Hi ha molta cosa que, a la vida, precisa de tres punts. Per exemple una cella partida contra el canto d’una taula criminalment instal·lada, i tan fatalment, al nostre camí de caiguda. No està mal del tot aquest possible exemple. Un altre més, la cistella que al bàsquet ens dona el triomf contra l’adversari exigent […]

Arriba la fi de curs, i com cada any, exàmens i proves d’accés apart, tenen data marcada al calendari els concerts i audicions de fi de curs dels conservatoris i escoles de música que ens envolten. Tots hem assistit a aquest tipus d’esdeveniments, siga per coneguts, familiars, amics, fills d’aquests o alumnes, que els toca […]

A les pel·lícules de guerra, sobretot les d’alemanys contra aliats, hem pogut veure quina cosa és «el pas de la oca». La marcialitat dels soldats alemanys, l’enorme plenitud que s’ha de tenir per aixecar la cama fins extrems impossibles de pair (i no perdre els testicles en l’intent), les cares lluentes i de mirada un […]

Si ens fixem en una possible funció aporètica de la fotografia, doncs alliberarem molts fantasmes d’un sol tret. Ens expliquem. Resulta paradoxal que la fotografia ens oferesca la vida resumida en un sol instant, un clic just. El moviment s’ha aturat, car importa, del tot universal, el petit requadre que ens ofereix, i poca cosa […]

No sé si hi haurà alguna cosa més trista que el so d’una caixa de música. Quan l’obres ja no pots parar: t’entregues decididament a l’enyor, a la melancolia, als records que resten a les golfes infinites del cervell. Et visiten els pesars més insòlits, i fins i tot l’angoixa, per tanta fragilitat com la […]

A mi hi ha coses que em fascinen molt i molt, de debò. I una d’elles és el tremolí que s’executa per a treure-li sons ben aguts a la bandúrria. Em sembla veritablement prodigiós. A més de significar l’encaix perfecte amb els temps on les danses esdevenien el més gran dels divertiments per a la […]

Quina gràcia tenen quan són cadellets. Quins bots d’alegria fan quan ens veuen entrar per la porta. Gitats panxa per amunt, tota la guàrdia oberta i farts de confiança, ens demanen que els gratem i que els hi fem moixaines. Com dèiem, una autèntica gràcia, una delícia, una meravella, un baló d’oxigen en aquest món […]

Antic tuguri o «bochinche» on els/les joves d’aleshores ballaven, i també donaven permís a les seues hormones per passejar tots els racons discrets del vell local. Anar al Passapoga era sinònim d’indagació a prop de les clàusules fonamentals del magreig. Era, com ho podríem dir, el temple de la carn inflamada, tota plena d’esperança d’acomplir […]

Hi ha especialitats per a tots els gustos: llençar pinyols d’oliva el més lluny possible, menjar-se trenta dotzenes d’ous durs, tragar vint-i-dos o vint-i-tres poals de cervesa, arrossegar un camió de vint-i-quatre tones, estacar-se una sobrassada de quaranta quilos, o córrer cent metres en vuit segons i mig. Tot una barbaritat, per difícil i quasi […]

La paraula té la seua gràcia. I el concepte que il·lustra tampoc resta gens malament. Veritat? Els saltimbanquis, als vells circs de pudor a femta d’elefant, o de cavalls, quan se n’anaven de vareta en plena representació, han estat uns personatges arriscats, felins i sense cap temor a les proeses del «més difícil encara…» Solien […]

Al vell oest americà penjaven uns cartells amb la cara dels més dolents de la «comarca» i donaven una bona recompensa per la seua captura: WANTED, resava el pasquí. I el tipus lleig a rabiar i amb barba punxosa de set o vuit dies, mirava desafiant a tot el que se l’esguardava de prop. Una […]

El millor de tots, sense dubte, Tirisiti: amb aqueixa gràcia que només els ben dotats per a l’art de «Cúchares» tenen. Muleta al vent, moviments ràpids però segurs, nervis ben controlats i la valentia com un ressort d’impagable fortuna. Sí, Torero!!! Torero!!! I la gent emocionada aplaudeix la faena i li dedica els millors elogis […]