Com una mena de reclam ancestral em sembla escoltar encara: a la taula i al llit, al primer crit!!! També: a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat!!! Són advertiments antediluvians per convocar-nos a l’àpat diari, quan encara restem ensopits als jocs rutinaris de la infantesa. I si no hi […]

Amb lletres de motlle he vist inscrites aquestes sigles moltes vegades, just a les parets d’alguns edificis. I per no semblar un babau de mena mai no he preguntat el significat exacte d’aquest acrònim. Un dia, però, algú, del qual no recorde ara mateix el seu nom, em digué que això significava: Responsable Empresa Anunciadora.  […]

I quin desfici més gran, no? No hi ha qui els aguante, els caput septimanae, i molt menys encara la tarda dels diumenges. Per favor…!!! No saps on pegar, com bé resa la frase popular. No saps on pondre, reflexió un tant veïna de l’espai rural, i de la parla antiga de les nostres agüeles. […]

Quina gràcia! Nosaltres, als balls,  ja volíem practicar aquesta especialitat francesa del tête-à-tête. I ens posàvem, amb singular i recíproca complicitat, els xics, les cançons més llargues del nostre escàs repertori a l’àlbum de discs: Nights in white Satin, A whiter shade of Pale o Ma vie…totes d’una durada proverbial i tan eficaç per als […]

Quan la fam s’envesteix de valent, i ens arrossega cap a la hipoglucèmia galopant, un entrepà, comunament «bocata», és la pedra filosofal, o la medecina de guàrdia, que ens cura del defalliment. Veure’ls a sobre del taulell d’un bar és una festa gran, una mena de cap d’any d’avançada. I, fins i tot, quan el […]

No ens referim a fer un «fahrenheit», açò seria tenir un poc de compassió, o d’altura de mires. El foc, encara que siga per a fotre el personal (Inquisició, per exemple), té eixa substància redemptora que el fa elegant, sublim, captivador i atractiu, encara que ferotge (recorde Salvatore de Monferrato -El nom de la rosa- […]

11-09-20 Querido diario. Hoy ha sido uno de los días más duros de mi vida. Mi cuerpo ha amanecido con unas sensaciones negativas. Tenía el presentimiento de que algo iba a ir mal. Cuando volví del colegio, el tono de llamada del móvil de mi madre interrumpió la conversación durante la comida. Era la médica. […]

Sembla una mena d’oxímoron. I clar, algú em dirà: no s’aprecien les majúscules quan parlem. A la qual cosa li podria contestar que només cal posar l’orella i escoltar atentament. Doncs clar que sí, hi ha de majúscules verbals, i tant com les hi ha… i pertot arreu. I sense necessitat de veure-les enregistrades a […]

Em dic Omar, tinc quinze anys. Vull contar la meua història amb el càncer, que no és negra ni blanca, és la meua i amb això crec que hi ha prou. Des de xicotet, he estat sempre amb el meu iaio, però, lamentablement, quan jo tenia cinc anys, li van detectar càncer de pàncrees. Al […]

N’hi ha de professionals i tot que omplen el món de riures i de ganyotes amb certa actitud bel·ligerant, doncs sempre surt algú fotut o trasquilat. I els conten de molt bons i de massa roïns. Però, fins i tot, aquests darrers, han esdevingut en específica especialitat. També els hi ha de llargs com un […]

La notícia va arribar com un got d’aigua freda. La història es tornava a repetir. Era com un mal somni, però no hi havia cap errada a les proves, per molt que les mirava estava tot molt clar: havia recaigut, però ara pareixia que el tractament no faria efecte i no seria suficient, perquè la […]

El càncer i jo vam caminar de la mà durant uns quants anys de la meua vida. Anàvem junts a tots els llocs, però mai em va passar davant. Un dia el vaig soltar i vaig ser jo la que em vaig avançar, a poc a poc amb pas ferm i cada volta més ràpid, […]