«Jo, Pere IV per la gràcia de Deu, Rei d’Aragó, ordene que a Cocentaina, sense interrupció, una Fira es faça de 15 jorns de duració i siga per Sant Miquel, aquesta celebració i per que la Fira esdevinga una de les millors, no podrà interrompre’s si no és per força major”
Amb aquestes paraules Pere IV concedia el privilegi de la Fira al seu oncle Roger de Llúria, que en aquestos temps era propietari de la Vila de Cocentaina. Des de llavors, la Fira ha evolucionat al llarg del temps amb 671 anys de història, en la qual ha aconseguit impregnar de cultura i tradició, no sols al poble contestà, sinó a tot el territori valencià.
Sobre les curiositats que podem destacar d’aquesta Fira i que possiblement la gent ho desconega, podria ser que en un principi aquesta es deia Fira de Sant Miquel. Aquest fet era degut a que coincidia en aquesta data, on encara destaquen les cròniques antigues la importància que tenia per la llarga duració que era del 29 de setembre al 14 d’octubre. Va ser a la segona meitat del segle XVII quan per motius desconeguts va ser traslladada a Tots Sants; encara que no seria descabellat pensar que podrien haver-ho fet per fugir del final i començament del cicle agrícola. Els membres del consistori de Cocentaina eren generalment terratinents i propietaris llauradors, i els mesos de setembre i octubre és època de molta ocupació que no podrien ajornar per a després de la fira. Era l’hora de sembrar, de veremar, de fer vi, d’acabar de collir les fruites i hortalisses tardanes d’estiu, d’escapçar la dacsa, fer-la a trenes i penjar-la, etc.
Al llarg de la història ha vingut celebrant la Fira de Cocentaina amb més o menys intensitat segons assumptes socials o econòmics. Principalment, ha deixat de celebrar-se després d’algun desastre climatològic com són pluges torrencials que destrossaven els camins, les sequeres o altres situacions que eren seguides de crisis econòmiques. També ha deixat de celebrar-se al coincidir conflictes bèl·lics o epidèmies.
A més la Fira, ha sigut sempre una ocasió que ha anat més enllà de l’aspecte econòmic per comprar i vendre trastos els veïns i artesans del Comtat. Pels llauradors suposava un mercat extraordinari pels seus productes agroindustrials, el mateix que pels comerciants, artesans i xicoteta indústria.
No obstant això, a més, també ha sigut important la influència de gent i el contacte amb els visitants que han donat l’oportunitat de conèixer altres cultures. Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, coincidint amb la crisi de l’antic sistema rural i agrari, la fira de Cocentaina va donar un tomb actualitzant la seua projecció.
En vista que el comerç de mules i cavalls per fer treballs de camp i molt energètica s’havia convertit obsoleta, obriren un mercat de maquinaria agrícola que a continuació va ser acompanyada de qualsevol classe de productes de locomoció i de consum. Acudeixen milers i milers de visitants que es reparteixen per tot el perímetre urbà que és convertit comptat i debatut en recinte firal. A més, la fira actualment va acompanyada de competicions esportives, exposicions d’art, teatre, festival coral, jocs medievals, etc.
Però poc sentit té, explicar en que consisteix la Fira de Tots Sants, ja que poca és la gent que no ha anat alguna vegada. La millor forma de viure-la, no és llegint articles, sinó visitant-la, sentint-la i disfrutar-la. Però recorda, “a la fira no vages si no tens diners, que voras moltes coses i no compraràs res”.