Aquesta crisi produïda pel COVID-19, serà recordada per molts anys i a més a més estudiada per la historiografia. Però a banda de recordar els dies que vam haver d’estar a casa empresonats, aprendrem coses enriquidores arran de la situació.
Algunes d’aquestes seran: la comunicació, el treball a distància i que allò de tindre a l’abast les noves tecnologies no sols aprofita per a les xarxes socials, sinó per a descobrir que moltes pràctiques habituals som capaços de fer-les mitjaçant les TIC.
El sector cultural serà un d’aquestos casos. Un ram que sempre ha tendit a retardar-se en posar-se a l’actualitat del consum real de la societat. El vertigen en el qual vivim i requerim d’un consum àgil, ha fet que moltes vegades la cultura quede a la cua d’aquest ritme.
D’aquesta experiència queda demostrat que la cultura pot implementar ràpidament les noves tecnologies. En qüestió d’uns pocs dies els espais culturals han obert les seues portes, virtualment, perquè tothom puga gaudir del patrimoni que conserven. Està clar que mai serà el mateix l’experiència de gaudir d’una obra pictòrica en primera persona que veure-la a través del PC, però aquest gest haurà pagat la pena sols per despertar la sensibilitat pel patrimoni a la gent.
Aquests són alguns dels exemples per passar entre cultura aquesta quarantena:
El Prado sols ha tancat les seues portes en tres ocasions des de la Guerra Civil. Ara podem gaudir d’una infinitat d’obres, amb les seues descripcions i materials audiovisuals. També interessen en els cursos gratuïts d’art que han introduït recentment.
Aquest espai ja oferia materials divulgatius amb anterioritat, però ara és quan adquireixen major importància. Quan les distàncies entre la gent són una necessitat, és una bona ocasió per conèixer tots els detalls del Guernica de Picasso sense necessitat d’encontrar-se en una sala atapeïda de turistes.
La Ciutat Vaticana tampoc ha escapat al tancament de grans espais. Pot ser ara siga una oportunitat única per tornar a veure eixa Capilla Sixtina, ja que quan l’admires per primer vegada et sembla tènue, petita o inclús que estàs assistint a un concert de U2 per la quantitat de públic. Pot ser després d’aquest aïllament gaudim amb més calma d’espais com aquests.
Ja no sols els espais tancats estan apostant per aquestes noves formes de comunicació. Des de l’arqueologia ja fa alguns anys que s’està posant molts esforços per fer-la virtual i inclús en molts casos avantguardistes introduint la realitat augmentada. L’Acròpolis d’Atenes és un d’aquestos exemples que es pot visitar des del sofà i sense patir una onada de calor.
La UNESCO també s’ha sumat a aquestes iniciatives i oferta més de vint mil materials. Ja no sols podem gaudir de llibres, sinó també de mapes, cartells i documents d’èpoques i cultures diferents per desenterrar.
Art a les xarxes socials #UffiziDecameron
La Galeria Uffizi, ha llançat una interessant proposta a les xarxes socials inspirant-se en el Decamerón (1351-1353) de Boccacio. Aquest llibre narra els successos de deu joves que escapen de Florència en temps de la pesta bubònica i en aquest confinament narren diferents històries per fer amena l’estança. Realitat o ficció, la Galeria Uffizzi diàriament ofereix una proposta artística per a compartir l’art i les experiències entre les llars de la gent.
Enrere queden aquelles frases d’avorriment i desídia per anar a visitar obres d’art, monuments, biblioteques o museus. Qui diria que ara foren una necessitat de passatemps. Tal vegada, aquest confinament faça que la societat aprecie que hi ha molta cultura per descobrir i per la seua banda la cultura valore que té una gran finestra per a deixar-se conèixer.
