Destacados
Cultura
Diez diferencias entre la zarzuela y la ópera
Me piden desde Tipografía La Moderna, a propósito de la representación de ‘La Rosa del Azafrán’ producida por la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy, que intente entresacar diez diferencias entre la zarzuela y la ópera, un reto y tarea algo complicada puesto que se pueden herir susceptibilidades entre los partidarios de uno […]
Cultura
Diez viajes musicales que te emocionarán
Diez sugerencias para viajar a Festivales Internacionales de Música
Es el momento de comenzar a planear las vacaciones de verano. Si dispones de presupuesto suficiente y sientes atracción por la música clásica o por la ópera o la danza, puedes escoger entre un amplio abanico de impresionantes festivales internacionales de música que se celebran por las más variopintas ciudades europeas, con la posibilidad de […]
Cultura
Aulas de Vida
A propósito de la exposición Rincones de Alcoy
Sí, las aulas de mayores trascienden lo puramente académico. Los que allí impartimos clases enseguida nos dimos cuenta del hechizo, de la magia que se vive en las aulas, como un ángel cincelado con el escoplo del tiempo. Ellos, los alumnos, también nos enseñan a los profesores valores como la paciencia, la constancia, la humildad, […]
Cultura
Biodivers’15 Carrícola, la connexió art-vida
Un poble s’ha convertit en un centre de pelegrinatge de gent amant de la natura, l’art i l‘esport, s’ha convertit en un museu a l’aire lliure en què el contacte amb l’art es produeix de manera natural
Rafael Calbo, 4/06/2015

De vegades en les èpoques més complicades, en els llocs més insospitats, conflueixen l’acció, l’art, la creativitat i la vida, entesa esta última com a sinònim de vitalitat i vitalisme, és a dir, de l’activitat, de l’energia i de l’eficàcia de les facultats vitals.

Eixa confluència s’ha produït a la població de Carrícola durant el mes de març passat. L’entorn del poble s’ha convertit, de nou, en un punt de referència de l’art immers en la vida quotidiana. Dic “de nou” perquè esta és la segona edició, la segona vegada que es realitzen intervencions plàstiques en l’entorn del poble. La primera es va fer en el 2010. Aquella vegada l’energia vitalista del que es pot considerar l’ideòleg Josep Sanjuan ens va contagiar la il·lusió per participar en un projecte ambiciós i, a primera vista, utòpic, sobretot si considerem que els recursos, a tots els nivells, d’una població de 85 habitants són molt limitats, i si, a més, afegim que ja estàvem immersos en esta crisi-estafa galopant, la cosa encara sembla més utòpica. Han hagut de passar cinc anys perquè l’experiència s’haja tornat a repetir. Esta vegada amb un projecte més reposat, amb una reflexió sobre l’experiència anterior, reconduint plantejaments més respectuosos amb la natura i l’entorn. Per tant, una trobada entre art-públic-natura que pot anar repetint-se, consolidant-se i marcar un camí que ha sigut un dels objectius de l’art en gran part de les avantguardes i neo-avantguardes del segle XX i que pense que ha de ser una prioritat en estos moments, és a dir, trencar les barreres auràtiques que construeixen alguns museus i  intermediaris artístics.

Un poble tan modest com Carrícola, amb estes dues convocatòries, s’ha convertit en un centre de pelegrinatge de gent amant de la natura, l’art i l‘esport, s’ha convertit en un museu a l’aire lliure en què el contacte amb l’art es produeix de manera natural, sense l’artificiositat i grandiloqüència de gran part dels espais museístics. De vegades, tant l’art com la política tenen tendència a desvincular-se de la realitat de les persones, de les seues necessitats bàsiques, culturals, educatives… Ara està produint-se, per fi, una nova confluència d’activitat, d’energia en el terreny de la política, si bé és veritat que no del tot suficient, sí que es percep un nou escenari on la gent està prenent una certa consciència que no pot continuar l’immobilisme dels últims anys, la política és massa important per a les nostres vides per a deixar-la només en les mans dels polítics.

De manera semblant, es podria dir que l’art no ha d’estar segregat de la vida quotidiana, no pot ser patrimoni només d’alguns entesos. Necessitem una societat més culta, creativa, reflexiva i crítica. L’art és molt útil per a fomentar este tipus de societats, és per això que ha d’estar a l’abast de tots i aproximar-se a la realitat de la gent. En contra del que puga semblar, els polítics dels últims anys han sigut conscients del poder de l’art com a generador de pensament creatiu i crític, un pensament que suposa una barrera per poder fer i desfer d’acord amb els seus interessos particulars o en favor de grans poders econòmics, en detriment de la majoria i amb la intenció que eixos poders els tornen els “favors” amb les famoses portes giratòries. És per això que hem escoltat en estos últims temps badomies tan grosses com les del ministre Wert quan va dir que “els ensenyaments artístics distrauen de les matèries importants”, sobra dir que, per a esta gent, l’educació i, en concret, l’educació artística és massa perillosa. Tan perillosa és que està en perill.

És clar que activitat artística i educació poden anar de la mà, com ho demostra la gran labor que va fer Romà de la Calle al capdavant de la direcció del MuVim, tot un exemple de com fer del museu un lloc de proximitat i aprenentatge continus. De nou vam veure el perill que representa eixa confluència per a uns poders ancorats en actituds reaccionàries i antidemocràtiques; com tots sabem, Romà va dimitir de la seua direcció després d’una absurda i lamentable censura a una exposició fotogràfica per part de la Diputació de València. El mateix Romà ha donat suport a les dues edicions d’intervencions artístiques a Carrícola. Ara també amb el suport de Juan Bautista Peiró de la UPV s’ha aconseguit que esta població menuda s’haja convertit en tot un referent artístic i de confluència entre creació i vida.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pere Guarinos says:

    Tio, el que has escrit sembla ben be un remitit. Una mica d’igualitarisme, una altra de pseudodemocratització, un polsim de fingida humilitat, i al capdavall, per tancar l’article, traure el rabet i fer crítica dels que tens per dolents i alhora defensar encesament els propis, com ara Romá de la Calle (res que objetar) i, per raons paleses, tot i que no admeses, Juan Bautista Peiró, el pagano, o be amb diners o be amb prestigi institucional.

  2. Rafael Calbo Such says:

    En primer lloc, Pere, agrair la teua aportació i la teua crítica. Però hi ha una qüestió que m’ha deixat un poc fotut, i és el no haver sigut massa clar i massa incisiu en els que “tinc per dolents”. Jo no volia mostrar el rabet, jo volia mostrar tota la seua extensió. No sols considere dolent al ministre Wert per a l’educació d’este país, és molt més que això, pense que ha sigut, i és, l’encarregat de destruir-la.
    T’ha quedat clar? De res.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario