Destacados
Cultura
Cómo hacer una mascarilla. Modelos exclusivos
Llorens Ferri (1972), Filant, óleo sobre papel, 50 x 52cm
Os presentamos tres modelos exclusivos de mascarillas: Mascarilla Enigma. Mascarilla Latte. Mascarilla Metamorfosis. Mascarilla Enigma EL MATERIAL 1.Tela de algodón; cuanto más compactos los hilos, mejor. Es ideal para el contacto con la piel (resistente, transpirable, suave, duradero…) y las hay para todos los gustos (lisas, caladitas, con dibujos…; gruesas, finas…). 2.Relleno de sujetador. Las […]
Cultura
Confinats per la pàtria (o no)
20 pelis que conten històries dels confinats per antonomàsia, les tripulacions del submarins
Fotomontaje: Xavi Cortés
Ara que estem confinats per culpa del COVID-19, també conegut com coronavirus, és un moment idoni per revisar pel·lícules de submarins que constitueixen un gènere en sí mateix i que aborden (mai millor dit) la modalitat de confinament per antonomàsia: la vida en un recinte tancat del que és millor no eixir. Amb la cosa […]
Cultura
Fer martaes. L’origen
Salvador Escolà (principis del segle xx), Retrato de dama modernista, oli sobre tabla 35x25cm
L’altre dia estava llegint el Diccionari normatiu valencià de l’AVL i vaig trobar a faltar una parauleta: “martada”; d’ací, “fer martaes”. Immediatament, vaig buscar la dita parauleta en el DCVB, el DIEC i el DLE i tampoc apareixia. Tota contrariada i atacà vaig fer una ullada al llistat d’acadèmics de l’AVL i, vet per on, […]
Cultura
Confinats literaris
És un bon moment per recordar alguns presoners destacats que diferents obres literàries ens han aportat
Mario Candela, 18/05/2020

Ara que sembla -toquem fusta!- que, a poc a poc i amb molt de compte, podem travessar el llindar de la porta, és un bon moment per recordar alguns confinats destacats que diferents obres literàries ens han aportat.

A parer meu, el més significatiu i inclassificable, sense cap dubte, és Andrés, el protagonista d’aquella comèdia anomenada «Ninette i un senyor de Múrcia» que Miguel Mihura va estrenar amb molt d’èxit el febrer del 1964. Aquesta creació, per a mi, una obra mestra espanyola d’allò que diríem el teatre de l’absurd, que van definir Ionescoi altres, té un argument molt senzill: envoltat d’una societat provinciana, puritana, tancada, enmig de l’Espanya de principis dels anys seixanta, sota la dictadura,

Andrés, que regenta una llibreria religiosa en Múrcia, on ven catecismes i missals de primera comunió, somnia en visitar París, símbol de la llibertat i, evidentment, del llibertinatge impossible en la seua terra. Arribat a la capital francesa, entra a la casa d’uns immigrants asturians on li han llogat una habitació i no arriba a eixir fins al viatge de tornada, uns mesos més tard. L’explicació? La filla Alejandrina .Nina,Ninette- és víctima d’un enamorament sobtat i el fa estar a casa; l’home està content, però somnia amb el «bateau mouche», el Moulin Rouge, la Torre Eiffel i tots els altres atractius que té París. Un home confinat, efectivament, emperò amb una xica al seu braç, que més endavant serà la seua dona. L’èxit apoteòsic de l’obra va conduir a una continuació, «Ninette, modes de París» i a adaptacions cinematogràfiques i televisives, en aquest cas al mític programa Estudio 1 de Televisió Espanyola.

És, així, un cas insòlit d’autoconfinament, al qual podríem afegir-ne d’altres, en aquesta perspectiva per obligació. Especialment he pensat aquests dies en Edmond Dantès i l’abat Fària, muts i a la gàbia al castell d’If, a prop de Marsella. Catorze anys, dia per dia, va estar empresonat el futur Comte de Montecrist per un delit que no havia comés; en realitat, per cap delit perquè en cap moment va estar condemnat. Com el roder Camot, que va cometre mil-i-un crims, però no aquell pel que va estar penjat a la plaça de Xàtiva.

I aquestes setmanes de passeig al balconet o al corredor, també he pensat sovint en Henri Charrière, més conegut com a Papillon, condemnat i castigat al penal francés de la Guyane, a la selva tropical, que passava nits i nits caminant al seu calabós: tres passes d’un costat, tres de l’altre, mentre somniava en altres mons. En certa manera, era lliure. Aquest exemple també té una semblança amb Camot, però mai acaba de quedar clar si era innocent o culpable; en qualsevol cas, sí que portava una vida dissoluta.

Per tancar, una personalitat mixta literària-real: Anna Frank. Amagada entre parets en un pis d’Amsterdam, va escriure el seu diari que més tard es convertiria en símbol de les víctimes de l’holocaust, de la barbàrie nazi (i d’altres règims o ideologies assassines) i de la joventut o infantesa truncades. Anna Frank va ser companya de col·legi de Gerardus Story, un dels pocs jueus holandesos que va sobreviure a l’ocupació, i que, per carambola, va acabar vivint a Alcoi, on molts anys tard, va morir i on està soterrat. Històries interconnectades.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario