Hi ha molta gent que sovint es pregunta: ¿Des de quan actua Xavi Castillo? ¿Abans de tindre una forma corpòria? ¿On va començar? ¿Ha actuat sempre amb calçotets rojos? ¿Ha utilitzat roba interior d’altres colors? I sobretot ¿Això que fa ell es pot definir com actuar? Moltes d’aquestes preguntes es desvetllen a l’informe 1002/III-LXXXVI dels papers secrets de L’Escenari.

Per exemple, que Xavi Castillo es va iniciar al món de la faràndula amb ‘Pot de Plom’. Un grup que inicialment va estar format per Miguel Peidro, Javi Giner, Gilberto Dobón i el propi Castillo i que va debutar oficiosament un cap de setmana a començaments de la tardor del 1985 en un alberg del Baradello com a espectacle de cloenda en una trobada – digues-li trobada digues-li retir digues-li el que vulgues – de ioguis naturistes i vegetarians.

Setmanes després, concretament el dilluns 28, va tindre lloc el debut oficial a L’Escenari Pub, un bar que des d’aleshores es va convertir – i per molts anys – en oficina, local d’assajos, magatzem i  sala de premsa del grup. S’aporta com a document nº 1 el cartell de l’actuació inaugural on no apareix ni el mes ni el any, tot i que amb tota probabilitat va ser l’octubre de 1985.

‘Pot de Plom’ segons es recull a l’informe era originalment un grup de mims a l’ús o com a mínim com un grup  de mims ‘del montón que no quieren ser del montón’ amb cara blanca, malles negres (algunes foradades) i sketchs senzills. De fet el guions dels espectacles cabien en un full que es penjava a un lateral de l’escenari de l’Escenari perquè els actors no perderen el fil argumental.

Llavors Castillo, que despuntava com a líder del grup, ja tenia a l’igual que Martin Luther King  un somni  ‘me gustaría dedicarme a esto, estudiar técnica y actuar’ (Vegeu document nº 2 – Entrevista al diari Ciudad – 26/10/1985) La qual cosa més o menys ha aconseguit perquè a hores d’ara és un dels còmics més populars i càustics de tot el País Valencià i la seua ària d’influència.

Però llavors tot no eren flors i violes. En eixa entrevista un dels membres del grup es queixa amargament de que ‘Lo dificil para nosotros es encontrar donde actuar porque los únicos que nos apoyan son esta gente de L’Escenari’. Però per sort van seguint intentant-ho durant anys i anys van continuar actuant durant un temps només a L’Escenari  i més endavant també a altres llocs.

Tot i que la formació havia canviat substancialment. Miquel Peidro i Javi Giner van deixar el grup per dedicar-se a les seues tasques professionals. Gilberto Dobón va abandonar l’actuació tot i que va seguir formant part de ‘Pot de Plom’ com a tècnic de llum i de so. Carles Esteve el va substituir convertint durant anys el quartet inicial en parella. Parella que esporàdicament es convertia en trio amb la participació d’actors com Pep Sellés, Xavi Mira o Pau Blanco.

Amb el temps es van desmaquillar, es van treure les malles  i van incorporar la veu als espectacles. Primer en forma de diàleg i, en quedar-se sol Xavi Castillo, amb les veus de l’extens catàleg de personatges entre els quals sempre destacarà Jordiet (s’aporta com a prova documental nº 3) aquell xiquet entremaliat del Centenari amb el que Pot de Plom o Xavi Castillo va  iniciar l’enlairament que, en paraules de Groucho Marx, el va portar des del no res alcoià fins les més altes cotes de misèria de l’univers escènic valencià.

Material gràfic que s’adjunta a l’informe

Document 1 – Cartell de la actuació inaugural de ‘Pot de Plom’

Document 2 – Entrevista apareguda al periòdic ‘Ciudad’ el 26/10/2017

Document 3 –  Transcripció d’una actuació de Jordiet per Xavi Castillo.
‘S’obre el teló. Patapam. Clunch. Esglinx. Hi apareix Xavi Castillo. Gràcies  al sistema Miguel Angel Rodríguez: Tot el que es real és racional, i l’únic racional és un càntir d’Alacant, ja no és Xavi Castillo. Ara es Jordiet, un aventurer del espai, sorgit de l’univers amic de la plaça Centenari. Nyaca. Pumba. Tingle. Plaff. Camí d’un altre univers amic, Mercadona. La rampa de llançament. On hi és Maribel, l’última frontera, el darrer desig. Que la força t’acompanye. Slam. Catacrash. Xiu. Xiu. A l’altra banda de la galàxia, ningú no podrà escoltar el teu crit. A aquesta tampoc. Scrench. L’univers fester, un forat negre que ho devora tot, amenaça la terra. Panyau. Panyau. La realitat i l’existència deixaran d’existir engolides per uns aliens fastigosos que no paren de cantar, lalielo, lalielo, chin, tatachín. Prompte no hi haurà cap altra cosa al món que no siga un núvol que es desfà en l’horitzó. Sort que allí esta Jordiet per arreglar-ho tot amb un darrer missatge: No fugiu no volem fer-vos cap mal. Teló.’

Document 4 – Fotos de la formació inicial de ‘Pot de Plom