S’estrena el grup ‘Cositas Buenas’ amb una clara proposta pel flamenc fusió fet des d’Alcoi. Una formació heterogènia que va saber connectar amb un públic de totes les edats en l’Off de la Mostra de Teatre. Música càlida, contagiosa que aglutina des de samba a boleros, versions de Chick Corea, el flamenc més pur i una clara inspiració en el gran Paco de Lucía.
El guitarrista d’Algesires va marcar els inicis de la formació. Va ser el 8 de febrer en el Teatre Principal. L’homenatge a Paco de Lucía va unir en l’escenari a Moisés Olcina, saxo, René Dossin, contrabaix, Vicente el Duque, guitarra i el seu fill, Luis el Boquerón, tocant el caixó i la percussió.
La versió de ‘Entre dos aguas’ encara la recorden molts dels assistents que els van animar a formar un grup. El grup ha triat con a nom el títol d’un àlbum de Paco de Lucía.
La posada de llarg en la Cafeteria Casablanca no va decebre. Un repertori divers, exigent, tot un esforç dels quatre músics d’ajustar de manera harmònica la varietat d’estils. Una actuació dinàmica, sense temps per a l’avorriment, amb molts canvis de ritme i de registre. Tot impregnat d’un aroma encisador, d’un aire flamenc ple de magnetisme.
‘Cositas buenas’ va aportar un mar de sons,d’espontaneïtat, de sensacions, amb eixe additiu del flamenc com a constant en les seues versions. El ‘Manha de Carnaval’, el bolero ‘Una historia de amor’, un tema més ‘latin’ de Chucho Valdés, el ‘Spain’ de Chick Corea, el rock flamenc ‘Mostreu la Mostra’ composat pel grup. I també un apartat especial per a Paco de Lucía amb ‘Zyriab’, ‘Entre dos aguas’ i el tema final ‘Sólo quiero caminar’, amb el cantaor Pepe Hernández.
El quartet va deixar pas en alguns moments al flamenc més pur i Pepe Hernández es va arrencar per buleries o alegries. Vicente el Dulce, va aportar el ball, el taconeig, el moviment en una nit plena de sorpreses.
‘Cositas buenas’ comença a créixer i té tot un futur per davant. Amb tres músics veterans, de prestigi i experts en la improvisació com són Moisés Olcina, René Dossin, i per la part flamenca Vicente el Duque. Luis el Boquerón, amb només 16 anys, apunta com una promesa que pot arribar lluny. Com diu Vicente el Duque, molt implicat en el projecte, açò és només el començament.