La notícia va arribar com un got d’aigua freda. La història es tornava a repetir. Era com un mal somni, però no hi havia cap errada a les proves, per molt que les mirava estava tot molt clar: havia recaigut, però ara pareixia que el tractament no faria efecte i no seria suficient, perquè la […]
El càncer i jo vam caminar de la mà durant uns quants anys de la meua vida. Anàvem junts a tots els llocs, però mai em va passar davant. Un dia el vaig soltar i vaig ser jo la que em vaig avançar, a poc a poc amb pas ferm i cada volta més ràpid, […]
Hola ¿me recuerdas?, en su momento quise e intente que vinieras conmigo, pero te negaste, luchaste y solo me pude llevar tus pechos. Sí, soy el cáncer del pasado. Ahora vengo a por Don Jorge, tu marido. Estoy más cambiado, embrutecido, rabioso. Soy el cáncer del presente. Vuestra lucha, esta vez no me vencerá, tu […]
Com rebota la paraula càncer al cervell? És com una pilota de tenis, sempre pegant colps a la paret. Encara tinc els pelats al crani de tantes vegades com va botar la parauleta càncer, des que me la va dir la doctora. Però això, no vull contar-ho, tampoc vull parlar del patiment, de les incerteses, […]
Jordi, l’únic ancià de la residència d’Alcoi a qui encara li arribava la sang a les parts baixes, em va reptar a una partida d’Oca. Recorde perfectament les expressions d’enveja de les meues companyes quan començarem a jugar, però no fou això el que se’m va quedar gravat. Jordi portava un jersei de llana, d’aquests […]
L’altre dia vam pujar el meu marit, la meua filla i jo des de Cocentaina a dinar a casa dels meus pares, a Alcoi. El dinar va transcorre com de normal, el meu marit i mon pare discutint per veure on s’havia inventat la ‘mentireta’, si a Alcoi o a Cocentaina. La xiqueta, encara que […]
La història és la ciència d’allò que mai va passar dues vegades… Aquesta és la història, mai contada, d’un dels jaciment més importants del món. Encara que és un secret guardat entre els millors arqueòlegs, crec que és el meu deure contar-la perquè no es perda mai en el temps… Hui us contaré ‘la història […]
S’apropaven els dies grans de la festes d’Alcoi, en què la música, i l’olor de pólvora envaïen la ciutat. Per tot arreu hi havia alegria, rialles i els carrers del centre estaven plens de gom a gom, ja que era l’hora de l’Entrada. Tot era alegria pels carrers. Prop d’allí anava Guillem amb els seus […]
-Sí, Jaume, nou soporte. Estic atordideta del tot. Tinc dasta els sostens arremullats de la suor que em corre per tot el cos. I tinc la mà, de tant arrea-li a l’avanico, feta un péntol. Ja no sé ni de qui és la maneta. Santíssim Nom de Jesús!!! De quan savist esta calor? Mon pare […]
(Conxi i Ame comenten el comiat de Messi per telèfon. Totes dues resten abatudes i no poden eixir ni al replanell de casa.) Conxi.- (Nerviosa) Ame, t’has anterat? Saps que Messi se’n va del Barça? Has vist la roda de premsa a la tele?9 Ame.- Noooo, no he vist res! No m’ho digues, no m’ho […]
(Conxi, volent o sense voler, se n’ha fet un cove de veure retransmissions esportives a la tele, amb motiu, clar està de les Olimpíades de Tokio. Pose el canal que pose, la realitat és ben tossuda, tot repetint-se de forma permanent un munt d’hores de competicions. I clar, el resultat ha estat que Conxi, amb […]
Sí. Havia de passar. Un bon dia, sota la inspiració de Polidoro Escrig i Garcia (Poli), Conxi, però també Amelita Von Baixauli (amiga íntima de Conxi) (Ame), s’enganxen al fúmbol i ja no tenen vida. Cada quinze dies al Viejo Collao i, després, sense perdre ni un minut, a la tele, a veure un, o […]
