Destacados
Cultura
Els cinc sentits de l’enyorança
Un bes fet a mida. M. Rosa Sabater i Soliva. Guanyadora 22è Premi Alella a Maria Oleart.2018 - Editorial  Fonoll  
Aquest llibre de poemes desprèn amor per tots els costats. Un amor que transmet la poetessa amb el seu llenguatge acurat, amb referències al paisatge (amors eterns farcits de llavors de cirera…), un amor nostàlgic, enyoradís, però amor amb una força aclaparadora que és focalitzat cap als éssers volguts.
Cultura
Tirisiti, el retaule de les meravelles
A través de su historia y la magia de sus personajes, adéntrate y descubre el universo de Tirisiti como nunca lo habías visto.
Fundación Mutua Levante organiza anualmente una exposición entorno al Nadal Alcoià. Esta edición se ha centrado en el Tirisiti, uno de los principales elementos de la Navidad declarado Bien de Interés Cultural Inmaterial y contando con la Alta Distinción de la Generalitat Valenciana al Mérito Cultural.
Cultura
Como una catedral gótica
“El irlandés”, una obra maestra con toda la sabiduría cinematográfica de Scorsese y con un colosal duelo de actores
Tiene “El irlandés” el aire de monumentalidad y de perfección de una catedral gótica del cine. Toda la sabiduría cinematográfica de Martin Scorsese se vuelca en un gran relato crepuscular en el que se habla de la mafia pero también de la vida y de las relaciones entre las personas. Interpretaciones impresionantes –un genial y […]
Cultura
Els papers secrets de L’Escenari: Pegasus
Expedient: 1001/II-LXXXV

Target: Pegasus

Data: Divendres, 4 d’octubre de 1985 – 22:30 hores

Pep Jordà, 19/11/2017

Segons desvetlla l’informe 1001/II-LXXXV dels papers secrets de L’Escenari, la primera vegada que el pub va organitzar un concert fora de l’escenari de L’Escenari va ser el 04/10/1985 al Poliesportiu Francisco Laporta. 

El mateix dia que, el llavors vicepresident del govern Alfonso Guerra, afirmava a València que ell recolzava ‘la reivindicació d’autodeterminació del poble sahrauí’ i que sol·licitava, per això, un referèndum lliure amb garanties internacionals.

Oh! Cómo hemos cambiado
qué lejos ha quedado
aquella amistad…

El grup escollit per al debut va ser Pegasus, una banda de jazz aleshores desconeguda a Alcoi i… per les cares que poseu crec que també ara. Doncs sapigueu que Pegasus és un grup musical de fusió jazz-rock fundat el 1981 pels membres d’Iceberg Max Sunyer (guitarra) i Josep Mas ‘Kitflus’ (teclats), Rafael Escoté (baix) procedent de Gòtic i Santi Arisa (bateria) de Fusioon.

Quan van arribar a Alcoi  feia un anys escàs que havien participat, amb gran èxit de crítica i públic, al Festival de Jazz de Montreux (Suïssa) del qual concert es va editar un disc en directe. I com qui du acabaven d’arribar del Carnegie Hall de Nova York – on van actuar també Tete Montoliu i Paco de Lucía – i on van presentar el seu darrer disc ‘Searching’

Aquests antecedents però no van influir gens ni mica en el sempre exigent públic alcoià que només va acudir en número de 400 (la majoria arribats de pobles de la contornada) a l’espectacle. Un espectacle que, segons assenyala l’informe, va estar ple d’entrebancs. Els musics, degut al desconeixement de l’orografia alcoiana, van arribar tard (en una furgoneta Volkswagen Transport ‘hippie’ seguida d’un camió amb lona on viatjava tot l’instrumental) va haver de buscar-se a ultima hora, a presa i corrents, un monitor (no abundàvem com avui en dia) per als teclats del Kitflus i el grup teloner Jazz x 4, es va fer arrere en l’últim moment per un malentès. Digues-li malentès digues-li problemes d’ego del líder de la formació.

Malgrat això el concert va ser un èxit, una gojada festiva on la música de Pegasus va aconseguir imposar-se – i com! – a les deficiències acústiques del Poliesportiu, tal i com ho recull la crònica de R.C.V. apareguda al periòdic Ciutat del dimarts 8 d’Octubre que s’adjunta a l’informe. També s’adjunta un altre article signat per un tal Jordi Blanes aparegut un dia abans del concert on es fa un repàs curricular als quatre membres de la banda.

L’informe també recull un tercer article signat per Jordi Cantó que en un to pessimista-lúcid manifestava aquest desig un dia abans de l’actuació: ‘personalmente me alegraría que se hubieran agotado las entradas en el polideportivo porque eso, sin duda, sería una manifestación de buen gusto por parte de los alcoyanos’. Però sospitava que no – ben sospitat – i ens va deixar aquesta interessant reflexió de futur: ‘Demostrando una ignorancia digna de lo que, me temo, somos en realidad: un montón de autosuficientes metidos en un hoyo que se pierden en las marismas de la zafiedad’

Aquest prestigiós fracàs econòmic va marcar un abans i un després en la història de L’Escenari ja que, des d’aleshores, va esdevindré en una espècie de Matías de la Serna, tipògraf de ‘La Moderna’, que abans de ser afusellat va cridar: ¡Abajo los tres reinos de la naturaleza! ¡Viva el perder! guanyant-se una reputació de pub defensor de causes perdudes que encara manté.

Pel que fa a la banda, el 1996, després d’editar el seu penúltim disc ‘Selva Pagana’, es va esvair com llàgrimes a la pluja i no van reaparèixer  fins l’any 2007. Un any més tard van iniciar una petita gira al marc del Mercat de Música Viva de Vic. En  aquesta nova etapa el percussionista Dan Arisa, fill de Santi Arisa, es va unir al grup que continua actiu fent gires i concerts, davant la indiferència de gran nombre d’alcoians.

 

Material gràfic que s’adjunta a l’informe

Fotos realitzades al Poliesportiu durant l’actuació d’autor desconegut
Fotos realitzades al la festa posterior que va tindre lloc al Pub L’Escenari (desaparegudes)
Cartel de l’actuació signat pels músics obra de Ferràn Codoñer

 

 

 

 

 

 

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario