Això de L’Escenari no és normal. La paraula excepcional s’ompli de significat quan parlem d’aquest pub alcoià, que ha estat capaç de mantenir durant quaranta-quatre anys una programació cultural estable feta d’actuacions musicals, teatre, exposicions i presentacions de llibres i projectes. Des de la més absoluta independència i al marge de tots els circuits oficials, aquest establiment hostaler/cultural ha escrit una història exemplar, que l’ha dut a convertir-se en un cas únic de supervivència a tota la geografia autonòmica; en una valuosa rara avis que sempre ha tingut obertes les portes per a qualsevol creador que vulga mostrar al públic les seves obres en un ambient d’absoluta llibertat. La concessió de Premi 9 d’Octubre, amb què Alcoi distingeix cada any les seves entitats culturals més destacades, arriba com un acte d’obligada justícia per a una gent que s’ha mostrat sempre al·lèrgica als oripells i a les distincions públiques, però que es tenen ben merescut el reconeixement d’una ciutat on han jugat el paper de solitari referent, superant l’oblit (i a vegades l’hostilitat) d´unes institucions que sospiten de qualsevol que faci la guerra pel seu compte.

Des de 1981 L’Escenari ha ofert, i continua oferint una programació estable que inclou: humor, monòlegs, teatre blanc, teatre negre, música, contacontes, mags, varietats i, esporàdicament, algun que altre «lolailo».  Un entranyable, emotiu i emblemàtic (a Alcoi sempre s’han de dir els tres adjectius junts) espai que va inaugurar Ovidi Montllor, avui figura carismàtica, però que en aquella època, com el nàufrag de García Márquez, després d’haver sigut proclamat heroi de la pàtria i besat per les regnes de la bellesa començava a estar oblidat pel públic i avorrit pel govern. Ell va inaugurar l’escenari de L’Escenari un dijous de març. Amb poca gent. Un grup d’amics i familiars. L’actuació va consistir en un recital de poemes entre els quals va destacar la inèdita Carnisseria i l’absència de música. Només un micròfon i gestos.

Per cert, òbric parèntesi. Quan Albert Pla va arribar a l’Escenari per actuar a Alcoi per primera volta, ho va fer amb displicència com qui arriba al cul del món. Però en assabentar-se que ací havia actuat Ovidi la cosa va canviar. Es veu que l’Ovidi el va ajudar a triar la primera guitarra. I amb els poemes de Josep Maria de Sagarra el va inspirar per fer el disc ”Supone Fonollosa”. I Albert Pla li ho va agrair dedicant-li el CD a Ovidi Montllor. Tanque parèntesi.

A L’Escenari ha actuat el més florit del panorama teatral local (Pau Durà, Juli Cantó, Gemma Miralles, Rosanna Espinós, Pep Cortés, Neus Agulló, Xavi Mira, entre molts d’altres i internacional com Pep Gimeno Botifarra o Toni de l’Hostal. L’Escenari ha estat bressol de maldecaps com Xavi Castillo i de bandes com Jazz per Quatre, Arthur Caravan o The Martians (aquests dos últims eren el mateix grup però amb el nom canviat). Per no parlar de les actuacions que L’Escenari va organitzar fora del bar durant una bona temporada. Sol o amb la col·laboració (poca pel que fa a la qüestió crematística) de l’Ajuntament d’Alcoi i que van permetre al públic local i de la contornada (més al de la contornada que al local) gaudir d’artistes com Pegasus, Serrat, Els Joglars, Pepe Rubianes o Lluís Llach.

Al marge d’aquest balanç també cal subratllar la capacitat de L’Escenari per connectar amb les noves generacions de la música. En els darrers anys, aquest pub s’ha obert a noves formacions musicals procedents d’Alcoi, de la comarca i de tota la Comunitat Valenciana. Adaptant-se als temps, aquest pub ha ofert al seu públic les propostes més innovadores i arriscades, fins a convertir-se en lloc de referència per a uns músics joves, que en algunes ocasions han aconseguit projecció nacional i que sempre han parlat amb gratitud de lloc on van fer les seves primeres passes.

L’Escenari és en si mateix una obra d’art. Una magnífica creació que Alejandro Soler va estar parint nou mesos i que al final ha resultat l’escenografia més duradora i adequada per a aquesta pel·lícula destrellatada que ja durà quaranta-quatre anys. Una obra d’art, dit siga de passada, que ve a visitar gent de fora. I quan dic de fora no em refereixo de la Zona Nord sinó de més enllà de la Carrasqueta o del Port d’Albaida. La qual cosa té molt de mèrit donat que ningú dels cambrers ni cambreres s’ha vestit mai de rei mag, de moro, de cristià ni s’ha disfressat de bàrman modernista.

La decisió del Consell de Cultura d’Alcoi de concedir-li el Premi 9 d’octubre de 2025 a L’Escenari suposa el reconeixement institucional cap a una iniciativa cultural atípica, que s’ha convertit en un perfecte exemple de com des de la societat civil es poden generar projectes sòlids i coherents al marge de les subvencions i dels compromisos amb el poder. La festa de tots els valencians és un bon moment per rendir homenatge a un espai de llibertat artística que és un autèntic luxe per a Alcoi.