Va nàixer la pesta,
al 39,
sense fer enquesta.
Entre quasi cinc i quanta,
va ser explotada la misèria
fent al poble esclau de la seua paraula.
Sang i dignitat barrejades i cuinades per dictadors sense control,
sumint la història en un bassal de vergonya,
presoners dels
cavallers de la legió.
I en l’actualitat caminem
en un canvi programat,
per Generalíssims d’ultratomba
i polítics de cartró,
que fan les lleis a mida
per a centres-dreta
i monarquies que sols miren el seu sou.
Oligarquia blindada,
gràcies al nostre suport.
I per a més inri,
han fet lleis que ens treuen el dret a l’opinió,
Déu va ressuscitar,
Franco no ha mort.
De nou la paraula prohibida
per ser arma de valors.
El viatge a Ítaca, besllum d’un nou horitzó.
No conozco a Josep Cortes, creo, pero no lo lamento. Escribe por lo que leo solo trasmitiendo rencor y puede que odio, que lástima.
Han pasado tantos años…..y sigue habiendo gente que se niega a aceptar que no somos la misma ciudadanía de hace ochenta años. Que no somos los mismos, ni los de izquierdas ni los de derechas, ni los de nada.
Que lástima que gente así no nos deje conquistar el futuro en paz.