Rumiant, rumiant,
he decidit que qualsevol dia pot ser especial,
per fer-lo especial.
Hui,
al calendari,
no serà el dia de cap Sant Gabriel,
ni de cap Sant Josep.
No serà el dia de cap Sant.
Hui serà el dia dels herois.
Sí,
dels herois.

Dedicat a tots aquells que només nàixer, han mort.
Dedicat a aquells que sofreixen el dolor d’un símbol astral que ho arrossega tot,
i lluiten amb ràbia per guanyar el pols.

Dedicat a aquells que tenen hereus, maltractats per la sort,
amb mobilitat reduïda,
o reduïts del tot.

Dedicat als fills que amb gran esforç, lluiten per tindre vida,
i donar-li als pares allò que algun dia varen fer per ells,
sense preu, ni taló.

Dedicat als que lluiten,
per eixir de l’infern de la drogoaddicció.

Dedicat a les dones i xiquets que sofreixen la humiliació a base de cops.

Dedicat als que viuen en un món famolenc,
i són vassalls de dictadors sense cor.

Dedicat als que lluiten sense armes per sobreviure almig de guerres,
on han sigut convidats sense targetó.

Dedicat a tots els malalts de cor,
que lluiten cada dia,
per treure’s el sanglot.

Dedicat a aquells que busquen solució, a milions d’infermetats que ens arrosseguen a la mort.

Dedicat a aquells que amb bata blanca,
i altres amb clarió,
van a altres terres a fer cura del cos,
i a fer de l’aprenentatge un lloc d’esperança,
on viure el somni de quelcom millor.

Dedicat als avis, pares, fills, germans, amics, marits i mullers,
que han perdut l’ésser estimat,
i els han deixat l’ànima esgarrapada, feta trossos, feta un drap.

Per tots ells,
declare aquest dia.

EL DIA DELS HEROIS.

Sense cap Sant, sense cap nom.