Destacados
Cultura
Art per ajudar a Austràlia
L’artista alcoiana Rebeca Jover donarà els beneficis d’aquesta il·lustració per ajudar a Austràlia
Les fortes imatges dels devastadors incendis d’Austràlia, han fet que ciutadans de tot el món es mobilitzen per tal d’ajudar d’una forma o d’altra. Un exemple és la, cada vegada més reconeguda, artista alcoiana Rebeca Jover. Qui mitjançant el seu Instagram està venent una de les seues il·lustracions per tal de recaptar diners i donar-los […]
Cultura
Samantha Gilabert, OT 2020
Seulement croire en ma vie (Je Vole, la familia Bélier). Com arriba una jove cantant de 25 a Operación Triunfo?: Solament creient en la seua vida
Samantha Gilabert, Gala 0 OT 2020. RTVE
Samantha Gilabert Garrido, va nàixer a Beniarrés un 06 de febrer de 1994. Amb tot i que de naixement ha tingut hipoacusia neurosensorial, provocant-li una pèrdua auditiva del 60%, la seua vocació sempre hi han sigut les arts escèniques. De fet, aquesta peculiaritat detectada als 17 anys, no ha fet minvar la seua potència vocal […]
Cultura
Ha callat ‘la paraula d’alcoiana’
La més alcoiana de les figures senyeres de la literatura en llengua catalana ens ha deixat avui. Tenia 76 anys, una il·lusió vital i una fe contagiosa en tot allò que creia i proclamava enlairada als quatre vents. La degana de les lletres en la nostra llengua va nàixer a la nostra ciutat l’any 1943, […]
Cultura
Els papers secrets de L’Escenari Pub: Joan Manel Serrat
Expedient: 198/IX-CXVI Target: Juanito Data: Divendres, 28 d’octubre de 1986 – 23:00 hores
Pep Jordà, 23/05/2018
Foto: Paco Grau

Qui no s’ha preguntat alguna vegada en sa vida quantes vegades ha vingut Serrat a Alcoi? O quina va ser la primera? I com va estar en cada cas la reacció del públic? La resposta a aquestes i a moltes altres preguntes es desvetllen a l’informe 198/IX-CXVI dels papers secrets de L’Escenari.

Si la primera vegada que L’Escenari va organitzar un concert fora de l’Escenari va ser l’octubre del 85 al Poliesportiu, amb gran èxit de crítica que no de públic; en una espècie de fugida cap endavant -segons l’expedient 198/IX-CXV- l’any següent va tornar a intentar-ho amb un artista amb més tiró mediàtic, Serrat. I en un escenari més gran, el Camp del Collao, però igual d’esportiu.

Segons l’informe aquesta va ser la primera d’un grapat de coses. La primera volta que Serrat venia a cantar a Alcoi, la primera volta que a la ciutat es feia un concert d’eixes dimensions i la primera volta que als organitzadors portar una  megaestrella anava a costar-los un disgust a més d’un ull de la cara.

A partir de la documentació que s’inclou en el informe es pot inferir que: l’Ajuntament, tot i no estar massa il·lusionat en el projecte, va acabant cedint el Collao a l’organització i poca cosa més. I també, gràcies a les abundants proves gràfiques, que molts amics del pub, entusiastes en general o gent que no tenia una altra cosa millor que fer va col·laborar pegant cartells com qui diu metafòricament de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; i concretament, des de Xàtiva a Elx. En tots i cadascun dels comerços, cartelleres, façanes, tanques, cases de cultura i… puticlubs del camí. No sé sap exactament per què. O potser sí.

Pel que fa al cantant i a l’actuació pròpiament dita, cal ressenyar la declaració, contundent i concisa d’un dels responsables de l’esdeveniment, digna -per cert- d’un relat de Raymond Carver: ‘només puc dir que va ser un professional. Un mal professional però un professional’. La qual cosa no se sap si es bona o dolenta,  si les dues coses o si cap de les dues.

Sí que se sap, però, que la cançó amb la qual va fer les proves de so va ser  Si no us sap greu del disc Tal com raja. I que un cantant cec d’Ibi li va lliurar una cinta cassette de producció pròpia i que Serrat, mentre passejaven per la gespa del camp, li va dir molt amablement ‘las cosas no funcionan así’. I que en un moment donat del concert va saludar a un alcoià amb qui va fer la mili. I que als camerinos hi havia un home que li planxava la roba. I que, en contra del que era habitual, l’alcalde no va pujar a saludar-lo abans del concert ni va assistir al concert. I que Juanito va abaixar-li els fums a un reporter d’un conegut medi local (que apareix esborrat en l’informe) quan va dir-li que per què només li preguntava per Machado o Miguel Hernández, però no per Joan Salvat Papasseit. I també – oh Deu meu! –  que el representant de Serrat va fixar el preu de les entrades en 900 pessetes de les d’abans; 5,40 euros dels d’ara.

La qual cosa, dit siga de passada, va posar una soga al coll als pressupostos del organitzadors. Segons l’informe macroeconòmic que acompanya al dossier, l’assistència al concert va ser de 4.253 persones, el que multiplicat pel preu de les entrades i restades les despeses va donar com a resultat que els organitzadors no només van perdre fins l’anar sinó que se’ls en van anar les ganes d’organitzar esdeveniments d’aquesta envergadura per a un grapat de dècades.

Sobretot quan a les poques setmanes Serrat va actuar a Gandia i es van poder veure desenes d’autobusos farcits d’alcoianets que no havien pogut assistir a El Collao perdent el cul per desplaçar-se  a la Safor.

Nota curiosa afegida pels amants de les estadístiques. Joan Manuel Serrat des d’aquell 28 d’octubre de 1986 ha actuat tres vegades més a Alcoi. Una amb motiu del concert homenatge a Ovidi Montllor; una altra al Poliesportiu, només amb Ricard Miralles als teclats, durant l’alcaldia de Miguel Peralta i/o de Jorge Sedano (tanto monta monta tanto); i una altra amb Joaquín Sabina. La darrera fins ara que igual que la primera li va costar un disgust, a més d’un ull de la cara, a l’organitzadora.

Material gràfic que s’adjunta a l’informe

Document 1 – Fotos de l’esdeveniment fetes per Paco Grau

 

 

Document 2 – Grup d’amics i desocupats que van col·laborar amb la organització, pegant cartells (algú d’ells en puticlubs) carregant i descarregant abans i després del concert i signant un document perquè el Monte de Piedad de Alcoy avancés els diners necessaris per finançar l’esdeveniment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Document 3 –   Article entusiasta d’un conegut periòdic local ja desaparegut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Document 4 i 5 – Cartell anunciador del concert (en blanc i negre) i cartell signat per Serrat (en color) després de més d’un any d’ingents esforços. Els propietaris de l’Escenari el treuen de tant en tant al carrer – a manera de rogativa – per evitar fallides i trasbalsos econòmics.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario