Destacados
Cultura
“Y en verdad os digo, que arderán en el infierno todos los hijos de puta que les echan limón a los calamares sin preguntar”
Faemino y Cansado demuestran en el Calderón que su humor no es de este mundo
Sólo por frases como la que aparece en el titular de esta crónica vale la pena pagar la entrada para ver a Faemino y Cansado. El pasado viernes, en un Teatro Calderón lleno hasta la bandera, los dos cómicos volvieron a demostrar que no son de este mundo, que su humor viene de una galaxia […]
Cultura
El arte nos salvará
Marco Pompero presenta l'1 d'Abril el seu esperat disc: "L'art és sexual". El disc d'aquell que mira a l'horitzó i l'únic que pot esbossar és un somriure de satisfacció.
Marco Pompero ha tornat, ha tornat després de perdre’s en Mallorca, i ve a mostrar al món el seu univers musical. Eixe univers on el Mediterrani es barreja amb l’Amèrica profunda, on l’art està íntimament unit al sexe; i on la consciència social i política destaquen pel damunt de tot.
Cultura
¡Me cago en el séptimo arte!
Hubo un tiempo feliz en el que cuando los alcoyanos salíamos del cine, hablábamos de la película y hacíamos animadas tertulias sobre tal o cual escena, sobre lo bien que había estado un determinado actor o sobre la habilidad del director para contarnos una historia. Esos lujos de cine club antiguo se han acabado para […]
Cultura
Dos bones històries
He aprofitat este estiu per a veure dos sèries de televisió que m’han fet reflexionar i molt –tal volta massa– sobre la importància de les bones històries i les narratives.
Guillermo Pérez, 17/10/2016

Vivim temps convulsos, plens d’incerteses i dubtes. Si fóra un viatger en el temps del segle XIX o principis del XX, de segur que enyoraria les tertúlies de cafè o els discursos dels grans líders polítics al congrés o les places de bous. Sempre m’han entusiasmat les bones històries, els contes que t’atrapen des de la primera paraula, la literatura plena d’adjectius, embolics o inesperats canvis de direcció.

Si em poguera transfigurar en eixe viatger quàntic, només parlaria d’un passat farcit de clàssics, de personatges que han marcat una època i diria una volta més –com un avi viatger en el temps emprenyat– que ja no es conten històries com abans.

Este viatger hipotètic viu al segle XXI, que en realitat és un apèndix del XX però amb tablets, internet d’alta velocitat i governs en funcions. És veritat: la narrativa s’ha tornat més superficial. Són temps de storytelling, un invent dels genis del màrqueting que consisteix, bàsicament, en explicar un producte o una marca fent focs d’artificis amb la paraula. Dit d’una altra forma, és el triomf del continent sobre el contingut, dels eslògans sobre l’esperit crític.

He aprofitat este estiu –ara sóc jo, un ciutadà d’este segle, un millennial que dirien els moderns– per a veure dos sèries de televisió que m’han fet reflexionar i molt –tal volta massa– sobre la importància de les bones històries i les narratives. Al cap i a la fi, el món és sinònim d’entreteniment i sorpreses. Necessitem comprar un relat que ens enganxe o que ens ajude a justificar els nostres fets. Estava pensant en l’actitud dels quatre principals partits espanyols i la seua capacitat –em pose dempeus– per les intrigues que ens estan regalant.

the_night_of_tv-290793500-largePerò açò no va de política. Afortunadament. Com deia, vaig disfrutar de dos autèntiques obres d’art. La primera, de la que no contaré molt per això dels spoilers, és una minisèrie de la HBO, d’una única temporada. El seu nom, The Night Of, no diu massa, però l’argument és magistralment senzill: un jove americà d’origen pakistaní es troba davant d’un assassinat del que afirma no ser el responsable. Com hi ha històries amb més èxit que altres, la versió de la policia convenç a la fiscalia i el nostre pobre home acaba en una de les pitjors presons de Nova York en espera del juí. Precisament, les escenes del juí són, amb diferència, el millor de la sèrie. Potser influeix la meua afició a les novel·les d’advocats estil John Grisham, però sempre he gaudit amb les estratègies processals tant de la defensa com de la fiscalia. Al final, no importa tant si una persona és o no innocent. Si la història té suficients ingredients per al jurat, amb això bastarà per a prendre una decisió.

Una narrativa és la realitat. Evidentment, no és pot repetir un assassinat. Per la qual cosa, els membres del jurat només tenen les american_crime_story_the_people_v_o_j_simpson_tv_series-290158385-largeevidencies i, per damunt de tot, un relat creïble i ben lligat. És el que va passar a la segona sèrie: American Crime Story: The People v. O.J. Simpson. En deu capítols trepidants, amb sabor a documental, és reconstrueix amb un nivell de detallisme apostoflant (Gràcies per la paraula, Jordi Robirosa) el juí contra Orenthal James Simpson, un famós jugador de futbol americà als anys 60 i 70 que després va fer carrera a Hollywood, amb aparicions com a secundari en pel·lícules tan necessàries com Agárralo como puedas. Ací sí faré uns quants spoilers, ja que la història és prou coneguda. Simpson és acusat d’assassinar la seua ex dona –a la qual maltractava sistemàticament– i l’amant d’ella. Les probes són més que contundents, però Simpson reuneix un equip d’advocats famosos que van aconseguir –amb un storytelling impecable i uns errors imperdonables de la fiscalia– que O.J. fos declarat no culpable.

Esta és la força de les bones històries: poden suggestionar al més impassible dels éssers humans, però també tenen el seu revers tenebrós. En el cas d’O.J. Simpson, el seu dream team d’advocats no va convèncer gairebé ningú –ningú amb un mínim de trellat, clar– de la innocència del personatge. En el cas de Nasir Khan, el protagonista de The Night Of, ja veureu el que ocorre. La idea no pot ser més clara: si no està ben construïda per dins, hasta les històries que ens meravellen poden col·lapsar-se i quedar en un no res.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario