Segons desvetlla l’informe 1001/II-LXXXV dels papers secrets de L’Escenari, la primera vegada que el pub va organitzar un concert fora de l’escenari de L’Escenari va ser el 04/10/1985 al Poliesportiu Francisco Laporta.
El mateix dia que, el llavors vicepresident del govern Alfonso Guerra, afirmava a València que ell recolzava ‘la reivindicació d’autodeterminació del poble sahrauí’ i que sol·licitava, per això, un referèndum lliure amb garanties internacionals.
Oh! Cómo hemos cambiado
qué lejos ha quedado
aquella amistad…
El grup escollit per al debut va ser Pegasus, una banda de jazz aleshores desconeguda a Alcoi i… per les cares que poseu crec que també ara. Doncs sapigueu que Pegasus és un grup musical de fusió jazz-rock fundat el 1981 pels membres d’Iceberg Max Sunyer (guitarra) i Josep Mas ‘Kitflus’ (teclats), Rafael Escoté (baix) procedent de Gòtic i Santi Arisa (bateria) de Fusioon.
Quan van arribar a Alcoi feia un anys escàs que havien participat, amb gran èxit de crítica i públic, al Festival de Jazz de Montreux (Suïssa) del qual concert es va editar un disc en directe. I com qui du acabaven d’arribar del Carnegie Hall de Nova York – on van actuar també Tete Montoliu i Paco de Lucía – i on van presentar el seu darrer disc ‘Searching’
Aquests antecedents però no van influir gens ni mica en el sempre exigent públic alcoià que només va acudir en número de 400 (la majoria arribats de pobles de la contornada) a l’espectacle. Un espectacle que, segons assenyala l’informe, va estar ple d’entrebancs. Els musics, degut al desconeixement de l’orografia alcoiana, van arribar tard (en una furgoneta Volkswagen Transport ‘hippie’ seguida d’un camió amb lona on viatjava tot l’instrumental) va haver de buscar-se a ultima hora, a presa i corrents, un monitor (no abundàvem com avui en dia) per als teclats del Kitflus i el grup teloner Jazz x 4, es va fer arrere en l’últim moment per un malentès. Digues-li malentès digues-li problemes d’ego del líder de la formació.
Malgrat això el concert va ser un èxit, una gojada festiva on la música de Pegasus va aconseguir imposar-se – i com! – a les deficiències acústiques del Poliesportiu, tal i com ho recull la crònica de R.C.V. apareguda al periòdic Ciutat del dimarts 8 d’Octubre que s’adjunta a l’informe. També s’adjunta un altre article signat per un tal Jordi Blanes aparegut un dia abans del concert on es fa un repàs curricular als quatre membres de la banda.
L’informe també recull un tercer article signat per Jordi Cantó que en un to pessimista-lúcid manifestava aquest desig un dia abans de l’actuació: ‘personalmente me alegraría que se hubieran agotado las entradas en el polideportivo porque eso, sin duda, sería una manifestación de buen gusto por parte de los alcoyanos’. Però sospitava que no – ben sospitat – i ens va deixar aquesta interessant reflexió de futur: ‘Demostrando una ignorancia digna de lo que, me temo, somos en realidad: un montón de autosuficientes metidos en un hoyo que se pierden en las marismas de la zafiedad’
Aquest prestigiós fracàs econòmic va marcar un abans i un després en la història de L’Escenari ja que, des d’aleshores, va esdevindré en una espècie de Matías de la Serna, tipògraf de ‘La Moderna’, que abans de ser afusellat va cridar: ¡Abajo los tres reinos de la naturaleza! ¡Viva el perder! guanyant-se una reputació de pub defensor de causes perdudes que encara manté.
Pel que fa a la banda, el 1996, després d’editar el seu penúltim disc ‘Selva Pagana’, es va esvair com llàgrimes a la pluja i no van reaparèixer fins l’any 2007. Un any més tard van iniciar una petita gira al marc del Mercat de Música Viva de Vic. En aquesta nova etapa el percussionista Dan Arisa, fill de Santi Arisa, es va unir al grup que continua actiu fent gires i concerts, davant la indiferència de gran nombre d’alcoians.
Material gràfic que s’adjunta a l’informe
Fotos realitzades al Poliesportiu durant l’actuació d’autor desconegut
Fotos realitzades al la festa posterior que va tindre lloc al Pub L’Escenari (desaparegudes)
Cartel de l’actuació signat pels músics obra de Ferràn Codoñer
