Destacados
Cultura
El arte nos salvará
Marco Pompero presenta l'1 d'Abril el seu esperat disc: "L'art és sexual". El disc d'aquell que mira a l'horitzó i l'únic que pot esbossar és un somriure de satisfacció.
Marco Pompero ha tornat, ha tornat després de perdre’s en Mallorca, i ve a mostrar al món el seu univers musical. Eixe univers on el Mediterrani es barreja amb l’Amèrica profunda, on l’art està íntimament unit al sexe; i on la consciència social i política destaquen pel damunt de tot.
Cultura
¡Me cago en el séptimo arte!
Hubo un tiempo feliz en el que cuando los alcoyanos salíamos del cine, hablábamos de la película y hacíamos animadas tertulias sobre tal o cual escena, sobre lo bien que había estado un determinado actor o sobre la habilidad del director para contarnos una historia. Esos lujos de cine club antiguo se han acabado para […]
Cultura
Assun Navarro i el Grup de Danses Baladre, premis Joan Valls 2019
L’alcoiana Assun Navarro i Santos, històrica militant feminista del Col·lectiu 8 de Març, en l’apartat individual, i el Grup de Danses Baladre de Muro, en el d’entitats, són els guardonats amb els Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, que enguany arriben a la seua 25a edició, i que atorga l’Associació Cultural […]
Cultura
Cantabile con fuoco
El darrer divendres 13 de Novembre, es van presentar al Sporting Club Russafa' els primers premis del 'IV Concurso de literatura experimental' un d'ells escrit per Josep Sou, el pròleg del qual vos oferim en exclusiva.
Josep Sou, 11/11/2015

La peça Cantabile con fuoco vol reflectir un compromís amb el discurs poètic experimental, on els elements substantius ultrapassen el valor just de la significació, en favor d’una causa més complexa i que s’insereix als territoris del gest i de l’expressió corporal.

Llarga és ja la fita de la tradició: Scheerbart, Ball, Hausmann, Man Ray, Dadaisme, Futurime, Marinetti, Schwitters, Russolo, i més pròxims: J. Blaine, Chopin, Fontana, B. Ferrando, etc., que amb el seu fer poètic contribueixen a l’experimentació, sempre des d’una visió agosarada i augurant els justos perfils de la seua condició ètica. I molts, també, són els camps on s’hi mou aquesta disciplina creativa, perquè diferents són la formes que abillen el dir poètic a l’òrbita del fonetisme. Com diversos són els recursos que els poetes utilitzen per a dur a terme les seues manifestacions creatives. Un univers que se’ns presenta enormement polièdric, i bastit sobre la llibertat d’acarar la comunicació artística.

Així doncs, Cantabile con fuoco assaja, des de la vocació del trencament del llenguatge, parole in libertà, fins la intimitat de la reflexió poètica que foragita els fantasmes de les aparences. Un món de recreació que enfonsa les mans de la innocència en el rigor de la metàfora o de l’onomatopeia visceral. El gest, la cara, la boca, les mans, tot el cos, juguen un paper fonamental en la realització de la comunicació poètica. Una mena d’espectacle on la declamació, junt a la participació activa de mil matisos vertebrats, precisament, per les arestes del llenguatge que neix i mor simultàniament, conforma l’eix principal de la construcció poètica.

A Cantabile con fuoco les lletres, els fonemes i les paraules, alliberen la tensió constructiva vers una sintaxi de l’expressió argumental: la invocació d’una imatge sonora. El paper de l’espai en la pàgina és purament circumstancial, dons recreix una forma del llenguatge crític per a esmicolar l’entrellat del record. Les paraules ja no diuen com podrien dir; la versemblança és un nou manifest per a abastar la complicitat; la veu s’aixeca poderosa per a arronsar la tensió capa a l’atenció.

La funció poètica d’aquest dir amb els ulls, s’aprima per la visualització amb la oïda. Una creació dins l’ordre de la voluntat de conformar una unitat asemàntica, però plena de significat pel mestissatge dels sentits. Una espècie de soroll que manté la seua força dins el silenci. Silenci que ocupa l’espai i emmarca l’experiència auditiva en un no res clarament comprensiu. Hàbits de la forma són els gestos que s’arrapen, a les palpentes, a l’aire tebi que els encomana d’ací cap allà, com una host munyidora de retrets a punt de ser capturats per l’expressió nua de la veu.

Crits: una guerra de símbols fets malbé. Circumloquis estavellats contra el mur invisible de l’arquitectura de la veu. Les paraules ja no diuen com cal, ara canten la remor fosca del vall imprecís del llenguatge.

Així les coses. O només la causa de les coses que lluiten contra la impossibilitat manifesta d’ésser dites. O no cal que s’hi diguen, perquè ara ja tots les entenem d’una manera senzilla, quan passen pel sedàs harmònic d’allò subtil que no precisa d’explicacions. El gaudi d’escoltar. La possibilitat de ser colpits per la sensibilitat, o pels sentits. Una altra manera del dir poètic.

cartel cantabile

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Beineta says:

    Doncs, tio, el que et dic sempre: suahili pur. Ara, si tu ho passes d’allo mes be, no t’atures, tu mateix.

  2. R.P.E, says:

    Sobtadament s’esmicola el vidre punxent que pensavem ferro vell que hauria de restar d’enpeus. No sospitavem la desfeta de la paraula sota l’embransida de la por a no ser comprés, a no ser res o a ser el no res. La “nada” castellana opresora es al si de la nostra vella lluita. Si es lluita, lluitem doncs: que no ens fassa malbe a l’anima el dubte de qui es el dolent; no preguntes por quién doblan las campanas/ doblan por tí. Per nosaltres, tots plegats,

  3. Xamantel.la says:

    Potser no cal entendre. Potser el que cal es deixar l’imaginatció lliure per que s’enalaire, perque deixe de malviure sotmesa al dictat d’una realitat que ens ignora, que si mes no ens foragita de tota possible bellesa, de tota possible joia. Qué poques paraules tinc, Sou, i les que el dic son tan gastades… Gracies per ser com eres.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario