Pep Jordá -fundador de Tipografía La Moderna, patrono de la Fundación Mutua Levante y perejil de innumerables salsas culturales alcoyanas- es el autor del texto que ayer leyó el Embajador Real anunciando la llegada de los Reyes Magos. Es un Bando que pasará a la Historia por la inusual forma en la que llegó al […]
Conxi, la nostra Conxi de tota la vida, resta atrafegada fent pastes per al nadal. També remena per la cuina adobant les coques boves, i que costen un muntó de fer, les fotudes coques. I no diguem la perolada de rotllets d’aiguardent…, les males llengües diuen que quan Conxi s’hi posa, en mengen tots els […]
A manera de proemi ens caldrà dir que Conxi és una àvia com les d’abans, com les de tota la vida, vaja. Una dona gran que xerra com un lloro, tot i estant sola a casa seua asseguda a l’agrunsadora i davant del televisor, sempre a tota pastilla, doncs Conxi és ben dura d’oïda des […]
Els mals mai no venen sols, solen venir acompanyats de malícia, tempestes i carregadets de bombo. I això passa seguit, aquí i allà, i molt més lluny encara. Mira, quan te n’adones, la tens tota dins…, és un dir, clar està. Vaig a explicar-vos una historieta que potser no la creureu, però us assegure que […]
-Ay! Pos mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda…, me dice unas cosaaaaas!!! Me tiene llena de ponsoña…Traducció: «Ai! Doncs el meu marit em diu que soc una minsa i un poc somorda…, em diu unes coses! Em té plena de «ponsonya»)
L’altre dia vaig anar al Centre de Salut a que em posaren la tercera vacuna contra el tètanus. L’any passat, per aquestes dates, vaig realitzar el que es coneix com un Superman. Una maniobra que consta de quatre fases. Córrer per la muntanya, enganxar-se la sabatilla en una arrel, elevar-se un moment sobre l’aire volant […]
Pilarín, la perruquera del carrer Sant Agustí, que ho va viure en carn pròpia, els ho conta tot, i fil per randa, a les clientes que té al davant, i feta encara, un manoll de nervis…
-Mi marido, cuando viene de la filà, a veses rebufa como una gamella, y me despentina el moño. Traducció ( un poc lliure) «El meu marit, quan ve de la filà, a vegades rebufa com una gamella, i em despentina els cabells» Doncs sí, aquestes coses passen sovint: el cafè té eixos inconvenients, i alguns […]
La primera volta va a ser a València. En un mercat al costat del Miquelet. Jo buscava alguna cosa a una de les parades i en girar-me vaig ensopegar amb una espècie d’arbre alt i polit que era Jaume Sisa. Devia ser per l’època que anava de gira amb ‘La Nit de Sant Joan’ o […]
EFEMÈRIDES (Notes de societat) Per les autoritats polítiques locals, ben acompanyades pel reverend clero arxiprestal, per representants de les forces armades, i amb assistència de les vives, tingué lloc ahir de matí, 11’45 am., la inauguració de l’Atzucac Sr. Pussa (Callejón Sr. Pulga en castellà.) L’alegria al rostre dels allí presents posà de manifest, ben […]
(Quedada furtiva als locals d’una filà qualsevol. La nit empara els conxorxats que rebenten de satisfacció per haver pogut escapar del confinament obligatori, esdevingut per culpa de l’anomenat «coronavirus», COVID-19). Poca llum a l’escena; hi ha temor de ser descoberts per l’autoritat competent. Fumar, sí fumen, i de valent. El cafè corre a dojo, per […]
Sonet de cucs L’eruga grossa volta canya amunt Tota pesada ha d’arribar primera La sargantana li puja al damunt “Estúpida cuca, seràs darrera!”
