Destacados
Cultura
Banda de música de la Creu Roja (Alcoi 1919 – 1931)
La mostra s’inaugurarà el proper divendres 12 de juliol a les 20’00 h i es pot veure fins el 31 de juliol en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15
Aquest any s’acompleixen cent anys de la creació de la banda de Música de la Creu Roja. En 1905 es va fundar la banda de música lírico Moderna que es va nodrir principalment de músics de la banda de la Sociedad del Trabajo. Més tard, en l’estiu de 1919 va ingressar en la Delegació de […]
Cultura
Diccionari [de butxaca] nos los quitan de las manos
Diccionari [de butxaca] tan terapéutico como el oli de perico, tan bizarro como els collons de mico y mucho más caliente que un jarset
Si cediste tu primogenitura por un sumo de níspero, si desafiaste l’airuset de mediados de Enero, si le tocaste la bajoca a alguien o aceptaste que te la tocaran sin amor, si hiciste una gira de llit faltando a tus deberes conyugales,
Cultura
Pacífic, els dos rostres de l’oceà
Una exposició fotogràfica de Pablo Bernabeu a Fundación Mutua Levante
Pablo Bernabeu ofereix aquesta magnífica col·lecció de fotografies després de diversos viatges a dos dels vessants del Pacífic: Cambodja i Vietnam d’una banda i el Perú per l’altra. Una exposició que se centra en les persones de tots dos pobles, en els seus rostres, en les mirades oposades, però complementàries, que descobreixen a l’espectador, les […]
Cultura
El futbol no és el tema
Deu pelis i un documental que sembla que van de futbol però que en realitat tracten d’altres temes d’interès general
Pep Jordà, 29/06/2016

Què és el futbol? Una ombra? Una ficció? L’exèrcit d’un país desarmat? Una religió a la recerca d’un Deu? Un esport? Un espectacle? Un negoci pròsper? Una filosofia? Una manera de viure? D’entendre la vida? Una pocavergonya? Una espècie de tira adhesiva dissenyada per una ment maligna per tal d’atrapar el cervell de les persones que encara utilitzen el cervell?

Probablement és tot això i molt més. Per eixa raó resulta tan difícil esbrinar de què parlem quan parlem de futbol? De fet si ja resultava complex entendre a Cruyff (tant des del punt de vista del continent com del contingut) quan deia frases com Si yo quisiera entenderlo tendría que explicarlo mejor’.’En el mundo de los ciegos el tuerto es el rey, pero sigue siendo tuerto’ o ‘Antes de equivocarme, yo no cometo ese error’ com es pot pretendre que hi haja pel·lícules catalogades senzilla i alegrement com ‘pelis de futbol’?

Amb la intenció de demostrar que totes aquestes classificacions no només no són veritat sinó que a més són falses, l’equip d’investigació de Tipografia La Moderna ha seleccionat varies d‘eixes llistes de ‘las 10 mejores películas de futbol’ que circulen per Internet i després d’analitzar-les a consciència durant mesos, es troba en condicions d’afirmar que: futbol és futbol, que el futbol és així i que no és futbol tot el que llueix. Jutgeu vosaltres mateixos.

Evasi_n_o_victoria-996789538-large

Evasión o victoria (Victory, 1981)
Sembla la ‘peli de futbol’ per antonomàsia ja que explota una vena èpica i està inspirada en el ‘partit de la mort’, celebrat l’any 1942 a la Ucraïna ocupada pels nazis, que va enfrontar el modest FC Start amb un equip alemany més potent de l’època i on els jugadors ucraïnesos, tot i ser advertits que en cas de vèncer serien executats, van humiliar els alemanys reiteradament. En realitat es tracta d’una peli d’evasions on uns americans bons i forts ajuden a uns europeus necessitats a fugir dels nazis dolents, com en aquella altra peli arquetípica del gènere ‘La gran evasió’ protagonitzada per Steve McQueen i una piloteta.

 

Quiero_ser_como_Beckham-414413750-largeQuiero ser como Beckham (Bend It Like Beckham, 2002)
Està catalogada com una peli de futbol pel fet que la protagonista, Parminder Nagra, vol jugar al futbol com David Beckham (el que jugava al Manchester United no el que anys després va vestir la samarreta merengue). En realitat es tracta d’una peli d’adolescents enamoradissos amb un maliciós missatge de rerefons: ‘si vols pots aconseguir-ho’. Just do it. També és una simpàtica pel·lícula costumista sobre l’apassionant estil de vida dels sikhs a la capital de l’imperi britànic i una oportunitat immillorable de veure una joveníssima Keira Knightley amb tots els seus gestos rars i tics bucals en estat pur.

 

La_copa-793246152-largeLa Copa (Phörpa, 1999)
Està inclosa en moltes de les llistes futboleres degut a que els dos nens protagonistes que ingressen a un monestir budista per convertir-se en monjos senten una gran passió pel futbol i un fort desig de veure per televisió – amb totes els problemes de cobertura que suposa viure als peus de l’Himàlaia – els partits del Mundial de França’98. En realitat és una pel·lícula que explica la vida monàstica des del punt de vista del bon rotllo del budisme tibetà i una excusa molt apropiada per mostrar l’espectador els espectaculars paisatges de Buthan, un regne asiàtic que és com Euskal Herria però sense txiquiteo.

 

Offside_Fuera_de_juego-793260253-mainFuera de juego (Offside, 2005)
Forma part de la nòmina de pel·lícules de futbol tot i que va d’una xica que passa les de Sant Amaro per veure (en realitat per no veure perquè la policia antivici no ho permet) jugar la selecció de l’Ira  contra la de Bahrein, partit tan apassionant com un Binéfar-Ponferradina. En realitat la peli planteja una reflexió sobre el paper de la dona en les societats masclistes, paternalistes, fonamentalistes com la iraniana o l’alcoiana, posem-ne per cas. I a més té un punt de peli espanyola dels anys cinquanta, la qual cosa demostra que la diferencia entre ells i nosaltres, no es tanta com alguns volen fer-nos creure.

 

Fuera_de_juego_Fever_Pitch-412186297-largeFiebre en las gradas (Fever Pitch, 1997)
Malgrat que el protagonista de la peli és seguidor de l’Arsenal fins un extrem malaltís i que està basada en la novel·la homònima de Nick Hornby (també seguidor de l’Arsenal) que – en lloc d’en capítols – la divideix en encontres disputats per l’equip  als anys vuitanta, en realitat no va de futbol sinó de les dificultats d’un professor granadet – Paul Ashworth – per mantindre una relació que més o menys funcione i sobre els problemes, quan la troba amb Sarah Hughes, per aconseguir desempallegar-se de la síndrome de Peter Pan que arrossega com una llosa des de que va deixar de ser adolescent.

 

The_Damned_United-943448077-largeThe Damned United (The Damned United, 2009)
Tot i que narra, els quaranta quatre dies d’angúnia que Brian Clough va passar entrenant el Leeds United, sense guanyar ni un partit, tot just cinc anys abans d’assolir la glòria amb el Nottingham Forest, equip al qual, va fer campió d’Europa per dues vegades, pujant-lo des de la segona divisió, en realitat és una historia divertida i alliçonadora, en to de comèdia negra, que parla de la soledat del corredor de fons, de la bona i la mala sort, del  caràcter, de la falta de caràcter, de les injustícies, de la felicitat, de la relativitat de l’èxit i el fracàs, de l’amistat, de la humilitat, de la honestedat i, en general, de la vida.

 

United_TV-319610650-largeUnited(United, 2011)
És considera una peli de futbol perquè conta la història dels ‘busby babes’ del Manchester United, l’equip més jove en guanyar la lliga anglesa protagonista d’un accident d’avió on van perdre la vida vuit futbolistes i més concretament la de Bobby Charlton, el millor jugador anglès de tots els temps segons la FIFA, que va sobreviure a la desgràcia i va contribuir al renaixement del club, però en realitat és una peli que va de catàstrofes rotllo ‘Aeroport’, ‘Aeroport 75’, ‘Aeroport 78’ i potser ‘Mourinho 2017’ i especialment sobre el sentiment de culpa i les seqüeles que eixes catàstrofes deixen en els supervivents.

 

Un_gran_equipo-245916013-largeUn gran equipo (Les seigneurs, 2012)
Malgrat que el protagonista d’aquesta peli és un antic astre del futbol que no ha sabut organitzar-se la vida (és alcohòlic i està arruïnat) en declinar la seua estrella i que per eixir d’aquest tràngol ha d’intentar transformar un grup d’afeccionats al cul del món de la Bretanya en un equip capaç de disputar-li la copa a l’Olympique de Marsella, és en realitat una peli pertanyent a la família ‘Full Monty’, ‘Tocando al viento’ ‘Pisando fuerte’ o ‘Una cuestión de tamaño’ rotllo ‘solo no puedo con amigos sí’ que va de la gestió del fracàs i d’eixe punt intermedi en la vida on es troben les persones que van i les que tornen.

 

El_sue_o_de_Jimmy_Grimble-771760162-largeEl sueño de Jimmy Grimble (There’s only one Jimmy Grimble, 2000)
Podria ser una peli de futbol en la mida que el somni del protagonista, Jimmy Grimble, a banda d’embolicar-se amb la xica de la que està enamorat, és jugar al Manchester City (la qual cosa et fa pensar: Jimmy Gribmle fes-t’ho mirar) i que pot aconseguir quan una desconeguda li regala unes velles botes. En realitat és una versió esportiva de ‘Les cròniques de Nárnia’ farcida de fantasia, imaginació i d’un missatge positiu de superació personal. O potser no tant, perquè el paral·lelisme entre les velles botes i el dòping a l’esport, és més que evident. Una arriscada metàfora que resulta complicada d’empassar.

 

furia_espanola-721621641-largeFuria española (Furia española, 1975)
Tot i que aquesta peli va d’un gran afeccionat culé, Sebastià, que coneix una jove i guapíssima Mónica Randall qui no dubtarà en posar-se bragues i sostenidors blaugrana per conquistar-lo (cosa que resulta prou increïble perquè no es pot dir que el simpàtic Cassen fora un ‘pimpollo reventón’) i amb qui acabarà casant-se el dia que Barça i Madrid és disputen la Lliga, no és una pel·lícula de futbol, en realitat és una comèdia trista sobre la transició i l’estat de la nació que a trenta anys vista ens recorda allò que deia el nostre paisà Ovidi (que per cert també actua a la peli) sobre que el món no avança, gira.

 

Johan_Cruyff_En_un_momento_dado-475569064-largeJohan Cruyff: En un momento dado (2004)
Fins i tot aquest documental que va sobre Johan Cruyff i que relata la seua infantessa i joventut a l’Ajax d’Amsterdam i el pas pel Barcelona tampoc tracta de futbol. En realitat va de llenguatge i de creativitat, de com la genialitat es troba en les coses senzilles, del subjecte, verb i predicat. De com la majoria de les voltes els adjectius no són més que una càrrega feixuga i de com es poden parlar tres idiomes alhora igual de malament, però sobretot va d’una lògica i un sentit comú que ultrapassa la teoria futbolística per assolir la dimensió de filosofia oriental: ‘Si nosotros tenemos el pelota, ellos no pueden marcar’

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario