Destacados
Cultura
Fundación Mutua Levante colabora en un proyecto pionero para mejorar el tratamiento del dolor infantil
La asociación Dolor.in, impulsada por 8 profesionales de la sanidad en València, cuenta con el apoyo de la entidad alcoyana para tareas de difusión y de divulgación
Fundación Mutua Levante ha iniciado un proceso de colaboración con una iniciativa sanitaria pionera, que se desarrolla en València y que tiene como objetivo mejorar el tratamiento del dolor infantil. La entidad alcoyana apoya en tareas de divulgación y de promoción a la asociación Dolor.in, formada por ocho mujeres profesionales de la sanidad, que han […]
Cultura
Murta i els minairons
Murta i els minairons. Mercè Climent. Guanyadora II Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil.Editorial Aila Edicions. Edició a cura de l’Ajuntament d’Altea
Llegir Murta i els Minairons, novel·la de la prolífica escriptora alcoiana Mercè Climent suposa endinsar-nos en una tendra història on la màgia esdevé protagonista de la mà d’una xiqueta innocent, menuda amb dos clotets a la cara, i dels seus amics, un éssers diminuts, entremaliats i feiners: els minairons.
Cultura
Ni un gramo de nostalgia
Apuntes sobre un inolvidable concierto de Bob Dylan en València
Un vejete renqueante de 78 años aparece en el escenario vestido como un enterrador de película del Oeste. El tipo está podrido de dólares, ha vendido millones de discos y cuenta con los mayores reconocimientos internacionales que puede alcanzar un artista (incluidos un Nobel y un Oscar). Se coloca ante un piano y durante dos […]
Cultura
Cantabile con fuoco
El darrer divendres 13 de Novembre, es van presentar al Sporting Club Russafa' els primers premis del 'IV Concurso de literatura experimental' un d'ells escrit per Josep Sou, el pròleg del qual vos oferim en exclusiva.
Josep Sou, 11/11/2015

La peça Cantabile con fuoco vol reflectir un compromís amb el discurs poètic experimental, on els elements substantius ultrapassen el valor just de la significació, en favor d’una causa més complexa i que s’insereix als territoris del gest i de l’expressió corporal.

Llarga és ja la fita de la tradició: Scheerbart, Ball, Hausmann, Man Ray, Dadaisme, Futurime, Marinetti, Schwitters, Russolo, i més pròxims: J. Blaine, Chopin, Fontana, B. Ferrando, etc., que amb el seu fer poètic contribueixen a l’experimentació, sempre des d’una visió agosarada i augurant els justos perfils de la seua condició ètica. I molts, també, són els camps on s’hi mou aquesta disciplina creativa, perquè diferents són la formes que abillen el dir poètic a l’òrbita del fonetisme. Com diversos són els recursos que els poetes utilitzen per a dur a terme les seues manifestacions creatives. Un univers que se’ns presenta enormement polièdric, i bastit sobre la llibertat d’acarar la comunicació artística.

Així doncs, Cantabile con fuoco assaja, des de la vocació del trencament del llenguatge, parole in libertà, fins la intimitat de la reflexió poètica que foragita els fantasmes de les aparences. Un món de recreació que enfonsa les mans de la innocència en el rigor de la metàfora o de l’onomatopeia visceral. El gest, la cara, la boca, les mans, tot el cos, juguen un paper fonamental en la realització de la comunicació poètica. Una mena d’espectacle on la declamació, junt a la participació activa de mil matisos vertebrats, precisament, per les arestes del llenguatge que neix i mor simultàniament, conforma l’eix principal de la construcció poètica.

A Cantabile con fuoco les lletres, els fonemes i les paraules, alliberen la tensió constructiva vers una sintaxi de l’expressió argumental: la invocació d’una imatge sonora. El paper de l’espai en la pàgina és purament circumstancial, dons recreix una forma del llenguatge crític per a esmicolar l’entrellat del record. Les paraules ja no diuen com podrien dir; la versemblança és un nou manifest per a abastar la complicitat; la veu s’aixeca poderosa per a arronsar la tensió capa a l’atenció.

La funció poètica d’aquest dir amb els ulls, s’aprima per la visualització amb la oïda. Una creació dins l’ordre de la voluntat de conformar una unitat asemàntica, però plena de significat pel mestissatge dels sentits. Una espècie de soroll que manté la seua força dins el silenci. Silenci que ocupa l’espai i emmarca l’experiència auditiva en un no res clarament comprensiu. Hàbits de la forma són els gestos que s’arrapen, a les palpentes, a l’aire tebi que els encomana d’ací cap allà, com una host munyidora de retrets a punt de ser capturats per l’expressió nua de la veu.

Crits: una guerra de símbols fets malbé. Circumloquis estavellats contra el mur invisible de l’arquitectura de la veu. Les paraules ja no diuen com cal, ara canten la remor fosca del vall imprecís del llenguatge.

Així les coses. O només la causa de les coses que lluiten contra la impossibilitat manifesta d’ésser dites. O no cal que s’hi diguen, perquè ara ja tots les entenem d’una manera senzilla, quan passen pel sedàs harmònic d’allò subtil que no precisa d’explicacions. El gaudi d’escoltar. La possibilitat de ser colpits per la sensibilitat, o pels sentits. Una altra manera del dir poètic.

cartel cantabile

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Beineta says:

    Doncs, tio, el que et dic sempre: suahili pur. Ara, si tu ho passes d’allo mes be, no t’atures, tu mateix.

  2. R.P.E, says:

    Sobtadament s’esmicola el vidre punxent que pensavem ferro vell que hauria de restar d’enpeus. No sospitavem la desfeta de la paraula sota l’embransida de la por a no ser comprés, a no ser res o a ser el no res. La «nada» castellana opresora es al si de la nostra vella lluita. Si es lluita, lluitem doncs: que no ens fassa malbe a l’anima el dubte de qui es el dolent; no preguntes por quién doblan las campanas/ doblan por tí. Per nosaltres, tots plegats,

  3. Xamantel.la says:

    Potser no cal entendre. Potser el que cal es deixar l’imaginatció lliure per que s’enalaire, perque deixe de malviure sotmesa al dictat d’una realitat que ens ignora, que si mes no ens foragita de tota possible bellesa, de tota possible joia. Qué poques paraules tinc, Sou, i les que el dic son tan gastades… Gracies per ser com eres.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario