Avui no treballe, ha canviat el temps, fa fred.

El dilluns vaig estar rodant en la famosa presó de Segovia,estan en obres fent com un centre cultural. No és molt gran, els passadissos, les escales, les cel-les i ferro molt de ferro, tot com en les pelis… quina gelor!.

Tinc  temps  entre seqüències i em menege per la presó, fa impressió pensar en eixes naus plenes de gent tancada, pots com sentir veus,crits… les típiques coses agradables que passen en aquest llocs. Si estàs sol  i et poses a imaginar fa un poc de por. Fa fred, sent algú que diu que a Segovia avui marcava la temperatura més baixa del país.

Les xiques del vestuari em van deixar una camisa tèrmica i ahir dimarts a Leganés la vaig tornar i en vaig demanar una altra ja que jo havia vingut prou lleuger de roba (claro como vengo de Alicante)

Ixc de l’hostal i tire cap a la “Puerta del Sol”, que bo si en fera un poquet.

Bon mati ja hi ha prou moviment per tot el centre, gent amunt i avall, però encara no hi ha cap escultura humana, ni els mariachis ni ningú fent discursos.

Em deixe caure per la “Calle del Arenal” l’han peatonalitzat i arribe a la”Plaza de Isabel  Segunda” on està el teatre “Real de Madrid” de sobte m’adone que quasi tot és “Real” “la taberna Real” “la terraza Real” ”botiga Real” “farmàcia Real”, tot, tot és “Real”. Hi ha un home fent ioga, crec, meditant, molt concentrat… i sí, també és real, ho dic perquè a penes es movia i em va fer dubtar.

Rodege el ”Tetro de la Òpera o Real”, hi ha músics de carrer preparant-se per treballar, fa fret, un d’ells està obrint una bossa immensa de cuir molt xula amb moltes butxaquetes.

Gire i amb que em trobe de morros… amb el “Palacio Real” per la part que es van assomar els “Reis” amb les xiquetes quan la coronació ”Real”. Hi ha policia, de a peu i muntada, i xinesos,molts,molts xinesos… molts, fent cues per visitar el “Palacio  Real”ells també són de veritat, riuen i parlen fort, pareixen tots iguals eh?

En una de les finestres hi ha llum, igual és el despatx reial del pare del “Rey”, van dir que possiblement es traslladaria  allí, m’arrime, puge al peu d’una farola… i sí, sí, és el pare del “Rey” està revisant uns documents,intente saludar-lo ¡Juan Carlos! ¡JuanCarlooos!, però ell no em veu i en això un policia em bonega, fent-me un gest com volen dir “Xe, que ja tens una edat,com per fer eixes coses” Perdone agente ,”esque semos de Alcoy y se vamos mañana”. Això mateix li va dir un amiguet, al porter del Zoo-logic de Madrid, fa molts anys al arribar tard i no poder entrar… que bo! Anàvem Gabri, Fullana i jo! Be! Tot açò del pare del “Rey” no és real.

Segueixc, un home toca l’acordió, m’arrime a la plaça del”Palacio Real”a l’entrada principal on està el pati, enfront està la catedral de”La Almudena”, no li veig la gràcia, està com unflada, pretensiosa, és un totxo almenys per fora, també hi ha xinos!!

Avui estic fent exercici, apart de caminar, també estic treballant la cintura esquivant per no eixir en totes les fotos dels orientals. Per cert el palau reial també es diu “Palacio de Oriente” ¡ara ho entenc!, clar, per això van els Xinos alli!!

Comence a fer el camí ,però ara a la inversa, l’home de la bossa immensa de cuir ha desaparegut i la bossa encara està… quan la supere hi ha un titella tocant la guitarra i l’home? Clar, està dins  la bossa, mig camuflat. Més avant un home amb barret, fa sonar un violí, m’agradaria deixar-los alguns “reals”, però necessitaria realment un potosí. Hi ha molta gent demanant, gent real!

Torne a passar per la “plaza de Isabel  Segunda” al del ioga se’l  endu el Samur mig congelat, és comenta per la plaça, que pareixia Jak Nicholson al final del resplandor! No, no, açò es broma!

Encare cap amunt altra volta la “Calle Arenal”, hi ha més gent circulant i de sobte veig … al nostre expresident, va molt mudat, impecable, com diria el meu amic Burgos. Està igual, va de “fil de vint”, és com si s’haguera escapat del “museo de cera” Ja son molts anys treballant per València,  lluny de casa. (Vuelve a casa vuelve por…) Be deixem-ho estar, però sí, sí, sí, és ell  Don Joan Lerma!

Pegue un mos, caña i bocata de cavalla, prop de “la plaza Real” i segueixc, Puerta del Sol, Carrera de San Jerónimo, el “congreso de los diputados”, els lleons, més xinos, uns policies d’arrere dels felins. El “Museo del Prado» està prop, pense en el Mestre Alejandro Soler, fa anys el vam visitar junts i vam disfrutar! Gracies Mestre,sempre!

Pero no entre, passege pels voltants i segueixc, creue el “Paseo del Prado” a l’altura del “Ministerio de Sanidad” i puge per la “Calle Huertas”, és un carrer molt animat, al principi pujant a mà esquerra hi ha una “Comisaria de policia”. Veig que hi han texts escrits amb lletres daurades al terra, em pare a llegir…

VE AQUÍ LOS FRUTOS DE LA EDUCACIÓN.

ESTO ES LO QUE SE LLAMA CRIAR BIEN A UNA NIÑA:

ENSEÑARLA A QUE DESMIENTA Y OCULTE LAS PASIONES MÁS

INOCENTES CON UNA PÉRFIDA DISIMULACIÓN

EL SI DE LAS NIÑAS

LEANDRO FERNANDEZ DE MORATIN.

Com un llamp em ve al cap ANA MATO i tot el malson de l’Ebola i la incompetència que els responsables han mostrat en estos dies,crec que avui dimecres 15 d’octubre Ana ha de donar explicacions, per cert es va lluir, pot ser està preparant-les ara mateix ací al costat.

Mire cap a la dreta,damunt d’un banc hi ha un cos embolicat amb cartrons i una manta,sembla una dona….esta ací, just al costat del”MINISTERIO DE SANIDAD SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD” i  enfront de la “COMISARIA DE POLICIA”  un cos”REAL”. M’entra fred!

Tire amunt, pel camí hi ha mes texts de JOSE de ESPRONCEDA,MARIANO JOSE LARRA,NICOLAS FERNANDEZ de MORATIN,  etc. Els llegeisc per damunt. Em creue amb un grup de xinos, duen maletes grans  amb rodes, sorolloses i moltes butxaquetes… potser també són músics de carrer que després es camuflen i són titelles… Vaig cap a casa ,tinc la sensació d’haver fet un passeig “irreal”