oportunitat, un temps per fer tot el que m’agradaria haver fet i que el treball i les obligacions no m’han permès. Descansar, fer exercici, escriure, dibuixar, anar al camp, quedar amb els amics, anar al cine, viatjar, cantar, començar o pensar […]
cuando la novia salió de la iglesia cegada por tanta felicidad, no acertó a esquivar el puñado de arroz que se le incrustó entre el rimmel -antilágrimas- y la lentilla blanco sucio -a juego con el vestido – vaciándole el ojo.
EL HAMBRE from Pau Durà on Vimeo. L’anècdota que vertebra la trama d’EL HAMBRE, la feliç ocurrència de canviar un conill mort després d’una llarga malaltia per un altre sà, en comptes de dur-lo a enterrar (estem a un mas de l’interior mediterrani tot just acabada la guerra), ha planejat per una gran quantitat de […]
