Al vell oest americà penjaven uns cartells amb la cara dels més dolents de la «comarca» i donaven una bona recompensa per la seua captura: WANTED, resava el pasquí. I el tipus lleig a rabiar i amb barba punxosa de set o vuit dies, mirava desafiant a tot el que se l’esguardava de prop. Una manera com una altra de fer-ne el reclam publicitari que tenia l’establishment, i de guanyar-se uns calerons extra a la fi de més els més intrèpids busca-raons. Sí. Hi havia gent que d’açò de buscar bandits feia una autèntica professió. Ben cert: els «caça recompenses», solien anomenar-se. També ara els hi ha, però d’una altra classe, potser molt més sofisticada, i aparentment neutral.

Avui et tenen tenallat amb instruments de logística tecnològica. Per exemple: et mires al mòbil l’anunci d’un cotxe que et fa gràcia, només perquè sí, i a partir d’aquest precís moment, t’inunden l’aparell amb publicitats interminables a sobre de les bondats d’aquest cotxe o d’aquest altre vehicle. Si et mires un habitatge, només per gust d’escorcollar una estona d’avorriment infinit, prepara l’escorfa: no tindràs prou mans per anar esborrant milers d’anuncis que t’entraran pel maleït instrument de tortura en què ha esdevingut el mòbil. Açò potser no siga el WANTED, però s’assembla molt doncs et busquen les cuscanelles tothora per veure si t’empomen. I s’ho saben, clarament demostrat està, tot de tu. Faltaria sinó! Per a mostra, un botó…

Caldrà parar atenció i no fer cap escorcoll al «porno». Segurament, a partir d’aqueix moment, la llum roja de les vestals al catre il·luminarà per sempre més la petita finestra de l’aparell telefònic, tot denunciant vici, perfídia i libidinosa conducta immoral. Atenció!!! I a veure com es pot explicar açò, després. No fotem, i molta prudència.