Fa cinc mesos que estic parat. Quan estàs en esta situació penses, tinc una oportunitat, un temps per fer tot el que m’agradaria haver fet i que el treball i les obligacions no m’han permès. Descansar, fer exercici, escriure,  dibuixar, anar al camp, quedar amb els amics, anar al cine, viatjar, cantar, començar o pensar nous projectes.

Però tranquil·lament, eh? sense presses. A mi esta resultant-me difícil. Tant de temps fent equilibrismes per arribar a tot, horaris cada dia diferents, normalment fora de casa, pressió, ansietat, que no arribe. Calcule que m’he fet al voltant d’un milió de kilòmetres Alcoi-Valencia,  conduint.

I sempre intentant ser puntual i donar el millor, encara que pense ara que alguns treballs no mereixien el meu esforç i també que hauria d’haver pensat més en mi o també potser no hauria de ser tant exagerat, tot és més senzill, però voldries córrer, canviar les coses i tot té el seu ritme.  I tu solet vas desgastant-te, el anys passen.

I tot el que has fet va per dins el bo i el roïn, et crida et parla, t’acompanya, va eixint, no pots esborrar-ho, va eixint, es gira i torna  encarant-se a tu.

ERES EL MEU ESPILL, JO EM MIRE EN ELL, SI PLORES O RIUS, JO TAMBE.

En estos cinc mesos que duc de parat he col·laborat en alguns recitals, un curt, lliurament de premis, lectures dramatitzades, cunyes per a radio, una locució per a un grup de teatre, una altra per a una marca de cervesa i un espot publicitari per a la Casa de Caritat de València per  captar nous socis que puguen ajudar a la gran demanda de gent que cada dia necessita atencions bàsiques

SÓC CAPTAIRE DORM A L’INTEMPÈRIE, AMB LA LLUNA M’HE GITAT, CARTONS, CAIXES, BIDONS, NO TINC MÉS COLLONS, LA VIDA ACI M’HA PORTAT, AHIR MATEIX ESTAVA AL VOSTRE COSTAT.

És el tros d’un text que vaig escriure fa temps, és lletra per fer una cançó  per  un musical, es diria  CAPTAIRES . De sempre,  de tant en tant, millor o pitjor, intente  escriure, llegeisc, cuine, netege, pinte les parets amb esprais i retoladors del meu fill..

UN COMPARTIMENT DE L’EXPRES PLE DE PEIXOS DE COLORS INTENTANT EIXIR.

ELS NENS BANYATS REIEN I MENEJAVEN LES MANS AL NOSTRE PAS.

Canvie els mobles de lloc, busque en els calaixos…

DEIXANT A UN COSTAT L’ASFALT, LA NIT QUASI EN LA TERRA, A UN PAS DEL CEL, UNITS EN AQUELL INCÓMODE CAIXÓ.

Trobe  notes…

AMPOLLES BUIDES QUE OMPLEN LA CASA.

Dibuixos, anells, anhels, nòmines, adreces, rebuts, cartes d’amor…

VOLDRIA SER UN POC DE TIMÓ, PERQUE EM PORTARES A LA BUTXACA  D’AQUELLA CAMISA BLANCA, PROP DEL TEU PIT, AL COSTAT DEL TEU CABELL NEGRE CARGOLAT, FARIA FORÇA PERQUE NOTARES EL MEU FLAIRE, DESPRÉS POTSER N’AGAFARIES UNA RAMETA  PER POSAR-TE-LA  A LA BOCA I JO FARIA UN ESFORÇ PERQUE UNA FULLETA ENTRARA DINS TEU.

Coses que van transportant-me a altres moments

VAIG ESPERAR TOTS ELS TRENS DES D’ALESHORES, DIA I NIT, ANYS, MAI NO TORNARES.

Clauers…

SEREU LES CLAUS QUE OBREN ELS MEUS PANYS?

Cromos…

TINC LA COL-LECCIO COMPLETA DE “AUTO AL DIA”

Fotografies…

XIQUES, ALCOHOL, ELS 7 MAGNIFICS, CLASH. NO T’EN VAS DEL MEU CAP. CATACLASH!

Hi ha una imatge que m’agrada molt i mirant-la un dia vaig escriure açò:

JOVES, INOCENTS,OPTIMISTES I LLEUGERS REIEM DAVANT LA CÀMERA.

DUR ERA EL MARBRE I ALHORA TOT EL DEMES, SUAU I BLANET, L’ESTIU, ELS AMORS I OBLADI-OBLADA,CAP ACI CAP ALLÀ.

TOT AL VOLTANT ERA INTENS, EL TEMPS LLARG  PER DAVANT I PER DARRERE.

LA VIDA I LES XIXARRES AMB ANSIA ENS ESPERAVEN.

IMAGINE, MY SWEET LORD, STARWAY TO HEAVEN, AMNISTIA I LLIBERTAT, DYLAN, JETHRO TULL, D’ACI EN VULL, D’ALLA NO EN VULL, MADE IN JAPAN.

I MIRA PER ON, ‘AIGUA NEIX’ LES GUITARRES I EL BANJO, AHI ESTEM, QUIETS EN EIXE INSTANT DESPRÉS DE CANTAR, RIENT JUNTS, OBRINT ELS ULLS AMB ATENCIO DAVANT L’OBJECTIU.

Quan ens van fer la foto, jo estava treballant en un taller de làpides, en la imatge apareixem cinc xics i tres xiques, érem un grup folk I ens dèiem ‘AIGUA NEIX’ i segurament acabàvem de cantar en un acte de fi de curs la cançó TOTA LA TRISTOR.  Ara no recorde  de qui era, sempre la cantàvem, amb ella vam guanyar un premi en un festival local, 2000 pessetes, un dineral,  dotze euros, crec que va ser el nostre primer i últim ‘bolo’. Al poc temps als musics els van influir altres sons i en el grup folk no hi havia manera de reconciliar el curt repertori amb els nous aires flamencs i roquers…

FEDERICO, FEDERICO – la primavera

NO FACES CAS             –  les flors

DEL QUE DIUEN LES DONES    –  algun dia

EN EL MERCAT                    –  vindràs?

Molts dies mire l’agenda com si tinguera alguna cosa pendent, nerviós, em veig com buscant aquells horaris enrevessats d’altres temps, per poder organitzar-me. Però ara  quasi tot el que em trobe són citacions amb el metge, amb l’infermer que em fa el seguiment del sucre, és per prevenció, dentista, psicòleg, anàlisi, oculista, implants, deixar de fumar, no beure, dieta, beu molta aigua, pastilles, previndre colesterol, gotes per lubricar i netejar els ulls, en Novembre mes anàlisis… QUIN PANORAMA!!

Que bé quan anaves al metge ,li deies el que passava et donava el que necessitaves i a córrer!!

Ara per bé que ixca tot  et diuen que seria convenient fer un seguiment, torna tal dia i vorem com va, camina, pensa que ja tens una edat, t’has de cuidar.  La memòria… a voltes també fa aigua, hi ha goteres, calen poals, noves teules, passar el motxo, pentinar-se (bé, jo no), apuntalar bé l’esperit i tirar avant aprofitant tot el que has aprés, fer noves fotos, cantar, riure, fer flashbacks de futur, omplir nous calaixos per tornar-los a buidar un dia perquè tot…

Mira també m’he trobat una espècie de tapadora de taüt feta en escaiola que fa al menys trenta cinc anys em va regalar un amiguet, no, en fa quaranta, que bo! Per un costat hi ha en relleu un wàter amb la seua cisterna amb cadeneta i tot, per l’altre hi ha una nota que diu: “FUNERARIA EL ULTIMO VIAJE”.