Destacados
Cultura
Alchoyano o quan la moral entra per la porta l’ortografia ix per la finestra
Aproximació a dos clubs separats per set-cents quilòmetres i una hac
L’altre dia a la una de la matinada els oients del “El Larguero” es van assabentar que a Cadis hi ha un club que s’anomena Alchoyano. Exactament. Com el nostre però amb hac. ¿Es tractava d’una broma? ¿Algú volia aprofitar-se de l’estirada mediàtica del nostre heroic Deportivo? ¿Era un senyal més de que s’apropa la […]
Cultura
«Los gallinazos sin plumas» (1954) de Julio Ramón Ribeyro
  En lo sucesivo, un hito de la literatura urbana ocupa nuestra atención tras atravesar el inmenso Océano Atlántico hace ya unas cuantas décadas; obra de un hombre venido del Nuevo Mundo. El cuento neorrealista Los gallinazos sin plumas (1954) de Julio Ramón Ribeyro ((Lima, 31 de agosto de 1929 – 4 de diciembre de […]
Cultura
Va passar el 3 de gener de 1937: altre nadal diferent
L’actual crisi sanitària generada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins l’arribada imminent i gradual de […]
Cultura
Atrezzo
Una hibridació entre paraula i imatge
Redacció, 18/01/2021

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro va inaugurar el darrer divendres l’exposició «Attrezzo», del pintor alcoià Josep Sou que, en paraules de la regidora Consuelo Cascant “és una persona compromesa des de sempre amb la societat i amb la cultura, que des del seu lloc al món ens fa la vida millor, ens fan plantejar-nos certes coses amb les seues obres, amb els seus ensenyaments, amb les seues xarrades, amb els seus poemes visuals, en fi, amb la seua manera de concebre la vida i l’art”

«Attrezzo», segons ha declarat Josep Sou “es una hibridació entre paraula i imatge, tot seguint els corrents de la creació conceptual. El text dels títols, seria, en bona mesura, la informació necessària per a construir els poemes visuals, sempre amb la col·laboració del receptor de la proposta. En definitiva una col·lecció de poemes que s’emmarca dins de la poètica objectual, on els objectes, aïllats, cobren una nova dimensió significativa”.

Per motius sanitaris La presentació es va realitzar sense públic i vam comptar amb la col·laboració dels músics Moisés Olcina (saxo), Josep Pastor (piano) i Carles Carbonell (baix).

Recordem als nostres lectors que moltes de les obres de Josep Sou, estret col·laborador de Tipografia La Moderna han estat publicades setmanalment a la secció MIRA LA POESIA AMB… Un altre integrant de la revista, Pep Jordà, ha estat l’autor del text del catàleg que s’ha editat amb motiu de la exposició. Un text que, pel seu interès reproduïm a continuació.

JOSEP SOU, JUAN DE MAIRENA i HAIKUS EN PANAVISIÓ

S’ha parlat poc de la relació existent entre Juan de Mairena i Josep Sou, tots dos mestres, el primer professor fictici de gimnàstica i retòrica i el segon un retòric al que li vindria bé una mica de gimnàstica. Encara menys se n’ha comentat del fet que comparteixen una mateixa visió del llenguatge poètic. ¿Recordeu l’anècdota de Mairena quan li va demanar a un alumne que traslladara a llenguatge poètic la frase: ‘Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa’ i l’alumne va respondre: “Lo que pasa en la calle”, amb el vist i plau de Mairena?

Doncs això exactament és el que fa Sou, agafa un bocí de la complexa i polimorfa realitat: el problema de les pasteres, la violència de la darrera guerra, la barbaritat de les fronteres amb punxes o qualsevol altre tema que en mans de doctes cagalló donaria per a una pila de telediaris, per a setmanes de tertúlies i dotzenes d’articles d’opinió i, com l’alumne de Mairena, ho estreny, ho talla, ho empeny i ho redueix tot a una frase senzilla i contundent: ‘L’ull de Déu, ‘Ullet Vivet’, ‘Música de frontera’ o qualsevol cosa per l’estil.

De fet el seus poemes visuals són tan essencials i concisos com el missatge d’un sobre de sucre o millor com un haiku. Amb la diferència que, en lloc de tres versos sense rima de 5, 7 i 5 síl•labes respectivament, només tenen un únic vers. Però, per compensar, inclouen una imatge extreta de la vida quotidiana. Es el que la crítica especialitzada ha donat a nomenar haiku en Panavisió o amb visió panoràmica. Una modalitat de poema que facilita a l’espectador la comprensió del missatge que intenta transmetre-li l’autor en uns temps en els que no estem per barroquismes lírics ni per a massa subtileses.

Es per això que Josep Sou, com el mestre sevillà imaginari, rebutja el culte a la complicació, el difícil artificial, el llenguatge i les imatges rebuscades que només serveixen per disfressar conceptes freds o, de vegades, l’absència de conceptes. En canvi aposta per la intuïció, per la senzillesa de l’espontani, per les expressions que són la veu de poble, per l’enginy, pel malabarisme entre continents i continguts, per la jugada verbal… i tot això ben adobat amb grans dosis d’ironia, de sarcasme i de bon humor; per acomplir l’única pretensió de l’autor que no és altra que transmetre, comunicar, entendre, aprendre, compartir o, senzillament, contar-nos tot allò ‘que passa al carrer’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. G.C. says:

    Tengo que admitir que una performance como ésta no le deja a uno indiferente, y eso acaso pueda considerarse ya un valor en sí. Cada cual hace lo que puede desde su libertad para pasar por la vida con algo de gracia y de dicha, y aquí este poeta visual es de ver que lo consigue, que se lo pasa bien. Yo, a pesar de mis dudas sistémicas con respecto a cierta clase de propuestas, confieso sin ambages que ésta ha logrado en mí un efecto innegable. Ese inicio fulgurante, rompedor, todas esas «rrrrrrrrrrrrrrr…» y los folios al viento me ha llegado: no me reía tanto desde que fui a ver a Faemino y Cansado al Calderón. Pero no sé si era ese el objetivo pretendido por el artista, así que quizá esté en un error. ¿Debo ir al médico? ¿Al siquiatra? ¿Debo leer más? ¿Debo seguir con más dedicación los programas culturales de La 2?

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario