La història és la ciència d’allò que mai va passar dues vegades… Aquesta és la història, mai contada, d’un dels jaciment més importants del món. Encara que és un secret guardat entre els millors arqueòlegs, crec que és el meu deure contar-la perquè no es perda mai en el temps… Hui us contaré ‘la història […]

S’apropaven els dies grans de la festes d’Alcoi, en què la música, i l’olor de pólvora envaïen la ciutat. Per tot arreu hi havia alegria, rialles i els carrers del centre estaven plens de gom a gom, ja que era l’hora de l’Entrada. Tot era alegria pels carrers. Prop d’allí anava Guillem amb els seus […]

-Sí, Jaume, nou soporte. Estic atordideta del tot. Tinc dasta els sostens arremullats de la suor que em corre per tot el cos. I tinc la mà, de tant arrea-li a l’avanico, feta un péntol. Ja no sé ni de qui és la maneta. Santíssim Nom de Jesús!!! De quan savist esta calor? Mon pare […]

(Conxi i Ame comenten el comiat de Messi per telèfon. Totes dues resten abatudes i no poden eixir ni al replanell de casa.) Conxi.- (Nerviosa) Ame, t’has anterat? Saps que Messi se’n va del Barça? Has vist la roda de premsa a la tele?9 Ame.- Noooo, no he vist res! No m’ho digues, no m’ho […]

(Conxi, volent o sense voler, se n’ha fet un cove de veure retransmissions esportives a la tele, amb motiu, clar està de les Olimpíades de Tokio. Pose el canal que pose, la realitat és ben tossuda, tot repetint-se de forma permanent un munt d’hores de competicions. I clar, el resultat ha estat que Conxi, amb […]

Sí. Havia de passar. Un bon dia, sota la inspiració de Polidoro Escrig i Garcia (Poli), Conxi, però també Amelita Von Baixauli (amiga íntima de Conxi) (Ame), s’enganxen al fúmbol i ja no tenen vida. Cada quinze dies al Viejo Collao i, després, sense perdre ni un minut, a la tele, a veure un, o […]

(Conxi xerra amb Jaume com una descosida. i el posa al dia d’una mar de novetats) Conxi ja no pots més, li sembla que s’ho ha de fer damunt, de tanta gana com té de posar al dia el seu marit Jaume. En té una màrfega de documentació de primera mà, bestreta de les botiguetes […]

A Conxi comença a pesar-li el dol permanent, l’empresonament dins les quatre parets de la casa, el penós aïllament en què viu reclosa des que el pobre Jaume fes el «darrer viatge». La mosca, la que hi ha a totes les cases fent revolades capriciosa d’aquí cap allà, i fotent-se trompades contra els vidres de […]

 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]

Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]

Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]

Ahir divendres, a les dotze del migdia, s’inaugurà la nova denominació de l’antic Carrer del Mantecao, que passa a ser des d’avui «Ca La Gamba». Amb aquest gest s’ha volgut honorar, i fer-ne l’extensió, a totes les cases, on d’una manera o una altra, els més vells del poble pogueren satisfer les seues necessitats d’amerar […]