Destacados
Cultura
Fundación Mutua Levante prepara la nova temporada
Exposicions, art, cultura i molt més a partir de Setembre
Després d’uns mesos d’intensa activitat  Fundación Mutua Levante fa un petit parèntesi al mes d’agost per poder per recuperar forces i preparar la programació dels últims quatre mesos de l’any. La temporada començarà al mes de setembre amb una exposició temàtica emmarcada  dins les activitats de la Fira Modernista. El ‘Modernisme i els invents’ serà […]
Cultura
El Llevant UD homenatja la República
La segona equipació de la temporada 19/20 del Llevant homenatja a la del 1937, any que guanyaren la Copa de la República
Allà pel 18 de juliol de 1937, a l’estadi de Montjuïc, s’enfrontaren el València i el Llevant per tal de guanyar la Copa de la República, o també anomenada ‘Copa de la España Libre’. Un trofeu que, a dia de hui, la RFEF encara no l’ha reconegut com a oficial. Ja que per a ells […]
Cultura
Banda de música de la Creu Roja (Alcoi 1919 – 1931)
La mostra s’inaugurarà el proper divendres 12 de juliol a les 20’00 h i es pot veure fins el 31 de juliol en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15
Aquest any s’acompleixen cent anys de la creació de la banda de Música de la Creu Roja. En 1905 es va fundar la banda de música lírico Moderna que es va nodrir principalment de músics de la banda de la Sociedad del Trabajo. Més tard, en l’estiu de 1919 va ingressar en la Delegació de […]
Cultura
Els papers secrets de L’Escenari Pub: Joan Manel Serrat
Expedient: 198/IX-CXVI Target: Juanito Data: Divendres, 28 d’octubre de 1986 – 23:00 hores
Pep Jordà, 23/05/2018
Foto: Paco Grau

Qui no s’ha preguntat alguna vegada en sa vida quantes vegades ha vingut Serrat a Alcoi? O quina va ser la primera? I com va estar en cada cas la reacció del públic? La resposta a aquestes i a moltes altres preguntes es desvetllen a l’informe 198/IX-CXVI dels papers secrets de L’Escenari.

Si la primera vegada que L’Escenari va organitzar un concert fora de l’Escenari va ser l’octubre del 85 al Poliesportiu, amb gran èxit de crítica que no de públic; en una espècie de fugida cap endavant -segons l’expedient 198/IX-CXV- l’any següent va tornar a intentar-ho amb un artista amb més tiró mediàtic, Serrat. I en un escenari més gran, el Camp del Collao, però igual d’esportiu.

Segons l’informe aquesta va ser la primera d’un grapat de coses. La primera volta que Serrat venia a cantar a Alcoi, la primera volta que a la ciutat es feia un concert d’eixes dimensions i la primera volta que als organitzadors portar una  megaestrella anava a costar-los un disgust a més d’un ull de la cara.

A partir de la documentació que s’inclou en el informe es pot inferir que: l’Ajuntament, tot i no estar massa il·lusionat en el projecte, va acabant cedint el Collao a l’organització i poca cosa més. I també, gràcies a les abundants proves gràfiques, que molts amics del pub, entusiastes en general o gent que no tenia una altra cosa millor que fer va col·laborar pegant cartells com qui diu metafòricament de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; i concretament, des de Xàtiva a Elx. En tots i cadascun dels comerços, cartelleres, façanes, tanques, cases de cultura i… puticlubs del camí. No sé sap exactament per què. O potser sí.

Pel que fa al cantant i a l’actuació pròpiament dita, cal ressenyar la declaració, contundent i concisa d’un dels responsables de l’esdeveniment, digna -per cert- d’un relat de Raymond Carver: ‘només puc dir que va ser un professional. Un mal professional però un professional’. La qual cosa no se sap si es bona o dolenta,  si les dues coses o si cap de les dues.

Sí que se sap, però, que la cançó amb la qual va fer les proves de so va ser  Si no us sap greu del disc Tal com raja. I que un cantant cec d’Ibi li va lliurar una cinta cassette de producció pròpia i que Serrat, mentre passejaven per la gespa del camp, li va dir molt amablement ‘las cosas no funcionan así’. I que en un moment donat del concert va saludar a un alcoià amb qui va fer la mili. I que als camerinos hi havia un home que li planxava la roba. I que, en contra del que era habitual, l’alcalde no va pujar a saludar-lo abans del concert ni va assistir al concert. I que Juanito va abaixar-li els fums a un reporter d’un conegut medi local (que apareix esborrat en l’informe) quan va dir-li que per què només li preguntava per Machado o Miguel Hernández, però no per Joan Salvat Papasseit. I també – oh Deu meu! –  que el representant de Serrat va fixar el preu de les entrades en 900 pessetes de les d’abans; 5,40 euros dels d’ara.

La qual cosa, dit siga de passada, va posar una soga al coll als pressupostos del organitzadors. Segons l’informe macroeconòmic que acompanya al dossier, l’assistència al concert va ser de 4.253 persones, el que multiplicat pel preu de les entrades i restades les despeses va donar com a resultat que els organitzadors no només van perdre fins l’anar sinó que se’ls en van anar les ganes d’organitzar esdeveniments d’aquesta envergadura per a un grapat de dècades.

Sobretot quan a les poques setmanes Serrat va actuar a Gandia i es van poder veure desenes d’autobusos farcits d’alcoianets que no havien pogut assistir a El Collao perdent el cul per desplaçar-se  a la Safor.

Nota curiosa afegida pels amants de les estadístiques. Joan Manuel Serrat des d’aquell 28 d’octubre de 1986 ha actuat tres vegades més a Alcoi. Una amb motiu del concert homenatge a Ovidi Montllor; una altra al Poliesportiu, només amb Ricard Miralles als teclats, durant l’alcaldia de Miguel Peralta i/o de Jorge Sedano (tanto monta monta tanto); i una altra amb Joaquín Sabina. La darrera fins ara que igual que la primera li va costar un disgust, a més d’un ull de la cara, a l’organitzadora.

Material gràfic que s’adjunta a l’informe

Document 1 – Fotos de l’esdeveniment fetes per Paco Grau

 

 

Document 2 – Grup d’amics i desocupats que van col·laborar amb la organització, pegant cartells (algú d’ells en puticlubs) carregant i descarregant abans i després del concert i signant un document perquè el Monte de Piedad de Alcoy avancés els diners necessaris per finançar l’esdeveniment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Document 3 –   Article entusiasta d’un conegut periòdic local ja desaparegut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Document 4 i 5 – Cartell anunciador del concert (en blanc i negre) i cartell signat per Serrat (en color) després de més d’un any d’ingents esforços. Els propietaris de l’Escenari el treuen de tant en tant al carrer – a manera de rogativa – per evitar fallides i trasbalsos econòmics.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario