L’alcoiana Assun Navarro i Santos, històrica militant feminista del Col·lectiu 8 de Març, en l’apartat individual, i el Grup de Danses Baladre de Muro, en el d’entitats, són els guardonats amb els Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, que enguany arriben a la seua 25a edició, i que atorga l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà.
El premi, de caràcter honorífic, consisteix en una escultura original de l’artista alcoià Antoni Miró creada per a l’ocasió i els serà lliurada en un acte públic que tindrà lloc el proper dissabte 9 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor. En el mateix acte Amics de Joan Valls atorgarà també el XXXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi a l’autora barcelonina Marta Pérez i Sierra pel seu llibre Escorcoll, que ha editat Edicions del Buc amb una ajuda de l’Ajuntament d’Alcoi. El premi està dotat amb 1.500 euros. Enguany n’han format el jurat Jordi Botella, Rosa Escrivà, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. Al premi, un dels més veterans del País Valencià, s’hi van presentar 73 obres (45 de Catalunya, 19 del País Valencià, 6 de les Illes Balears i 3 d’altres llocs).Assun Navarro va nàixer a Alcoi en una família amb arrels a Espejo i Montilla. Durant 10 anys va treballar a Manufactures Carbonell. Corria la dècada dels 60 i en aquesta emblemàtica fàbrica de la indústria tèxtil alcoiana Assun va prendre contacte i consciència del valencià, l’interès pel qual ja no decauria. Fou en aquesta llengua, ja plenament assumida, que va educar els seus dos fills. En els anys de la transició Assun Navarro va col·laborar amb l’Associació de Veïnes i Veïns de la Mistera. La seua feina, constant i discreta, en aquesta entitat del moviment veïnal, amb l’arreplega i organització de tota la informacó gràfica i escrita que generava, va fer possible la plena presència del valencià en aquest àmbit. Fou aquesta mateixa tasca la que Assun Navarro, conscient de la importància d’una bona arxivística per al present i futur de l’idioma, realitzà ara al si de la COCUPANCA, el col·lectiu per la cultura de la pau i la no-violència del Comtat i l’Alcoià. Però Assun Navarro és coneguda sobretot per la seua lluita en el moviment feminista i la seua implicació en les activitats del Col·lectiu 8 de Març on, entre d’altres tasques, hi ha continuat la seua tasca de documentació i n’ha tingut cura de l’arxiu. També en l’esfera de la seua activitat laboral, a la botiga de Cocentaina on ha treballat quasi 30 anys, tota la retolació, informació per al públic, fitxatge dels productes, etc., ha estat feta en valencià gràcies al seu esforç normalitzador. Assun Navarro és, doncs, un magnífic exemple de persona que s’incorpora amb tot l’entusiasme a la llengua i cultura dels valencians, que la fa seua i que n’impulsa l’ús normal.Pel que fa al premi Joan Valls a entitats i col·lectius, han volgut els socis i sòcies d’Amics de Joan Valls que enguany recaigués en el veterà Grup de Danses Baladre de Muro. Fundat en 1981 per «retrobar el folklore i les tradicions lligades al nostre poble i les seues festes», l’activitat de Baladre, amb uns 40 integrants, gira al voltant de la recerca, documentació, conservació i difusió de les úsiques, cançons, balls i tradicions populars de les comarques del sud del País Valencià. Així, Baladre ha realitzat estudis i exposicions d’indumentària antiga i etnografia, participa en l’escola municipal de dansa i en trobades i festivals folklòrics, fa conferències divulgatives i tallers de dansa i amenitza cerimònies civils i religioses. La seua Rondalla Baladre és l’encarregada de posar la música per al ball del grup. Els nombrosos intercanvis que el grup ha dut a terme l’han portat per Itàlia i França, Alemanya i Portugal, Galícia, el País Basc, Castella o Múrcia, a més de sovintejar territoris germans de Catalunya i les Illes Balears, on té en projecte l’agermanament amb la població homònima de Muro. També ha produït espectacles propis: «Festa major» (1988), «Del sud al nord» (1995), «La faena i la festa» (1995), «Això diu que era» (1997) «La festa dels no convidats» (2004), «Cada cosa al seu temps» (2005), «Tradicions de Muro» (2007), «Balls i cançons d’ací (2008), «Les danses» (2013), «Sarau mediterrani» (2013) o «Els cecs romancers» (2013). Tot un exemple, com es pot veure, de feina persistent i ben feta indestriable del conreu acurat i normal de la llengua pròpia.
