Ensemble.

1. Col·lecció d’elements considerats en conjunt: Reunir els escrits en un tot coherent. Totalitat, reunió d’elements que formen un tot.

2.A la música dramàtica (òpera, oratori, etc.), qualsevol passatge a diversos personatges, on les veus dels d’aquests s’uneixen.

3.Conjunt no estandarditzat d’instruments musicals, els quals sonen de manera simultània interpretant la mateixa peça musical.

Com amb els verbs unir, enganxar, conjuntar, o ensamblar; de fer una unió sòlida i conjunta en el seu conjunt, tracta sempre el fet de fer música. Inclús quan un esdevé un concert en solitari, es crea una unió entre l’intèrpret i el seu instrument. Un llaç que encadena com una sola peça palpable, composada de dos elements, però que excitats mútuament aconsegueixen llançar cap enfora el missatge musical pretès.

Els petits conjunts d’instrumentistes o solistes creen un vincle especial entre ells primerament, però també amb l’audiència, qui pot tractar fàcilment d’esbrinar on pot quedar col·locada cada veu d’aquell entramat, o buscar segons quins colors sense haver de cercar a Wally en un mar de caps i faristols a dintre l’orquestra simfònica. Conjunts cambrístics i menuts són els que donen vida i formen realment llaços quasi familiars entre els presents. Més inclús si esdevenim formacions lleugerament menys convencionals que el sempre sacrosant quartet de corda. Un trio amb piano, on amb un violí i un violoncel, sense etiquetes de primer o segon per trobar-nos dos instruments del mateix caire, conformen un poliamor perfecte. Un quartet de corda amb piano també, però sols amb violoncel, viola i violí, fan un postulat magnífic. I com no, formacions ara sí reconegudes pel perfecte mot “d’ensembles” on tot pot passar, i que formen una colla de gent sense ordre ni protagonisme, però on tot s’uneix i casa a la perfecció.

Tenim joies per conjunts no convencionals però completíssims, on cada veu sense necessitat de conformar una secció a l’uníson presenta una riquesa encara més gran. Un carnestoltes dels animals de Saint-Saëns en la seva versió de cambra, o la Historia del soldat d’Stravinsky són un vertader regal per aquest tipus de grups menuts i familiars a sobre de l’escenari. Un grup bombolla, si em permeteu aquesta terminologia a l’ordre del dia, que apart de permetre que tots siguin solistes i tutti, al mateix temps, regala un fi equilibri i unió entre tots els components.

Com sempre hem de recordar, la música de cambra, i aquest esperit dialogant, íntim, que escolta el company i mai el sobrepassa, ha de ser l’essència de compartir taules d’escenari. Fer cambra, com anomenem nosaltres, ha d’estar com a primer punt de tot un checklist de tasques a recordar amb cada nota, i on sempre, amb aquesta amabilitat i cura, fer de qui roman al seient i escolta, un més, d’aquest ensemble.