Destacados
Creación
La teua llibertat, el nostre divorci
Alguna cosa m’envaeix i sent que ve de dins. Una remor em fa sentir-me més viu al vore’t decidida, valenta, noble, gran en la teua fita, humil i sincera, però enèrgica i sense por a les batalles per la incomprensió. T’he tingut davant sempre sense arribar a poder apreciar la teua grandesa, com eres de […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística X
Les millors expressions alcoianes de sempre en castellano de toda la vida
Sally explicándole a Harry cómo hubiera triunfado si se la llega a tocar por bajo un poco antes
– Si me la toques per baix, Jordi… (si me la toques per baix, Jordi…) Tot bé. No hi ha cas en aquest cas. Es tracta, però, de posar en valor, i avisar, que hi ha frases que semblen porcades, però de les bones. Lloc: local de filà. Situació: quarts de final del Campionat Mundial […]
Creación
El documental THE TXOKO EXPERIENCE porta segell gràfic alcoià
La pel·lícula difondrà als Estats Units la singularitat dels ‘txokos’ i societats gastronòmiques del País Basc, la identitat i les aplicacions gràfiques han estat creades pel dissenyador alcoià Ignacio Doménech.
Cartell de la pel·lícua dissenyat per Ignacio Doménech
Ignacio Doménech (Alcoi, 1988) és dissenyador gràfic, il·lustrador i editor audiovisual. Un dels seus recents treballs és haver dissenyat la identitat corporativa i les aplicacions gràfiques del documental ‘THE TXOKO EXPERIENCE: The Secret Culinary Space of the Basques’.
Creación
Sabatilles grogues de color carbassa
Consells avançats per a runners principiants.

Has fet cas del consells de la setmana passada? Has eixit a córrer per la Via Verda, posem-ne per cas, i en acabar has notat un mal exagerat als peus? Com si la tuna universitària de Salamanca estiguera interpretant ‘Clavelitos’ amb panderetes de punxes sobre les plantes de les teues extremitats inferiors? Aleshores t’hauràs preguntat: porte el calçat adequat? Eixa és una bona pregunta. Però abans d’eixa te n’hauries de fer una altra: Porte calçat?

Si has respost NO i no has nascut a Etiòpia corre ves i gitat. O de cas penses que eres Abebe Bikila per a córrer descalç? Si has respost afirmativament cal que reflexiones: Què portes posat als peus? Unes sabatilles de pelfa, botes de muntanya, xancles, uns Manolos rojos amb molt de tacó? Val. És cert que has vist tots eixos tipus de calçats a la Via Verda, però tu només eres un principiant i no es qüestió de començar a córrer fent extravagàncies.

Així que rascat la butxaca i ves a una botiga a comprar-te unes sabatilles. I quan arribes no et limites a demanar unes sabatilles qualsevol. Has de demanar unes sabatilles de trail running perquè -per si encara no ho saps- les sabatilles són l’element més important en l’equipament d’un corredor. Per a que et quede clar: les sabatilles son a un runner el que els voltors al Barranc del Cint, les iaies amb cardat a la Via Verda o els finiquitos diferits a Cospedal.

I és que… quan corres, el pes que suporta el teu peu es multiplica per sis (la qual cosa en el cas d’alguns corredors grossets equival a portar a l’esquena una Fiat Ducatto) i depenent de les sabatilles que calces el teu risc de lesió s’agreuja o s’alleugereix. És per això que has de buscar unes bones sabatilles i per a aconseguir-les hi ha quatre coses que has de tenir ben presents:

L’amortiment
El més important d’unes sabatilles es una sola que garantisca un adequat amortiment capaç de protegir les articulacions. La pregunta és: ¿Com saber si una sola és suficientment grossa per garantir eixe bon amortiment? Molt senzill. Si en calçar-te les sabatilles i fer unes passes notes pessigolles a la planta del peu, potser has triat unes sabatilles amb la sola massa fina. Si pel contrari tens la sensació d’haver crescut dos pams i si mires cap avall notes una sensació de vertigen a l’estómac i quan camines sembles El jove Frankenstein, potser has triat una sola excessivament grossa. Busca una solució intermèdia.

L’agafada
Les sabatilles de trail running es caracteritzen per tenir una sola amb molt dibuix que assegura una bona adherència al terreny sobre el que et mous. Donat que hi ha molts tipus de terreny: ¿Com saber si l’adherència de les nostres sabatilles es suficient? Una vegada més cal emprar el mètode empíric. Si en calçar-te les sabatilles tot i que facis un esforç herculi o demanis ajuda a un company no pots moure’t del lloc, potser has triat una sabatilla amb massa adherència. En canvi si rellisques per la superfície com una patinadora artística noruega en Calgary’88, necessites una amb un poc més d’adherència.

El preu
Com altres coses a la vida, les sabatilles bones no solen ser barates. També hi ha sabatilles barates però no solen ser bones. Què fer, doncs, per aconseguir un sabatilles bones sense tindre que demanar un crèdit hipotecari? Una opció es emprovar-te-les i eixir corrent de la tenda amb elles. No t’ho recomane. Els dependents de les botigues de trail running acostumen a ser corredors experimentats i tens tantes opcions d’eixir victoriós com que Espanya es convertisca en una potencia econòmica mundial de primer ordre.

Un bon truc per estalviar costos és recórrer a sabatilles d’altres temporades. No podràs presumir de sabatilles a la última moda però seran igual d’eficaces. Això sí, compte amb el concepte ‘altres temporades’. Fixa’t un límit temporal. No acceptes, per exemple, unes sabatilles Good Year de cautxú vulcanitzat de 1800, unes Keds de l’any 1916, o models similars. A no ser que tingues pensat muntar un Museu Històric de la Sabatilla Esportiva de Córrer en el teu poble.

El color
Tot i que l’amortiment, l’agafada i el preu són tres característiques summament importants en unes sabatilles de trail el que resulta més vital de tot és el color. Unes bones sabatilles de trail running ha de ser tant acolorides com l’Arc de Sant Martí, com un dia solejat de primavera o com l’última col•lecció de retoladors fluorescents Faber-Castell. Eviteu les sabates monocromes amb colors obscurs o somordos i busqueu unes que incloguen – com a mínim – els colors fúcsia, grog verdós, verd grogós, carabassa i blau elèctric. No només afavorireu la vostra localització en cas d’accident i alegrareu el camp en els dies boirosos d’hivern sinó que també us donarà avantatge en una potencial cerimònia de festeig que puga organitzar-se entre altres corredors/corredores.

No debades ho diu la cançó ‘De COLORES’, cantada per Joan Baez i Nana Mouskouri i popularitzada per la Estudiantina de la Universidad de Guanajuato

De colores / De colores se visten los runners / Para la carrera
De colores / De colores son sus zapatillas / Con suela y puntera,
De colores / De colores como el arco iris / Que vemos lucir,
Y por eso los corredores / De muchos colores me gustan a mí.

Doncs que això.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios