Com tantes vegades trobem, certes paraules neixen de la necessitat de descriure una realitat que ja és massa palpable per no posar-li nom. Amateurisme, la paraula de hui, descriu moltes coses, però sobretot, una realitat la qual deuríem d’evitar i de deixar de comprar especialment.
A la ciutat d’Alcoi, patim d’aquest amateurisme, el qual no és altra cosa, que una invasió de l’espai cultural, per part de qui no és realment un treballador qualificat del sector. Si observem atentament el calendari d’esdeveniments culturals, podem veure clarament que sempre tenim molta més producció amateur i aficionada, que no per altra banda professional. Amb aquest fet, acabem convertint les programacions en un constant fi de curs, un festivalet o actuacions anecdòtiques. Açò, te grans perills. EL primer d’ells, és que el nivell de la programació baixa caient en picat, i malacostuma al públic, on pot ser després afirma que no li agraden les simfonies de Beethoven, però simplement perquè les ha pogut sols consumir, de la mà de gent no professional. Altre dels perills cau en fer habitual que aquests esdeveniments, que no espectacles, siguen de bades o amb una entrada pràcticament regalada. Si açò passa, el dia que vinga al poble inclús la Berliner Philharmoniker per 15€, estic segur que a molts els semblarà fins i tot car.
És clar que els aficionats, i en especial els estudiants, que encara no tenen un nivell professional, tenen el dret d’actuar en públic, i mostrar la seua feina, però no podem caure en el parany de suplantar la presència de la cultura professional. També, no podem confondre el tipus de públic i fer un anàlisi erroni. Quan afirmem que un concert de musica festera, una gala de fi de curs d’una acadèmia de dansa, o d’altres similars; ompli el Teatre Calderón, on la fila per recollir les invitacions, gratuïtes per suposat, dona la volta a la plaça, i ho considerem un èxit, és un gran error i un gran perill. Aquesta gent que pren un seient en aquest tipus de dies al calendari, no va a consumir un espectacle en sí mateix. La gran majoria, van perquè hi toca el fill, balla la cosina, actua el germà de… en definitiva, van a recolzar a algú, i no a consumir un producte cultural. També per altra banda, aquest espai, ha estat furtat a alguna possible producció professional, tant en data com en recursos, i se li està furtant a la ciutat poder tindre cultura de veritat i en majúscules.
Parlant de música, ja que és el meu camp, vegem que totes les entitats musicals de la ciutat, tenen assegurat al menys un concert al Teatre Calderón o un quasi equivalent, però, venen el mateix número de produccions musicals professionals a la ciutat? La resposta tristament és, que no. Queda confirmat doncs, Alcoi pateix d’amateurisme.
Recolzar la cultura, és recolzar la cultura professional, participar del consum del producte cultural fruit d’una feina real, i no relegar l’ocupació d’una butaca a un fet anecdòtic. No imaginem anar a un metge sense la carrera, o a un advocat sense el títol de dret, veritat? Doncs no ho fem tampoc amb la cultura.
